Donald Trump: una presidència a cop de tuit

Twitter és el principal altaveu del mandatari, però els seu to a la xarxa li pot passar factura 

A mitjans de novembre del 2016, dies després de guanyar les eleccions, Donald Trump va concedir una entrevista al programa 60 minutes de la CBS en què li van preguntar si tenia intenció de seguir utilitzant Twitter des de la Casa Blanca. "Seré molt prudent", va respondre. "En cas que l'acabi fent servir", va matisar. Trump comptava en aquell moment amb uns 14 milions de seguidors. Quatre anys després, supera els 87 milions de followers i la història de la seva presidència es pot escrutar a través de les desenes de milers de tuits que ha publicat. Ni més ni menys que 23.000 des que va prendre possessió del càrrec el 20 de gener del 2017 fins ahir dilluns. El diluvi de tuits des que ocupa la Casa Blanca és potser una de les seves primeres promeses incomplertes.

El llegat de Trump: promeses fetes, promeses complertes?

Segons Richard Perloff, professor de comunicació a la Universitat Estatal de Cleveland i autor de The dynamics of political communication, un llibre que analitza la relació entre política i mitjans de comunicació en l'era digital, Twitter va ser clau per a la victòria de Trump en les primàries republicanes del 2016. "Va aconseguir una gran base de seguidors que li hauria sigut molt difícil d'aconseguir a través del mètode tradicional d'anuncis televisius", explica a l'ARA. El llavors candidat republicà va saber aprofitar-se de les característiques d'aquesta xarxa social: "Missatges que agiten, forts i efectius emocionalment", explica Perloff. Una eina perfecta per a un president que s'alimenta de l'atenció que rep.

Però la relació de Trump amb aquesta xarxa social no sempre ha sigut així. La primera vegada que va tuitejar va ser el 2009, tres anys després de la creació de la plataforma. Aleshores utilitzava Twitter per publicitar els seus llibres o el seu programa televisiu, The apprentice, i en molts casos els missatges estaven escrits pels seus assistents. Poques vegades publicava més d'un grapat de missatges al mes.

Els tuits de contingut polític no van arribar fins a la campanya del 2012. Barack Obama es presentava a la reelecció i Trump es va dedicar a alimentar la teoria conspiratòria que el primer president afroamericà no havia nascut als Estats Units. També el 2012 va ser la primera vegada que va tuitejar el que l'any 2016 seria el seu eslògan de campanya: Make America great again. La seva addicció a la xarxa va anar creixent progressivament, així com el seu impacte. El 2016, a l'inici de les primàries republicanes, els tuits d'un Trump llavors candidat generaven al voltant de 5.000 retuits i 10.000 m'agrades, segons una anàlisi de Político. En l'actualitat, són prop de 18.000 retuits i 65.000 m'agrades.

Donald Trump ha anunciat decisions importants a Twitter –inclosos acomiadaments de membres del seu gabinet–, ha agitat les borses, ha atacat els mitjans de comunicació –el concepte fake news apareix en més de 800 tuits de la seva presidència–, ha marcat l'agenda informativa, ha insultat rivals i els escassos republicans que han gosat fer-li alguna crítica, ha amenaçat aliats tradicionals dels Estats Units, també països rivals –Corea del Nord o l'Iran com a exemples– i ha elogiat dirigents autoritaris. I, sobretot, ha mantingut activa la seva base amb un llenguatge que, segons el professor Perloff, "ha legitimat els discursos racistes i despectius". Twitter ha sigut el seu altaveu principal, complementat potser amb les seves 113 aparicions fins al 9 d'octubre als canals de Fox, segons la comptabilitat del periodista Mark Knoller. El següent canal en què més ha participat Trump és la NBC, amb vuit intervencions des que va assumir la presidència.

Twitter refuta per primer cop un tuit de Trump

Però tota novetat deixa de ser-ho després d'un cert temps, i els mitjans de comunicació han après a gestionar l'allau de tuits de Trump –a principis de juny va batre el seu propi rècord: fer 200 tuits i retuits en 24 hores– i, sobretot, han après a posar-los en context. "Els mitjans han actuat com una mena de barrera", explica Richard Perloff. La mateixa xarxa social ha començat a prendre mesures amb avisos sobre el contingut de determinats missatges del president, els quals ha titllat d'enganyosos, molts en relació amb la pandèmia o amb els perills del covid-19. Els missatges ofensius del president són percebuts com a prova de l'autenticitat per part dels seus seguidors, però, segons Perloff, ara "se li estan girant en contra", perquè per a molts nord-americans "ha anat massa lluny".

A les antípodes del to de Trump hi ha el seu rival a les eleccions del pròxim 3 de novembre, Joe Biden. El demòcrata, que té 75 milions menys de seguidors a Twitter, ha repetit que, en cas d'arribar a la Casa Blanca, es compromet a no utilitzar la xarxa de manera tan compulsiva. "Serà més avorrit i monòton", anticipa Perloff. Però potser aquesta sigui la gran carta de Biden en aquests comicis.