Desafiant Pequín, milers de persones commemoren Tiananmen a Hong Kong

La commemoració coincideix amb l'aprovació d'una llei que prohibeix fer burla de l'himne xinès

Javier C. Hernández - Austin Ramzy - Tiffany May / The New York Times

Cantant consignes com "Alliberem Hong Kong", milers de persones s'han saltat aquest dijous la prohibició de les concentracions a l'illa per commemorar, com cada any, la massacre de la plaça de Tiananmen, una impressionant mostra de desafiament contra l’enduriment de les polítiques de Pequín a l'illa semiautònoma.

"Tenim la responsabilitat de recordar i fer el dol", deia Clara Tam, de 51 anys, que va participar en una vigília per les víctimes de la brutal repressió de l'exèrcit xinès contra manifestants pro democràcia el 4 de juny del 1989. "Hem de fer saber als supervivents que no hem oblidat els fills i els éssers estimats que van perdre", afegia.

Aquest any els actes públics de commemoració i dol han agafat encara més significació, davant de les mesures impulsades per la Xina amb la nova llei de seguretat per a Hong Kong, que pretén posar fi a les protestes antigovernamentals que es van estendre l'any passat pels carrers de l'illa. A més, coincidien aquest dijous amb l'aprovació al Parlament de Hong Kong d'una altra llei que converteix en un delicte fer burles de l'himne nacional de la Xina.

El Partit Comunista governant de la Xina intenta diluir el moviment pro democràcia de Hong Kong després d'un any de manifestacions que en molts casos van acabar amb enfrontaments violents amb la policia. L'agitació té lloc quan Xi Jinping, el president més poderós que ha tingut la Xina des de Mao, ha impulsat una onada de repressió sobre la dissidència també en el continent amb censura i detencions de crítics. Molts residents a Hong Kong temen que les preuades llibertats civils que tenen al seu territori estiguin en perill.

Tiananmen? Els joves xinesos no saben què és

Trencant amb la tradició, les autoritats de Hong Kong havien prohibit aquest any, citant el coronavirus, la vigília per recordar Tiananmen al Victoria Park, un esdeveniment anual que sovint reuneix un mar de cares il·luminades per espelmes enmig dels alts edificis de la ciutat. Però les autoritats van instar els hongkonguesos a respectar les normes de distanciament físic que prohibeixen reunions públiques de més de vuit persones.

Però, tot i així, els activistes han omplert aquest dijous els parcs i estacions de metro, enfrontant-se a la policia, per honorar les víctimes de la repressió en diversos districtes de l'illa. Alguns es van quedar a casa, on van encendre espelmes i van pregar per la llibertat. Però d'altres es van manifestar a les portes del govern hongkongués, on van denunciar la Xina com un "estat assassí".

Al parc Victoria, milers de persones han saltat les tanques i barreres esteses per participar en la commemoració. Molta gent s’asseia a terra, sostenint espelmes enceses. Algunes han interpretat cançons que es van fer servir durant el moviment democràtic del 1989 a la Xina. Mentrestant, els altaveus cridaven a mantenir les regles de distanciament físic.

“Encara lluitem pel mateix: llibertat i democràcia. I ells ho van fer tot i el risc de morir", deia Mary Li, una estudiant universitària de 23 anys, asseguda amb les seves amigues al parc. "Avui només correm el perill de ser detingudes", apuntava.

La prohibició de les commemoracions ha sigut un cop per als activistes pro democràcia de Hong Kong, que han resistit durant dècades els intents del govern xinès d’esborrar el record de la massacre dels llibres d'història. A la Xina continental, els oficials prohibeixen parlar de la repressió amb què el govern xinès es va enfrontar a la revolta estudiantil, enviant-hi les tropes i els tancs contra la multitud a la plaça de Tiananmen, a Pequín. Ara les autoritats assetgen rutinàriament els familiars dels que hi van morir i bloquegen qualsevol acte de dol a la Xina continental.

Hong Kong ha allotjat durant molt de temps l’única commemoració a gran escala de la repressió de Tiananmen en sòl xinès. Cada 4 de juny, els durs terrenys de futbol del parc Victoria han servit no només com a lloc per honorar els morts, sinó com a aula d’història per als joves i per teixir relacions entre els grups pro democràcia locals.

La vigília anual també ha actuat com a senyal per mesurar si Hong Kong pot mantenir les llibertats polítiques que han passat a ser part de la seva identitat, garantides en virtut d’una política coneguda com “un país, dos sistemes”, que es va posar en marxa quan Gran Bretanya va tornar la ciutat al govern xinès el 1997.

"És una mena de símbol de si, sota el govern del Partit Comunista, la política d' «un país, dos sistemes » pot funcionar, o si es pot seguir fent aquesta condemna a la massacre després del 1997", explicava Lee Cheuk-yan, un dels organitzadors de la vigília anual. Els activistes estan preocupats perquè la creixent repressió de la Xina sobre Hong Kong pugui suposar la fi d'aquest tipus de concentracions.

"Amb la Xina imposant les seves regles, ara és el moment de parlar", va dir Marcus Leung, enginyer informàtic de 40 anys que va participar en la commemoració. "L'any que ve no sé si podré venir aquí".

Segons Wu Qiang, analista polític de Pequín, crític amb el govern, les autoritats xineses tenen com a objectiu cada cop més els memorials de Tiananmen a Hong Kong, perquè els veuen com una vergonya política i com una "llenya" que atia el moviment pro democràcia a l'illa. Wu apunta que les vigílies són un recordatori que l'autoritat del partit deriva del poder militar, i no del suport popular. "Exposa plenament la naturalesa del Partit Comunista Xinès", que "manté el poder d'una manera antihumanitària i verinosa".

Zhao Lijian, portaveu del govern de Pequín, es va referir a la massacre de Tiananmen tangencialment com la "crisi política que es va produir a finals dels anys 80" en el seu brífing diari. Va elogiar els èxits de la Xina des que el partit va assumir el poder fa més de 70 anys i va dir que el camí escollit pels líders xinesos té "el suport cordial de les grans masses de gent" al seu país.