Els Estats Units maten a Bagdad el cap de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran

El règim de Teheran promet venjança per l'assassinat

El general Qassem Suleimani, líder de la força d'elit de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran. EFE

La confrontació entre els Estats Units i l'Iran entra en un terreny del tot desconegut. El Pentàgon ha confirmat aquesta matinada que el general Qasem Soleimani, líder de la força d'elit de la Guàrdia Revolucionària de l'Iran, ha mort a la rodalia de l'aeroport de Bagdad en un atac amb drons ordenat pel president dels EUA, Donald Trump. Ho ha anunciat mitjançant un comunicat en què assegura que el comandant "desenvolupava plans activament" per atacar nord-americans "a l'Iraq i a tota la regió". Washington també acusa Soleimani de ser al darrere de l'atac d'aquesta setmana a l'ambaixada nord-americana a Bagdad i de la mort d'un contractista dels Estats Units a l'Iraq el 27 de desembre passat, així com la de molts altres nord-americans durant la guerra en aquest país.

L'única reacció inicial del president Donald Trump va ser la publicació a Twitter d'una imatge de la bandera dels Estats Units minuts abans de la confirmació de l'atac des del Pentàgon. Aquest divendres al matí, en canvi, ha justificat l'atac des de la mateixa xarxa social dient que Soleimani era "responsable directament i indirectament de la mort de milions de persones".

La resposta de l'Iran ha sigut contundent. "El martiri de Soleimani farà que l'Iran es mostri més decisiu a l'hora de resistir l'expansionisme dels Estats Units i defensar els nostres valors islàmics. Sens dubte, l’Iran i els altres països que busquen la llibertat de la regió es venjaran”, ha avisat el president iranià, Hassan Rouhani, deixant clar que l'atac obre la porta a una escalada bèl·lica entre l'Iran i els EUA. El ministre d'Afers Estrangers de l'Iran, Mohammad Javad Zarif, ha insistit en la mateixa idea: "L'acte de terrorisme internacional dels Estats Units, apuntant contra el general Soleimani i assassinant-lo, que ha sigut la força més eficaç en la lluita contra el Daeix (ISIS), Al-Nusrah, Al-Qaida i altres grups, és extremadament perillós i porta a una escalada boja. Els Estats Units seran els responsables de les conseqüències de la seva aventura", ha escrit a Twitter.

La milícia libanesa d'Hezbol·lah –aliada de Teheran– també ha promès venjança. I el responsable de la milícia xiïta iraquiana Badr, Hadi al-Ameri, ha fet una crida a totes les faccions militars del país perquè facin pinya i expulsin les tropes estrangeres. Davant les múltiples amenaces, aquest divendres l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad ha demanat als seus ciutadans que abandonin "immediatament" l'Iraq "amb avió mentre sigui possible" o "cap a altres països per via terrestre".

Per la seva banda, Israel –històric aliat dels Estats Units a la regió– també tem represàlies i ser el blanc de possibles bombardejos de l'Iran. De fet, alguns dels llocs turístics més populars del país, com ara l'estació d'esquí d'Hermon, s'han tancat i les forces de seguretat estan en alerta, segons han informat les autoritats de Tel Aviv. Malgrat això, el primer ministre en funcions, Benjamin Netanyahu, ha fet costat a Trump: ha elogiat que hagi actuat "de manera ràpida, contundent i decisiva", i ha afegit que els Estats Units tenen "dret" de defensar-se.

Al si dels Estats Units hi ha divisió d'opinions. El líder republicà a la Cambra de Representants, Kevin McCarthy, ha elogiat l'atac i ha destacat que ha sigut "una demostració resolutiva i de força". En canvi, la presidenta demòcrata de la cambra baixa, Nancy Pelosi, s'ha mostrat especialment crítica: ha afirmat que l'atac porta a una "escalada perillosa" i ha deixat entendre que Trump hauria d'haver consultat abans amb la cambra legislativa si volia prendre una mesura tan dràstica.

El 31 de desembre, amb el setge a l'ambaixada a Bagdad encara en vigor, el president Trump ja va anticipar que l'Iran en pagaria un alt preu. "No és un advertiment –va escriure–, és una amenaça". I aquest divendres els Estats Units han executat l'amenaça amb l'assassinat d'un dels homes més poderosos de l'Iran.

Soleimani, el general iranià que movia els fils des de l'ombra

I això malgrat que, després d'aquella piulada, Trump va assegurar davant un grup de periodistes que no volia entrar en guerra. "No veig que hagi de passar", va afirmar, tot i que va calcular que en cas de declarar-se’n una "no s’allargaria gaire".

L'atac amb drons ha tingut lloc quan Soleimani se n'anava amb cotxe de l'aeroport de Bagdad amb membres d'una de les milícies xiïtes de l'Iraq. De fet, en el bombardeig han mort quatre persones, a més de Soleimani. Entre aquestes, segons la televisió iraquiana, hi ha Abu Mahdi al-Muhandis, líder de les milícies proiranianes que van protagonitzar l'assalt a l'ambaixada dels Estats Units a Bagdad. La pregunta ara és com i quan hi respondrà Teheran. I també si aquesta resposta obre les portes a una confrontació bèl·lica que s’ha anat coent després de mesos d'incidents, com la destrucció d'un dron nord-americà i el bombardeig d'una refineria petrolífera a l'Aràbia Saudita.