Cop als paradisos fiscals al món
Una filtració despulla el funcionament del sistema financer que amaga les grans fortunes
Barcelona.Una vasta investigació periodística a partir de la filtració de 2,5 milions d'arxius informàtics posa una mica de llum sobre els obscurs paradisos fiscals que serveixen de refugi de les grans fortunes mundials. Els implicats són 120.000 empreses i 130.000 persones físiques. La fotografia d'aquest sistema financer opac -on es fuig del fisc i s'eviten les preguntes- la va fer pública ahir el Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació -una xarxa independent amb seu a Washington- en col·laboració amb una quarantena de mitjans de comunicació internacionals, entre els quals hi ha el Washington Post , el Guardian , Le Monde o el Süddeutsche Zeitung .
Aquest treball periodístic estira el fil de la teranyina teixida al voltant de les operacions de dues empreses de serveis financers, Portcullis TrustNet -amb seu a Singapur- i Commonwealth Trust Limited -de les illes Verges britàniques-, que entre finals dels 90 i els 2000 van crear centenars de milers de societats per encobrir la identitat dels seus clients, entre els quals hi havia "metges nord-americans, grecs de classe mitjana, famílies de dictadors, brokers de Wall Street, multimilionaris indonesis i de l'est d'Europa, directius d'empreses russes, traficants d'armes internacionals i fins i tot una empresa que la Unió Europea relaciona directament amb el programa nuclear iranià", assegura el Consorci.
La ingent feina ha consistit a donar forma i creuar les dades més o menys explícites contingudes en els arxius -correus electrònics, documents de text, taules de dades, etc.- que recollien la correspondència entre empreses, advocats i clients, registres de creació d'empreses, extractes d'operacions o documentació personal.
Si es marquen en un mapa els casos destapats, tots els continents queden tacats. Dos dels casos més sonats a Europa toquen de ple França i el Regne Unit. En el cas de París, un president François Hollande en hores baixes va rebre un altre revés. Jean-Jacques Augier, amic proper i cotresorer de la campanya el 2012 de l'aleshores candidat socialista a la presidència francesa, va veure ahir el seu nom entre els evasors fiscals desemmascarats. Els documents revelen que és accionista de dues empreses a les illes Caiman juntament amb un empresari xinès.
A Londres, l'atenció se centra en Scot Young, un milionari associat a l'oligarca rus Borís Berezovski, que va morir fa dues setmanes al Regne Unit. Young és a la presó per haver amagat propietats a la seva dona a l'hora de repartir els béns del matrimoni quan es van divorciar i els documents mostren ara que el seu advocat gestiona els interessos d'una empresa a les illes Verges britàniques, propietària d'un projecte immobiliari potencialment lucratiu a Moscou.
Rússia, a l'ull de l'huracà
La capital russa acull, precisament, una de les principals xarxes d'evasió fiscal incloses en la investigació: un reguitzell de membres del govern i empresaris vinculats a l'afer Magnitski, un escàndol fiscal que va acabar amb la mort a la presó de l'advocat que ho va denunciar i que ha congelat les relacions entre els Estats Units i Rússia fins al punt que Moscou va prohibir als nord-americans adoptar orfes russos. Més enllà, la dona del viceprimer ministre rus, Ígor Xuvalov, i dos alts dirigents del monopoli energètic Gazprom tindrien abundosos comptes a les illes Verges britàniques. La taca de corrupció s'estén a l'àrea postsoviètica i recau especialment en l'entorn del president de l'Azerbaidjan, Ilham Alíev, i de la seva família.
Altres règims dictatorials també tenen protagonisme en la revelació, com el cercle íntim del difunt dictador indonesi Suharto o els sagnants vincles d'una representant del govern tailandès amb el dictador de Zimbàbue, Robert Mugabe. També queda al descobert que la filla de l'expresident filipí Ferdinand Marcos es beneficia d'una empresa amb base a Singapur que no declara.
Espanya tampoc en surt indemne. Segons els documents, la baronessa Carmen Thyssen-Bornemisza utilitza una empresa a les illes Cook per comprar obres d'art en subhastes a Sotheby's o Christie's. El seu advocat va reconèixer en el marc d'aquesta investigació periodística que la baronessa obté beneficis tenint la propietat de les obres registrada en paradisos fiscals però que sobretot ho fa perquè li donen la "màxima flexibilitat" per moure les obres de país a país.
Centenars de milers de casos al límit entre l'arquitectura financera i el frau que, fins ara, eren totalment invisibles al fisc i que podrien obrir un nou capítol en la gestió dels grans patrimonis mundials.