Desenes de rescatats es tiren de l''Open Arms' per arribar nedant a Itàlia

La nau, amb més de 270 nàufrags a bord, continua sense permís per desembarcar 

Les imatges parlen per si soles. Desenes de persones, que havien sigut rescatades per l' Open Arms quan intentaven creuar el mar Mediterrani, salten a l'aigua des del vaixell humanitari, desesperades, per intentar arribar nedant a la costa italiana, que es divisa a l'horitzó. Membres de la guàrdia costanera italiana els aturen i els retornen a bord de la nau, on en total hi ha 277 refugiats i migrants que, des de fa una setmana, esperen que Malta o Itàlia, els dos ports segurs més pròxims, els donin permís per desembarcar.

Aquest és el vídeo que aquest dijous ha compartit a les xarxes socials l'ONG badalonina per denunciar que la situació a bord és límit i que aquestes persones necessiten trepitjar terra de manera immediata. Malgrat això, els dos governs, l'italià i el maltès, continuen inamovibles en la seva política de ports tancats als vaixells humanitaris. El pa de cada dia al mar Mediterrani.

"Trobats al mar després de tres dies sense aigua ni menjar, amb casos mèdics a bord i un temporal a la vista, ens veiem obligats a pidolar un port per a aquestes víctimes de la violència, que han posat les seves vides en perill intentant creuar la frontera més mortífera del món", deia, en un tuit, Oscar Camps, fundador i director de l'organització.

Hores després, l'organització difonia un comunicat en què exigia un sistema estructurat de cerca i rescat que garanteixi unes pautes de desembarcament que "vetllin per protegir la salut i la seguretat dels nàufrags", i explicava alguns detalls del panorama que hi ha a la nau: "Les persones rescatades presenten condicions d'extrema vulnerabilitat. Els nàufrags a bord de la tercera pastera que vam rescatar portaven tres dies a la deriva, sense menjar ni aigua".

Proactiva Open Arms, doncs, és conscient que aquesta situació no és nova i que la pandèmia no ha fet que res canviï: la política de ports tancats a les ONG s'ha normalitzat en els últims anys, especialment des que el ja exministre de l'Interior italià, l'ultradretà Matteo Salvini, popularitzés aquesta pràctica i en fes bandera davant la impassibilitat i el silenci de la Unió Europea. 

Primera missió en pandèmia

I aquest estiu, l'època de l'any en què es disparen les sortides de pasteres perquè l'estat del mar millora, s'han multiplicat els exemples. Totes les embarcacions humanitàries –i fins i tot no humanitàries– que van rescatar tripulants de pasteres a punt de naufragar van haver d'esperar dies i dies fins que no van rebre permís per atracar, cosa que va tensar al límit les respectives situacions que es vivien a bord i va posar en perill la salut dels integrants.

El cas més rocambolesc ha sigut el del vaixell mercant   Maersk Etienne, que va rescatar 27 migrants en aigües malteses a principis del mes d’agost i fins fa pocs dies no va poder traslladar-los a terra. El mateix Robert Maersk, director executiu del gegant del transport marítim, denunciava en el seu compte de LinkedIn “el terrible precedent per a la flota mercant global” que ha suposat el cas del   Maersk Etienne. “No hi ha cap registre fins a la data d’un cas d’abandonament com aquest per part de les autoritats”, afegia Maersk.

El cap de setmana passat, i en declaracions a l'ARA, Albert Mayordomo, l'activista que lidera la missió actual de l' Open Arms, afirmava que aquesta política té, segons el seu punt de vista, un objectiu ben clar: fer desaparèixer la flota de rescat del Mediterrani central. Una estratègia que sembla que funciona. Com a mínim, la presència d'aquestes embarcacions a la zona s'ha disminuït considerablement en els últims anys, i prova d'això és que a hores d'ara l' Open Arms –que efectua la seva primera missió en temps de pandèmia– és l’únic vaixell de rescat que hi ha.

Rescat en temps de pandèmia: ofegar-se en un mar de clor

D’entre els últims a operar, l'alemany   Seawatch 4 està en quarantena al port de Palerm després del seu últim rescat, el   Louis Michelle  (la nau patrocinada per l’artista de carrer Banksy) està retingut a Marsella i l’ Alan Kurdi  espera a Borriana, on va atracar al mes de juny, després de ser retingut un mes abans a Palerm.

Crítiques a Malta

En aquesta ocasió, a més, des de l'ONG badalonina s'ha criticat especialment la resposta de Malta. A principis de setmana, i a causa de l'arribada d'un fort temporal de vent i mala mar a la zona, l' Open Arms demanava almenys que algun dels dos governs els permetés endinsar-se en les seves aigües territorials per protegir-se de les inclemències meteorològiques. Malta s'hi negava, i finalment va ser Itàlia qui va autoritzar l' Open Arms perquè es refugiés en aigües pròximes a Palerm, on encara ara es troba el vaixell. 

"Malta es nega a resguardar l' Open Arms del mal temps. Malta no només incompleix els convenis internacionals i incompleix sistemàticament el dret marítim, sinó que, a més, presenta una complicitat vergonyosa amb Líbia, en l'omissió de rescat al mar: una omissió criminal", apuntava Camps en un altre tuit.