Els EUA creuen que Corea del Nord està “demanant una guerra”
Washington pretén aprovar noves sancions contra Pyongyang dilluns vinent
Barcelona“Kim Jong-un està demanant una guerra”, va declarar ahir l’ambaixadora dels Estats Units davant les Nacions Unides, Nikki Haley, que si dimecres passat ja s’havia mostrat dura amb el líder del règim nord-coreà, ahir no va tenir pèls a la llengua. El Consell de Seguretat de l’ONU es va reunir ahir d’urgència per segona vegada en menys d’una setmana per tornar a parlar del mateix. O sigui, de la gran amenaça que suposa Corea del Nord per al món. Aquest cop, però, Haley va anar amb els deures fets: va portar un esborrany de resolució per aprovar noves sancions contra el règim de Kim Jong-un en un temps rècord, dilluns vinent. Una altra cosa, però, és que ho aconsegueixi. Els membres permanents del Consell de Seguretat continuen dividits sobre el tema.
El Consell de Seguretat ja ha donat llum verda a set sèries de sancions contra el règim de Pyongyang des que va començar a fer proves nuclears el 2006, però en tots els casos arribar a un consens va comportar mesos de negociacions. Les sancions més recents s’han adreçat a sectors d’exportació clau per a Corea del Nord, com el carbó, que és una de les fonts de divises del país.
Noves sancions
Ara el Consell de Seguretat es podria plantejar altres mesures: prohibir l’exportació de teixits nord-coreans, paralitzar la línia aèria del país, impedir l’abastiment de petroli al govern i l’exèrcit de Pyongyang, obstaculitzar la sortida a l’estranger dels nord-coreans i incloure’n els funcionaris en una llista negra, segons va informar ahir Reuters.
“Corea del Nord vol ser reconeguda com una potència nuclear, però les potències nuclears no utilitzen aquestes terribles armes per amenaçar els altres”, va declarar ahir l’ambaixadora nord-americana. “Les potències nuclears comprenen les seves responsabilitats, però Kim Jong-un no mostra cap enteniment. Utilitza els míssils de forma abusiva i les seves amenaces demostren que està demanant una guerra”, va afegir per justificar la necessitat d’imposar “sancions més dures”, amb l’objectiu de resoldre el problema “a través de la diplomàcia”.
L’ambaixadora dels EUA també va insistir ahir en una idea ja plantejada diumenge per Donald Trump: castigar econòmicament qualsevol país que faci negocis amb Corea del Nord, en considerar que això comporta un suport indirecte al seu programa nuclear. Però la idea resulta difícil de portar a la pràctica. Per exemple, la Xina, que és el gran aliat de Corea del Nord, també és un gran soci comercial dels Estats Units.
De moment, ahir l’ambaixador xinès davant l’ONU, Liu Jieyi, va mantenir el seu posicionament habitual: “La Xina no permetrà mai que el caos i la guerra s’imposin a la península coreana”. I va insistir que els EUA i Corea del Sud haurien de deixar de fer exercicis militars conjunts a la zona, ja que Pyongyang els considera una provocació.
Rússia també va mostrar les seves reticències a prendre decisions precipitades. “Als països situats fora de la regió els resulta molt fàcil pronunciar la paraula guerra. Però els països que som a la mateixa regió que Corea del Nord hem de ser més savis i equilibrats a l’hora d’afrontar el problema”, va opinar el portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov.
El rol de la Unió Europea
Malgrat això, Trump ahir va parlar durant uns 40 minuts per telèfon amb el seu homòleg sud-coreà, Moon Jae-in, i tots dos van acordar incrementar els límits sobre la capacitat de càrrega dels míssils d’aquest país asiàtic amb l’objectiu de reforçar les competències defensives de Seül.
“De ser regional ha passat a ser global, de potencial a immediata”, va afirmar el representant de França davant l’ONU, François Delattre, que va plantejar que la Unió Europea també podria establir les seves pròpies sancions contra el règim de Kim Jong-un. El britànic Matthew Rycroft també va opinar que la resposta ha de ser “ferma, ràpida i contundent” perquè Corea del Nord torni a la taula de negociació.
Una bomba més potent que la d’Hiroshima
Mentre que el règim de Kim Jong-un va reivindicar que la bomba llançada diumenge era d’hidrogen, els experts sospiten que realment seria de menys potencial i es tractaria d’una bomba atòmica reforçada. Tot i així, és evident que el programa nuclear de Corea del Nord és cada vegada més sofisticat. Segons les autoritats sud-coreanes i japoneses, aquest assaig és deu vegades més potent que el cinquè que va fer ara fa un any. A més, l’agència noruega de seguiment Norsar va apuntar que seria molt superior a les bombes que els EUA van llançar sobre les ciutats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki al final de la Segona Guerra Mundial. Si aquelles tenien 15 i 20 quilotones, respectivament, la de diumenge hauria arribat a les 120.
