Dinamarca aprova confinar els criminals estrangers en una illa
El Parlament assigna una partida dels pressupostos de l’any que ve per al projecte
BarcelonaEl que inicialment era només una proposta -descabellada per a molts-, ara ja s’ha convertit en un projecte en ferm. El Parlament de Dinamarca va aprovar ahir una partida econòmica per convertir l’illa de Lindholm -situada uns 80 quilòmetres al sud de Copenhaguen- en un centre de reclusió on seran confinats els estrangers que hagin comès algun delicte greu i complert pena de presó però que no puguin ser deportats al seu país d’origen perquè corren el risc de patir persecució o tortura. L’illa, amb una superfície de tres hectàrees, va quedar gairebé deserta a partir de la dècada dels 90, i fins al passat estiu era utilitzada per fer-hi experiments amb animals sobre malalties contagioses com la ràbia o la grip porcina. De fet, un transbordador públic connecta l’illa amb el continent, i la gent anomena aquest vaixell amb el sobrenom de Virus, perquè considera que pot transportar qualsevol malaltia.
El Parlament danès va aprovar ahir el pressupost del govern per al pròxim any, que inclou fons per a les polèmiques obres en aquesta illa: s’hi construirà un centre per allotjar fins a un centenar d’estrangers considerats perillosos per haver estat condemnats per assassinat, violació o algun altre delicte greu. El govern calcula que el projecte costarà 759 milions de corones daneses (uns 100 milions d’euros) i preveu que el centre entrarà en funcionament l’any 2021.
Situació actual
En l’actualitat la majoria de criminals estrangers que no poden ser deportats de Dinamarca es troben reclusos en un altre centre situat a la península de Jutlàndia, a l’oest del país. Allà, però, la població es queixa que se sent “insegura” per la presència d’aquests immigrants, tot i que els delictes no han augmentat en aquesta zona en els últims anys, segons la policia. Amb tot, l’executiu -format pels liberals, els conservadors i el xenòfob Partit Popular Danès- ha optat ara per una alternativa radical: portar aquests estrangers on no visqui absolutament ningú perquè així no puguin molestar cap persona. Amb tot, això tampoc no convenç tothom.
L’alcalde del terme municipal de Vordingborg -al qual pertany l’illa de Lindholm-, Mikael Smed, ha mostrat el seu rebuig: “La gent creu que aquesta no és una solució als problemes reals”, va advertir abans que el Parlament donés la llum verda definitiva al controvertit projecte, ahir. L’Alta Comissionada de les Nacions Unides per als Drets Humans, Michelle Bachelet, també va expressar la seva absoluta preocupació per aquesta iniciativa dimecres, la vigília de l’aprovació dels pressupostos a la cambra legislativa danesa. I l’Institut Danès de Drets Humans ha arribat a afirmar que convertir l’illa en un centre de reclusió per a aquests immigrants és “a la vora de la il·legalitat”, perquè són persones que ja han complert una pena de presó i no se’ls pot privar de llibertat, en teoria.
Els veïns del petit municipi danès de Kalvehave també s’oposen al projecte. El transbordador públic que connecta l’illa de Lindholm amb el continent surt des d’aquesta localitat, i els estrangers reclusos a l’illa hi podran anar perquè tindran permís per abandonar Lindholm durant el dia sempre que hi tornin a la nit. “Això no ens beneficiarà perquè espantarà els turistes”, es va queixar un comerciant d’aquesta població de poc més de 600 habitants que viu del turisme en declaracions al diari britànic The Guardian.
La idea de traslladar a una illa criminals estrangers ja la va posar sobre la taula l’any 2000 la llavors ministra d’Integració socialdemòcrata, Karen Jespersen, però la iniciativa va ser durament criticada pel seu propi partit i per altres forces polítiques. En canvi, l’actual líder de la formació, Mette Frederiksen, defensa la proposta: “Cal trobar un lloc on col·locar els sol·licitants d’asil rebutjats que siguin criminals”, va arribar a declarar.
Per la seva banda, Birthe Ronn Hornbech, que va ser ministra d’Immigració pel partit liberal entre l’any 2007 i el 2011, va afirmar que la proposta de l’illa devia ser una “broma”. Però des d’ahir no és cap broma, sinó un projecte que ja té fons per fer-se realitat.
