Cop d'estat a Mali en plena crisi política i social

Els militars forcen la sortida del president i prometen una transició civil

No és habitual que el president derrocat en un cop d'estat surti ell mateix a anunciar-ho per la televisió nacional i que els colpistes s'apartin. És el que ha fet aquesta matinada el president de Mali, Ibrahim Boubacar Keita (IBK), al càrrec des del 2013, que en els últims mesos s'ha enfrontat a un moviment de protesta per la corrupció i la inseguretat al país des de la base militar on està detingut. "Si un grup de les forces armades ha decidit que això s'havia d'acabar, ¿què hi podia fer? No vull que es vessi sang. He decidit deixar totes les meves funcions a partir d'ara", ha dit mirant a càmera, sol, amb una mascareta quirúrgica posada que li tapava la meitat de la cara.

També ha declarat la dissolució del Parlament i del govern del primer ministre, Bobbou Cissé, que, com ell, havia estat detingut pels militars al matí. A través d'un portaveu, el coronel Ismaël Wagué, cap d'estat major adjunt de l'exèrcit de l'aire, s'ha constituït el Comitè Nacional per la Salut del Poble, i els colpistes s'han justificat amb els arguments més clàssics: que Mali s'havia "enfonsat en el caos, l'anarquia i la inseguretat". Els militars prometen una "transició política i civil per organitzar en un període raonable eleccions generals que permetin Mali dotar-se d'institucions fortes" i respectar els acords internacionals, en referència a la intervenció militar de França al país. 

Mali té un paper clau en l'estabilitat de la regió. Les zones desèrtiques del nord són l'amagatall de diversos grups armats, alguns lligats a Al-Qaida i d'altres implicats en el tràfic d'armes, de drogues i de persones, que també tenen connexions amb el Níger, Burkina Faso, el Txad i Mauritània. França hi té destinats uns 5.000 soldats, amb una missió regional coneguda com el G5. També hi ha cinc mil tropes africanes en el marc d'una missió de l'ONU. La junta militar s'ha adreçat directament a aquestes tropes i ha dit que respectarà tots els acords internacionals. "Mali és clau per a l'estratègia de la UE de contenció de la immigració i també de seguretat, i a més té unes reserves d'or importants. No hem de perdre de vista que aquest tipus de cops, malauradament, són recurrents en aquesta regió, quan hi ha inestabilitat", apunta a l'ARA Oriol Puig, investigador del CIDOB i expert en el Sahel. 

Mali, la peça clau que trontolla

A les xarxes socials s'han vist imatges de gent banyant-se a les luxoses piscines del fill del president, que les últimes setmanes havia estat al centre de l'escàndol quan es van difondre vídeos en què se'l veia participant en festes a Espanya. IBK, de 75 anys, s'enfrontava des de fa mesos al malestar popular, encapçalat pel Moviment del 5 de Juny, que lidera l'imam Mahdoud Dicko, expresident de l'Alt Consell Islàmic. A la plaça de la Independència, epicentre de les protestes, s'ha celebrat la caiguda del president.  

Mali viu en una crisi permanent des del 2012, quan, després de la caiguda del coronel Muammar al Gaddafi a la veïna Líbia en el marc de l'onada revolucionària al nord d'Àfrica i el Pròxim Orient, milers de rebels tuaregs fortament armats que havien lluitat al costat del rais van tornar al país i van atacar els pobles del nord, tradicionalment discriminats per Bamako, sense que l'exèrcit els pogués aturar. També va ser a la base militar de Kati, on un altre cop militar va tombar el president Amadou Tomani Touré. IBK va arribar al poder un any i mig més tard, al guanyar les eleccions per una àmplia majoria, avalat per la popularitat que s'havia guanyat com a primer ministre i portaveu parlamentari, a qui sobretot el jovent veia com un home honest. 

Un país en descomposició

IBK va decebre totes les expectatives, sobretot en el seu segon mandat, i ni hi va haver millores socials ni es van complir els acords d'Alger del 2015 amb els tuaregs del nord que preveien una descentralització. El president va guanyar les eleccions del 2018, però va ser una victòria molt qüestionada. "El descontentament social ha crescut contra un règim que ha traït les promeses de progrés social i descentralització. Aquesta reacció d'una part de l'elit militar reflecteix el sentiment d'impotència davant d'un país que s'enfonsa amb un nivell de violència cada cop més evident i l'expansió de grups jihadistes al nord fora del control de l'administració central –afegeix Puig–. En la mobilització contra IBK hi han participat des de grups d'extrema esquerra fins a conservadors, i hem de veure qui liderarà la transició, però el cop és també una derrota per a França, que expressa l'afartament de la gent amb la mà negra de París i del conjunt de la UE amb les seves excolònies". 

Fa anys que l'exèrcit s'enfronta a grups jihadistes al nord i al centre del país. A més de nombrosos escàndols de corrupció i de les massacres entre membres de diverses comunitats a la regió de Mopti, el país s'ha vist colpejat per la pandèmia del covid-19, amb una sanitat sense recursos i un sistema educatiu desfet. L'atur i la pobresa han acabat desesperant els maliencs.