Dos anys de la tragèdia a Gènova

Itàlia inaugura avui el pont que substitueix el que es va ensorrar el 2018 i va provocar 43 víctimes mortals

El matí del 14 d’agost del 2018 una intensa pluja queia sobre Gènova. Ersilia Piccino i el seu marit, Roberto Robbiano, viatjaven amb cotxe amb el seu fill Samuele, de vuit anys, per embarcar-se en un ferri rumb a Sardenya. A les 11.36 hores, mentre el vehicle de la família travessava el viaducte Polcevera, conegut popularment com a pont Morandi -una estructura de formigó que dividia la ciutat-, el pont es va ensorrar emportant-se la vida de 43 persones, inclosa la del petit Samuele, la víctima més jove de la tragèdia.

Han passat gairebé dos anys d’aquell fatídic dia, però Elga Possetti el recorda com si fos ahir. “Estava treballant i la meva germana va escriure al grup de WhatsApp de la família: «Ha caigut un pont. On sou?»” La seva altra germana, la Claudia, havia decidit passar un dia a la platja amb el seu marit i els seus fills, de 12 i 16 anys. “Els vam començar a trucar però cap d’ells responia. Així que vam agafar un tren en direcció a Gènova”. Cap d’ells va sobreviure.

Aquests dies són especialment difícils per a ella. Entre peticions d’entrevistes i homenatges, els familiars de les víctimes només reclamen justícia i han rebutjat la invitació per participar avui en la inauguració del nou viaducte, dissenyat pel cèlebre arquitecte genovès Renzo Piano. Les autoritats italianes havien organitzat un concert per recordar les víctimes, però Possetti afirma a l’ARA que per a ells aquesta inauguració “no és cap festa”. “Els nostres familiars hi van morir. I el pitjor és que el pont es podria haver reconstruït abans sense necessitat que hi hagués víctimes”.

La infraestructura havia sigut dissenyada pel difunt arquitecte Riccardo Morandi als anys seixanta. Cada dia hi passaven uns 75.000 vehicles. Sota els seus gairebé 1.200 metres de longitud, que connectaven la ciutat amb el nord d’Itàlia i el sud de França, s’estenien barris sencers com Sampierdarena o Certosa, un dels més poblats de la zona de Valpolcevera, amb més de 12.000 habitants. La caiguda de pont va obligar gairebé 600 persones a deixar les seves cases, amenaçades per la part d’estructura que seguia en peu.

A uns 400 metres del pont hi ha l’escola on ensenya Manuela Bobbio, que recorda com alguns dels seus alumnes “van haver d’anar-se’n a viure amb parents o fins i tot a hostals”. La majoria de les famílies van ser indemnitzades i reallotjades en apartaments propietat de l’Ajuntament. Alguns bancs van suspendre el pagament de les hipoteques dels afectats. No obstant això, moltes de les fàbriques i comerços de la zona van haver de tancar per sempre.

En mal estat

Les denúncies pel mal estat del pont no eren noves. Alguns veïns se’n queixaven des de feia anys, però ningú podia imaginar que u Brooklyn, com l’anomenaven a la zona per la seva llunyana similitud amb el pont de Nova York, pogués ensorrar-se. Però no va ser una fatalitat, com van especular a l’inici els fiscals. El pont “no s’hauria ensorrat si s’haguessin dut a terme els controls oportuns”, denuncia Franco Ravera, portaveu dels veïns desplaçats del desaparegut carrer Porro, que tampoc participaran en la inauguració d’avui.

La Fiscalia de Gènova va iniciar fa dos anys una recerca preliminar per aclarir les causes de la tragèdia. Més de 70 persones estan sent investigades, entre elles directius i exresponsables d’Atlantia, sòcia d’ACS a Abertis i principal accionista d’Autostrade per l’Italia (ASPI), responsable de la gestió i manutenció de l’estructura quan es va produir l’ensorrament. A finals de juliol el govern italià va arribar a un acord amb la família Benetton, socis majoritaris d’Atlantia, per reduir la seva participació en la concessionària i recuperar el control de les autopistes.

“No és suficient”, denúncia Egle Possetti. “Si els nostres familiars van morir al pont mentre estava sota la gestió d’ASPI, ha de canviar la gestió. I si no es pot revocar la concessió, cal fer una altra cosa. Si un pont va caure, això vol dir que alguna cosa no es va fer bé. No sé de qui és la culpa, això ho decidirà el tribunal, però per descomptat no és de les víctimes”. Segons un informe recent de l’Autoritat Nacional Anticorrupció italiana, ASPI va invertir en la manutenció del viaducte 440.000 euros entre el 2005 i el 2018. Autostrade havia presentat un pla per intervenir en el tram del pont, però només s’havien dut a terme el 27% dels treballs programats.

Avui el president de la República, Sergio Mattarella, i el primer ministre, Giuseppe Conte, inauguraran el nou viaducte. Més tard, Mattarella es reunirà amb els familiars de les víctimes. El pont dissenyat per Piano té 1.067 metres de llarg i està fet d’acer. En la seva construcció, iniciada el desembre del 2018, hi han treballat 1.200 persones 24 hores al dia els set dies de la setmana.