Eleccions per la força a Algèria

El règim imposa les presidencials d'avui per succeir Bouteflika després de 42 setmanes de protestes

El poble algerià ho podria dir més alt, però no més clar: no vol les eleccions presidencials que se celebraran aquest dijous. Des de fa deu mesos, desenes de milers de persones surten als carrers cada setmana per exigir un ruptura radical amb un passat d'autocràcia i corrupció. El moviment popular, anomenat Hirak, considera que els canvis que ha aplicat el general Gaïd Salah, cap de l'estat major i home fort del règim, després de la dimissió del rais Abdelaziz Bouteflika a l'abril, són cosmètics. On el govern exhibeix una "nova República", l'oposició només hi veu una legitimació del sistema de sempre a través d'unes eleccions dubtoses.

La humiliació inflama la revolta a Algèria

"Els cinc candidats són tots fills del sistema. Sigui qui sigui l'escollit, serà un home de palla dels generals", sosté l'analista polític Othman Lahiani. Entre els aspirants hi ha dos ex primers ministres: Abdelmadjid Tebboune, un veterà polític que ha passat per quasi tots els escalafons de l'administració, i Ali Benflis, mà dreta de Bouteflika fins al divorci de principis d'aquest segle. Aquestes seran les seves terceres eleccions presidencials. Dos més són exministres, el poeta i intel·lectual orgànic Azzedine Mihoubi i Abdelkader Bengrina, un islamista moderat. El cinquè home, Abdelaziz Belaïd, és un antic quadre del partit únic, el Front d'Alliberament Nacional (FLN, en les sigles en francès), que va fundar la seva pròpia formació el 2011.

Després de nou mesos de pols relativament pacífic entre manifestants i règim, el país magribí entra demà en una dimensió desconeguda. "Em preocupa que el govern declari l'estat d'emergència i intensifiqui la repressió per posar fi a les protestes", declara una observadora política que prefereix quedar en l'anonimat i que considera que Mihoubi és l'home ungit per Gaïd Salah per imposar-se a les urnes.

Tot i que el país compta des de fa tres mesos amb una Junta Electoral pretesament independent, els activistes sospiten que manipularà els resultats, sobretot els de participació, la dada més important de la jornada. En cas que cap candidat arribi al 50%, es disputarà una segona volta d'aquí dues setmanes, un fet inèdit en un país acostumat a les victòries per golejada de Bouteflika les últimes quatre convocatòries electorals.

Algèria va ser un dels pocs països àrabs que no es va veure sacsejat per les Primaveres Àrabs, però alguns analistes consideren el Hirak una reverberació tardana d'aquestes revoltes. "Els joves han jugat un paper molt important. No estan marcats pel trauma de la guerra civil, són més valents i volen participar en política", sosté la sociòloga Ghalia Djeloul.

Dimarts un tribunal va sentenciar a llargues penes de presó un grup de polítics i empresaris, entre ells dos ex primers ministres pròxims a Bouteflika, Ahmed Ouhayia i Abdelmalek Sellal. Altres dirigents, com el mateix germà de Bouteflika, Saïd, també havien sigut condemnats abans amb severitat. Segons el govern, les sentències demostren la voluntat de canvi de les noves autoritats, però el Hirak les interpreta com una revenja entre les diverses faccions del sistema, així com un intent d'apaivagar les protestes.

Yasmina, l’estudiant que es consumeix en una presó, símbol de la revolta a Algèria

La sentència va coincidir amb la manifestació setmanal d'estudiants als carrers del centre. Aquest cop, però, s'hi va afegir gent de totes les edats, al ser l'última protesta abans les eleccions. "No es poden celebrar eleccions en aquestes condicions, sense que hi hagi una autèntica llibertat. El primer que ha de fer l'Estat és alliberar els presos", va etzibar la Melissa, una estudiant d'enginyeria de 18 anys.

Tot i que la manifestació va transcórrer sense incidents, el règim ha intensificat la repressió les últimes setmanes. "En total, unes mil persones han sigut processades o condemnades per delictes d'opinió. I unes 350 són ara mateix a la presó", explica Tarek Marah, un advocat del Comitè Nacional per l'Alliberament dels Presos.

"No a les eleccions, fills de França", era un dels eslògans més seguits pels manifestants, un dard contra la posició de diversos governs europeus, que han mantingut un silenci eixordador sobre la revolta algeriana. "Escrigui que alguns països, inclosa Espanya, no han donat suport al Hirak per poder seguir robant els recursos del país. Si guanyem, el poble algerià no ho oblidarà i ells se'n penediran", comenta molt seriós el Fariq, un home de mitjana edat.