Evo Morales s’enfronta al seu mal d’altura
Bolívia viu avui les eleccions més disputades des que el president va arribar al poder el 2015
La PazA més de 3.600 metres sobre el nivell del mar, el mal de cap intens és habitual per a qui arriba a La Paz. S’anomena mal d’altura. Potser Evo Morales té avui una sensació similar tot i portar 13 anys al palau de govern de la capital boliviana. Fa pocs mesos Morales es va traslladar a la nova Casa Gran del Poble, de 29 plantes. Avui diumenge Bolívia vota i, per primer cop des que Morales va guanyar el 2005, les enquestes no li donen més del 50% necessari per prolongar el mandat fins al 2025.
Que el temps passa per a tothom i que el poder desgasta són frases recurrents que podrien servir per explicar d’una manera vàcua el que pot passar a les urnes. Però la realitat és més complexa. Morales segueix com a favorit en la primera volta amb entre el 35% i el 45% dels vots. Darrere van l’ex president Carlos Mesa amb entre el 20% i el 25% dels vots, el senador Óscar Ortiz amb entre el 5% i el 10% i el metge d’origen coreà Chi Hyun Chung, que a l’estil Bolsonaro i Trump s’ha fet notar en campanya per les seves declaracions masclistes, homòfobes i racistes, que podria lluitar pel tercer lloc.
Morales podria assegurar-se la victòria en la primera volta: hauria de superar el 40% dels vots i que la diferència amb el segon fos de més de 10 punts. Si no ho aconsegueix, una segona volta amb l’oposició unificada podria posar fi al seu mandat. Si bé les enquestes no són sempre fiables, es pot afirmar que aquestes són les eleccions més disputades des de la seva arribada al poder i semblen llunyanes les victòries amb més del 60% dels vots que va obtenir el 2009 i el 2014.
No és l’economia
Què ha canviat en cinc anys? Al contrari que l’Argentina, l’Equador o Veneçuela, Bolívia és el país de l’Amèrica Llatina que més ha crescut econòmicament els últims tres anys, amb quasi un 5% anual de mitjana els últims 15 anys. A més, té una inflació del 2%, molt per sota de països veïns, i ha reduït la pobresa extrema més de la meitat, fins al 17%. L’economia és el punt fort de la campanya d’Evo Morales. “Per a l’imaginari popular, el d’Evo Morales és el govern del creixement econòmic”, diu l’economista Luis Carlos Jemio, de l’Institut d’Estudis Avançats en Desenvolupament. L’èxit econòmic, explica, es basa en la pujada dels preus de les primeres matèries, sobretot el gas, que el govern del MAS (Moviment al Socialisme) va nacionalitzar el 2006. Aquests ingressos extraordinaris han permès finançar polítiques socials i construir infraestructures arreu del país. L’ evonomics, com l’anomenen alguns experts, té altres característiques, com la bolivianització de l’economia amb una divisa relativament forta i estable davant del dòlar, la compra de reserves de moneda nord-americana, l’impuls del sector privat i el respecte per l’economia informal d’artesans i petits comerciants, que representen el 60% de l’ocupació. I encara que el mateix Jemio alerta que el govern porta tres anys amb pèrdua de reserves de divises i augmentant el deute, els bolivians tenen una percepció positiva de l’economia.
Són altres els problemes que expliquen la caiguda de Morales els últims cinc anys: “El mateix desgast del projecte, acusacions de corrupció a persones de l’entorn de Morales i del MAS i la falta d’aprofundiment democràtic en temes com l’augment de l’autonomia de les regions o respecte a l’oposició”, indica el politòleg Ludwig Valverde. Entre aquests problemes destaca el referèndum del 21-F. En un principi Morales no hauria de participar en les eleccions d’avui diumenge. La constitució de 2009 limita a dos els mandats presidencials. Morales ja en portava un quan va reformar aquest punt per aconseguir-ne dos més. L’eliminació de la limitació de mandats es va sotmetre a referèndum i el resultat, el febrer del 2016, va ser la primera derrota electoral d’Evo Morales, amb un 51% que va votar no. Però tant el Tribunal Constitucional com el Tribunal Suprem Electoral van donar validesa a la candidatura d’Evo Morales per a un quart mandat. La justificació es basa en la Convenció Americana de Drets Humans, que diu que tothom té dret a ser elegit en unes eleccions.
Crítiques pels incendis
També hi ha crítiques pels incendis d’aquest estiu. El foc va arrasar 2 milions d’hectàrees a la Chiquitania, la regió oriental de Santa Cruz, on té força l’oposició, i moltes veus critiquen la deficient gestió de Morales. Hi ha veus que diuen que els incendis els va provocar la seva política d’augmentar la frontera agrícola donant terres a gent de l’altiplà i que li retreuen que no declarés l’emergència nacional.
Evo Morales viu les eleccions amb el mal de cap que fa venir l’altura. L’altura d’una situació econòmica quasi immillorable però que comença a donar senyals d’alarma, l’altura de la divisió entre l’altiplà i les terres baixes, l’altura de 13 anys de govern amb les crítiques de populisme i d’atacs a les llibertats i l’altura d’un país que ha canviat gràcies a ell i que ja no és el que era el 2005. A diferència del mal d’altura de La Paz, aquest només el podrà superar si continua pujant.
