RELACIONS BILATERALS
Internacional 21/11/2018

Espanya torna a Cuba

Pedro Sánchez és el primer president que trepitja l’Havana en visita oficial des del 1996

Marta Rodríguez
3 min
Espanya torna a Cuba

BarcelonaPedro Sánchez arriba avui a l’Havana per a una visita de dos dies que ha de posar a zero el comptador de les relacions entre Espanya i Cuba, malmeses des de l’etapa de José María Aznar. Fa 32 anys que cap president espanyol trepitja l’illa de manera oficial. El 1986 Fidel Castro condecorava el socialista Felipe González, que va fracassar en la idea de jugar el rol de pont amb els socis europeus fent valer els llaços d’antiga colònia. Al contrari, Espanya ha anat perdent pes i la idea de González d’un peu a la Unió Europea i un altre a l’Amèrica Llatina ha tingut poc recorregut.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Fins i tot un franquista reconvertit en president de la Xunta, Manuel Fraga, va superar recels ideològics i no va dubtar a abraçar-se amb Fidel, a l’Havana i a Galícia. Però el seu successor al capdavant del PP va tenir més miraments i se’n va sortir en la seva batalla anti-Castro. Seguint l’òrbita de Washington d’aïllar un règim ja sense la protecció soviètica, el 1996 inicia el refredament cubano-espanyol i fins i tot convenç la Unió Europea a promulgar l’anomenada Posició Comuna, que condicionava el diàleg i la cooperació al respecte als drets humans. En honor a la veritat, és Aznar l’últim president espanyol a visitar l’Havana, tot i que ho va fer per assistir a la Cimera Iberoamericana, on va quedar més que demostrada l’antipatia mútua amb el líder cubà.

El bloqueig de Brussel·les va estar vigent dues dècades, mentre que el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, entre el 2004 i 2012, va fer tímides aproximacions que no van acabar de refer la bona sintonia exhibida per González o Fraga. Entremig hi ha hagut contactes entre ministres i les empreses espanyoles han anat guanyant posicions, sobretot les del sector turístic, però Cuba ha desaparegut de l’agenda espanyola.

La Unió Europea i Espanya en especial van deixar que un Barack Obama ja de sortida fes història amb la recuperació de relacions, aprofitant la pròpia debilitat del règim castrista, a qui la biologia ha obligat a un canvi generacional en la cúpula, i les estretors econòmiques han dut a reformar el seu ADN comunista i a abraçar el capitalisme. Brussel·les va acabar amb la Posició Comuna a finals del 2016, cosa que va permetre al govern de Mariano Rajoy prendre iniciatives, sense plantejar-se mai enviar una invitació a Cuba ni acceptar-ne cap.

Ús partidista

Sánchez sí que s’ha atrevit a organitzar una visita que el professor de relacions internacionals de la UOC, Ernesto Pascual, assenyala com a “arriscada” perquè el PP i Ciutadans li retreuen “que legitima un govern no democràtic”. En tot cas, l’analista sosté que el president pot “recuperar” el temps i les posicions perduts a l’illa perquè les empreses espanyoles “tenen el que necessita l’illa”, en referència als sectors de construcció, infraestructures i turisme de qualitat. En canvi, Susanne Gratius, professora de la UAM i investigadora associada del Cidob, minimitza l’impacte que pot tenir el viatge perquè no és el primer líder europeu que hi va i, de fet, “reafirmarà i normalitzarà” l’acord per al diàleg europeu del 2016. “No tindrà cap cost polític perquè fins i tot Trump manté les relacions”, apunta. Però l’espanyol -subratlla- tampoc pot exercir lideratge en solitari perquè hi ha una “orientació conjunta” dels socis europeus, que descarten les sancions i aposten per la cooperació.

L’agenda oficial distribuïda per la Moncloa situa els governs Sánchez i Díaz-Canel tractant qüestions econòmiques i de col·laboració. La incògnita del viatge és si el president espanyol serà capaç de muntar-se una agenda alternativa per copsar “la Cuba real” i trobar-se amb opositors, diu Pascual, com va fer Obama. El professor de la UOC adverteix que l’habilitat del vell Raúl Castro per aparèixer inesperadament pot resultar “una foto incòmoda” per a Sánchez, que a la maleta hi porta la cadira de Maceo, que durant 121 anys s’ha conservat a Mallorca com a botí de guerra.

stats