Érika Hilton, regidora negra i trans de São Paulo: "La por no ens pot aturar"

La candidata del PSOL ha sigut la dona més votada a les municipals del Brasil

Érika Hilton (Franco da Rocha, 1993) ha sigut la dona més votada a les eleccions municipals del Brasil i ha sigut escollida regidora a l'ajuntament de São Paulo. Negra, trans, nascuda en una favela i supervivent de la pobresa i la prostitució, s'ha incorporat a l'esquerra revolucionària i el seu resultat evidencia que alguna cosa està canviant al Brasil de Jair Bolsonaro. Pren el relleu de  Marielle Franco, la regidora de Rio de Janeiro que va morir tirotejada després d'haver denunciat la violència policial a les faveles.

Érika Hilton, una negra trans que desafia Bolsonaro

Com valora el resultat de les municipals de la setmana passada?
El bolsonarisme està en retrocés: només dos dels seus candidats han obtingut alcaldies. La gent està entenent la necessitat i la urgència de combatre aquests discursos d’odi, que són una narrativa perillosa. La gent s'està mobilitzant per contraatacar i no permetre que el president de la república continuï allà. La gent està veient els horrors de Bolsonaro, amb polítiques que van contra la gent. La pandèmia ha fet augmentar l’atur, la vulnerabilitat econòmica, ha deixat més gent al carrer... I tot això, associat a la manera com Bolsonaro ha reaccionat, minimitzant-la i fent broma amb una cosa tan seriosa, ha fet que s’adonin de qui és.

Tampoc el PT de Dilma Roussef i Lula da Silva se n’ha sortit bé. Creu que s’han oblidat de la seva base?
El PT va ser un partit important, que va complir el seu paper democràtic, que va ajudar molt els pobres, però als qual li ha faltat autocrítica i anàlisi del que estava passant al seu voltant. No va mirar amb qui estava anant de la mà, i aquest és el seu gran error.

El repte de l’esquerra és reconnectar amb els pobres?
El PSOL crec que està complint força aquest paper de parlar i ser més proper amb la gent més pobra, amb els treballadors, els joves, els moviments socials, els negres o les persones LGBT. Fins i tot hi ha representants d’aquests col·lectius que han guanyat les eleccions i han accedit a càrrecs públics.

El seu resultat a São Paulo és històric. Com l’hem d’interpretar?
Hem passat molta por, ens hem sentit amenaçades, i d’una manera estratègica i fins i tot silenciosa ens hem organitzat, ens hem empoderat per contraatacar tot el que representa Bolsonaro. Això significa que som moltes, que estem unides i que estem fartes de no sentir-nos representades. Volem estar als espais de presa de decisions, volem plantejar les nostres alternatives. Nosaltres proposem una política de vida, una política de canvi, una política que doni protagonisme a les nostres demandes. Som un petit primer pas d’un gran canvi que ja ha començat.

Al Brasil, com arreu del món, el col·lectiu trans està doblement estigmatitzat en l’àmbit laboral, social, cultural, polític... ¿Això pot començar a canviar amb vostè com a regidora a São Paulo?
Podem transformar i promoure condicions de vida dignes. Podrem dur a la Cambra el debat per la dignitat, les oportunitats laborals, el dret a l’habitatge i tantes altres coses que poden canviar a través de polítiques públiques. La proposta no és muntar un circ, sinó aconseguir canvis per als ciutadans de São Paulo. El pla és dur a terme realment polítiques que ajudin les persones. Fiscalitzar l’alcalde i el seu equip i intentar transformar amb el diàleg. Hi ha feixistes i gent amb la qual no es pot parlar, però São Paulo és una ciutat que té recursos. Les claus seran una bona predisposició per al diàleg, la construcció col·lectiva i un bon projecte, aquest és el camí.

El moviment antiracista creix arreu del món: als Estats Units però també en països com França, on la brutal agressió policial a un productor musical negre ha desencadenat un autèntic terratrèmol. ¿Té esperança que les coses canviïn?
Fa temps que aquest canvi ha començat, que es denuncia el racisme estructural al país i al món. Encara ha de passar molt de temps perquè això canviï, però cada dia les persones negres estan canviant una mica la història, guanyant espais a la política i en alguns llocs que abans ens estaven negats. Estem comprenent que el canvi només vindrà amb la lluita, que no ens podem quedar a casa sense fer res. Hem d’organitzar la militància i els moviments de base, conscienciar els negres i també els blancs, perquè per combatre el racisme cal implicar tota la societat. Cal que tothom entengui que el racisme és perillós i fa mal a tothom, no només als negres. El racisme s’ha de combatre amb la representació i presència de negres a tots els espais de la societat.

¿Pren el relleu de Marielle Franco?
Sí. Soc una llavor de la Marielle, una continuïtat del projecte que van intentar matar. Un projecte polític que parla de pobresa, de perifèria, de LGBT, de dret a la vida, d'educació. Lluny de morir amb ella, tot això ha guanyat més força, perquè nosaltres, que som hereves del llegat de la Marielle, volem fer valer la nostra lluita pels drets humans, pels drets dels més pobres, els oprimits i els vulnerables. De Marielle només n’hi havia una, però les banderes que ella va aixecar i les seves lluites són les mateixes que les nostres, i això és el que ens dona força, oxigen i vida. Som aquí per la Marielle i per tantes altres que van morir pel seu gènere, la seva raça o la seva condició sexual.

¿No té por?
Sí, perquè nosaltres sabem què és l’odi i la violència i com molesta a algunes persones que nosaltres estiguem aquí. Però la por és una cosa que sempre ha estat present en la meva vida, em van fer fora de casa molt jove, vaig estar al carrer, prostituint-me, i per això sempre he tingut por. Tinc por, però el que puc fer per aquesta ciutat és molt més gran que la por. Estic acompanyada i vetllaré per la meva seguretat i protecció perquè no em passi el que li va passar a la Marielle. No vull ser cap heroïna ni cap màrtir. La por és una constant perquè soc una dona negra i trans al Brasil. Ara el que ha canviat és que la por ha arribat a la institució. I no ens pot aturar.