Internacional 24/05/2018

Trump anul·la la cimera amb Kim Jong-un

Anul·la la trobada per l'"hostilitat" de les últimes declaracions nord-coreanes

Núria Ferragutcasas
4 min
La sortida dels EUA de l’acord nuclear amb l’Iran, que va generar protestes a Teheran, enverina les relacions EUA-UE.

Nova YorkEl president dels Estats Units, Donald Trump, va cancel·lar ahir la cimera històrica amb el líder de Corea del Nord, Kim Jong-un, que estava prevista per al dia 12 de juny a Singapur. Però ho va fer sense donar un cop de porta. De fet, va deixar clar que la trobada encara és possible si Pyongyang canvia l’actitud “hostil” cap al seu govern dels últims dies.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

La decisió de Trump va sorprendre, però ni de bon tros tant com quan va anunciar un cara a cara sense precedents a principis de març. Ell mateix va especular dimarts que hi havia una alta probabilitat que la cita s’anul·lés o s’endarrerís. Finalment, va decidir premer el botó de standby el mateix dia que Corea del Nord va deixar entrar periodistes estrangers a la seva base militar per mostrar al món la destrucció del seu centre de proves nuclears a Punggye-ri, al nord del país.

En una carta a Kim, Trump li assegura que les últimes declaracions del seu règim -en les quals es qualificava d’“estúpid” i “ignorant” el vicepresident nord-americà, Mike Pence- impossibiliten la cimera. I mostra la seva decepció, ja que estava “desitjant” reunir-se amb ell i sentia que entre ells s’estava establint “un meravellós diàleg”. La missiva és plena de cortesia, ara bé, Trump també hi deixa anar una amenaça evident: “Vostè parla de les seves capacitats nuclears, però les nostres són tan massives i poderoses que prego a Déu que mai s’hagin d’utilitzar”. Més tard, des de la Casa Blanca, va repetir la seva advertència en assenyalar que l’exèrcit nord-americà “està preparat si és necessari”. I va afegir que les sancions i “la pressió” del seu govern seguiran.

Carta de Donald Trump a Kim Jong-un per anul·lar la reunió bilateral

Trump, doncs, va atribuir la culpa de l’actual situació a una renovada retòrica agressiva de Pyongyang. Tanmateix, les converses entre els dos països feia dies que estaven estancades, ja que Corea del Nord no es comprometia a completar una ràpida desnuclearització. I, per tant, davant la possibilitat d’un fracàs vergonyós, Trump va optar per fer un pas enrere.

Per a alguns analistes, l’anul·lació de la cimera es deu, sobretot, a la manca d’objectius definits de la Casa Blanca. “Una preparació insuficient, una falta de disciplina en les declaracions [de membres del govern] i unes expectatives sobre la negociació i el seu resultat final de Trump confuses” són les raons de la decisió del líder nord-americà, va afirmar l’expert del Centre Wilson Aaron David Miller a Twitter.

El règim nord-coreà va mostrar la seva indignació la setmana passada quan l’assessor de seguretat nacional de Trump, John Bolton, va assegurar que la desnuclearització de Corea del Nord havia de seguir el “model libi”. El 2003 el llavors líder d’aquest país àrab, Muammar al-Gaddafi, va renunciar al seu programa nuclear i, vuit anys després, va ser derrocat i assassinat per opositors del seu govern que van rebre l’ajuda militar dels Estats Units i altres països d’Occident. Pence va fer unes declaracions semblants dilluns que van acabar amb la paciència de Kim.

En un principi, Trump, per salvar la cimera, va contradir Bolton, i va garantir la continuïtat del líder nord-coreà si acceptava la destrucció de tot el seu arsenal nuclear. A més, fins i tot, es va mostrar obert a un procés gradual tal com ha proposat Corea del Nord amb el suport de la Xina. Finalment, però, ha preferit esperar més garanties.

Divisió a la Casa Blanca

Miller creu que “la cancel·lació amb una porta oberta” és “l’opció menys dolenta” de Trump, ja que ningú li podia garantir un èxit de la cimera. I va afegir que si es vol tornar a plantejar un diàleg directe amb Kim cal “més disciplina” en el missatge del seu govern i gestionar bé les expectactives. En el si de la Casa Blanca, hi ha divisió sobre l’acostament a Corea del Nord. Bolton s’hi oposa, mentre que el secretari d’Estat, Mike Pompeo, hi està a favor. Ahir, però, va explicar en una reunió amb congressistes que els nord-coreans feia dies que no responien a les seves peticions per preparar la reunió entre els seus líders.

Tampoc van dir res sobre la carta de Trump. Qui sí que hi va reaccionar va ser Corea del Sud. El seu líder, Moon Jae-in, ha sigut un dels màxims impulsors del possible diàleg entre els EUA i els seus veïns del Nord. I s’hi juga el seu capital polític. “Estem intentant saber què vol Trump exactament”, va dir el seu portaveu, Kim Eui-kyeom.

Alguns analistes i mitjans nord-americans van argumentar que qui guanya amb l’anul·lació de la cimera és la Xina. “[Al president xinès] Xi Jinping no només li interessa endarrerir la cimera, sinó que també vol que la negociació duri el màxim possible”, va dir James Mann, autor de The China Fantasy, al diari New York Times. La Xina sap que és clau perquè hi hagi un acord amb Corea del Nord i vol jugar aquesta carta en la seva actual negociació sobre comerç amb el govern de Trump.

Reforma legislativa per ajudar els bancs

A banda de la carta a Kim Jong-un, Donald Trump va firmar ahir la llei que suavitza les mesures de control financer impulsades després de la crisi econòmica del 2008 -aprovades dins la llei Dodd-Frank del 2010-. Durant la campanya electoral, l’ara president nord-americà va assegurar en múltiples ocasions que aquesta legislació era “un desastre”. Ahir es va mostrar satisfet de complir una altra de les seves promeses. Tanmateix, els canvis són molt més suaus del que volia.

La nova llei, que té el suport de republicans i alguns demòcrates, rebaixa les restriccions i l’escrutini als bancs i empreses financers petites. En concret, eleva de 50.000 milions de dòlars a 250.000 el llindar d’actius que serveix per evitar que aquestes entitats siguin massa grans per fer fallida. Trump i els republicans creuen que això ajudarà a incrementar els préstecs a les famílies. Els demòcrates, per contra, consideren que és un retorn a lleis que beneficien només Wall Street.

stats