Els EUA estableixen un embargament quasi total contra Veneçuela
Congela els actius del govern en territori nord-americà
WashingtonEl Fons Monetari Internacional va calcular la setmana passada que l’economia veneçolana es contraurà un 35% a finals d’any, i augurava una inflació al país d’1.000.000%. Un pronòstic catastròfic que la institució potser haurà d’actualitzar per empitjorar-lo després de l’ordre executiva signada la matinada de dimarts pel president nord-americà, Donald Trump. L’ordre estableix congelar tots els actius del govern de Veneçuela en territori nord-americà, impedir l’entrada als Estats Units de les persones sancionades i castigar qualsevol tipus de transacció comercial amb entitat públiques veneçolanes. En queden exempts el menjar, la roba i les medecines destinades a pal·liar la crisi humanitària. Un grau més de pressió en l’intent d’ofegar la presidència de Nicolás Maduro i aconseguir que cedeixi el testimoni a Juan Guaidó, considerat el líder legítim pels Estats Units i uns altres 54 països del món.
En un comunicat emès ahir, la Casa Blanca “denuncia la dictadura de Maduro pels seus continuats i flagrants abusos dels drets humans i per la seva repressió” i insisteix en el seu suport al “valent poble de Veneçuela” en la seva lluita per alliberar-se “dels horrors del socialisme, que ha devastat el que va ser un gran país”. L’ordre executiva, segons explica el text, “apunta directament contra els que debiliten tant l’Assemblea Nacional de Veneçuela, elegida de forma democràtica, com el president interí Juan Guaidó”. Un cop més, l’administració Trump insisteix que “totes les opcions estan sobre la taula”, de manera que segueix sense descartar la fins ara improbable intervenció militar dels Estats Units.
Una llista negra
Veneçuela entra així en una llista que comparteix amb Corea del Nord, l’Iran, Síria i Cuba, els únics països del món que estan sent sotmesos a sancions similars per part dels Estats Units. Alguns consideren la decisió una mena d’embargament a la cubana, però el cert és que l’ordre executiva no impedeix en teoria el comerç amb entitats privades del país. Richard Nephew, antic funcionari del departament d’Estat, apuntava al New York Times que “no és un embargament” perquè només es rebutgen les transaccions amb el govern veneçolà. Al seu parer, és fins i tot “dubtós” que encara quedi alguna relació comercial amb aquest sector que es pugui veure afectada per la mesura. Altres economistes, però, apunten que afectarà també el sector privat al dissuadir les institucions financeres de fer negocis amb aquest país.
El nou paquet aprovat entra en la categoria del que es denominen sancions secundàries, atès que afecten tercers. En aquest cas, empreses o particulars involucrats en negocis amb el sector públic veneçolà. Benjamin Gedan, assessor sobre Amèrica Llatina de l’administració Obama, assenyalava al Wall Street Journal que l’acció de Washington podria privar el govern de Maduro dels ingressos del petroli “que necessita de forma tan desesperada”. Això sí, advertia que “no està clar que els aliats de Veneçuela compleixin aquestes sancions secundàries”. D’aquests socis, l’Iran, Cuba, la Xina i Rússia, els dos últims importen petroli veneçolà que serveix al govern del país sud-americà per pagar els deutes contrets amb ells.
El que no aclareix l’administració Trump és com l’ordre executiva pot afectar petrolieres nord-americanes com Chevron, que segueixen fent negocis amb la veneçolana PDVSA. De fet, al juliol el departament del Tresor va allargar tres mesos la llicència perquè Chevron i unes altres quatre companyies dels Estats Units puguin quedar-se a Veneçuela. L’empresa nord-americana diu que té 8.000 treballadors al país i que ha produït una mitjana de 40.000 barrils diaris de petroli i gas natural durant el primer trimestre del 2019. De fet, una de les principals polèmiques la va protagonitzar a començaments d’any l’assessor de seguretat nacional John Bolton, quan va declarar que estava en converses amb diverses petrolieres nord-americanes amb l’objectiu d’aconseguir la producció del cru veneçolà quan Maduro marxés del poder.
El mateix Bolton era ahir al Perú per participar en la Conferència Internacional per la Democràcia a Veneçuela, en què va transmetre un missatge de confiança en els embargaments econòmics: “Va funcionar a Panamà, va funcionar un cop a Nicaragua i funcionarà a Veneçuela i a Cuba”.
Nova conferència internacional sobre el país sud-americà
Representants de 60 països -entre els quals Espanya- participen en una conferència internacional que va començar ahir a Lima, la capital peruana, per establir les línies a seguir per al traspàs de poder de Nicolás Maduro al considerat president interí de Veneçuela, Juan Guaidó. A la trobada, però, no hi participa cap representant del govern veneçolà ni dels seus països aliats, Cuba, Rússia, la Xina i Turquia. “Parlarem sobre què farem el primer dia” després que Maduro deixi el poder, va dir un dels participants. Les decisions que es prendran no seran vinculants.
