MEDI AMBIENT

Felix Finkbeiner: “Hem creat una apli per plantar arbres des del mòbil”

Entrevista a l'ecologista i fundador Felix Finkbeiner, de l’organització Plant for the planet

Sovint se’l compara amb Greta Thunberg. “No, no m’hi puc comparar. Ella és única... té una força especial, un missatge especial. El que ha fet i com ho ha fet és fascinant”, diu, modest, quan se li pregunta sobre el paral·lelisme entre la seva figura i la de la jove i mediàtica activista sueca. Sigui com sigui, Felix Finkbeiner, de 22 anys (Munic, 1997), és, molt probablement, l’altra gran icona de la lluita juvenil contra la crisi climàtica. I hi ha motius de sobres. El 2007, quan només tenia 9 anys, va fundar l’organització Plant for the Planet, una plataforma ecologista que va néixer amb l’objectiu de plantar un bilió d’arbres més al món per combatre les elevades emissions de diòxid de carboni. De moment, en porten 13.600 milions. I el comptador no s’atura.

Un dia vas descobrir que el teu animal preferit, l’ós polar, estava en perill d’extinció.

Tenia nou anys i a l’escola ens van demanar un treball sobre el canvi climàtic. Mentre m’informava, vaig llegir que l’ós polar era un dels animals que podien desaparèixer a causa de l’escalfament global. Em va tocar emocionalment i vaig començar a interessar-me i a preocupar-me pel fenomen. Llavors també vaig conèixer la història de Wangari Maathai, la primera africana a guanyar el premi Nobel de la pau. Ella va ser la responsable de la plantació de 30 milions d’arbres a Kènia. Em va semblar molt inspirador.

I què vas fer?

Vaig suggerir als meus companys de classe que estaria bé començar a plantar arbres. Concretament, vam proposar-nos plantar-ne un milió en cada país del món. Dos mesos després, vam plantar el primer arbre, just davant de la nostra escola. Així va néixer Plant for the Planet.

Ara l’objectiu de l’organització és plantar un bilió d’arbres. Això són molts arbres, no?

Actualment hi ha tres bilions d’arbres al planeta. Hem estudiat que tenim espai per plantar-ne un altre bilió a nivell global sense perjudicar l’agricultura i la vida quotidiana de les persones. Si ho aconseguim, capturaríem un quart de les emissions de diòxid de carboni que originem avui dia. Ho necessitem. No solucionaríem la crisi climàtica, però és un gran pas. Necessitem un canvi dràstic d’aquestes característiques.

Teniu projectes i activistes en moltíssims països del món. En vols destacar algun?

Un gran projecte al sud de Mèxic, a l’estat de Yucatán. Replantem una àrea de 20.000 hectàrees [dues vegades Barcelona], on els boscos estaven en una situació bastant pèssima. Hem aconseguit que el 94% dels arbres que hem plantat sobrevisquin sense problemes. I això és bo: el manteniment i la gestió dels boscos que plantem és l’altre gran objectiu a complir. També hem creat una apli que permet plantar arbres des del mòbil. Pots seguir la vida i l’evolució de l’arbre que apadrines. També pots regalar-ne als teus amics o participar en campanyes per plantar-los tu mateix.

Els joves esteu prenent molt de protagonisme en l’activisme climàtic.

Realment és una motivació una mica egoista. La nostra generació serà la primera a patir les conseqüències més serioses de la crisi climàtica. Nosaltres i les generacions que vindran. Molts adults, sobretot la gent gran, portaven molt de temps sentint parlar del canvi climàtic, però malgrat això veien que res canviava i, per tant, no els preocupava. Nosaltres estem creixent sabent que el problema és molt real.

Però sembla que hi ha molts polítics que no reaccionen. Què en penses, de Donald Trump o de Jair Bolsonaro?

La tragèdia més gran de Trump és ideològica: el seu discurs fa que a la crisi climàtica li costi aparèixer en l’agenda política internacional. I Bolsonsaro ha estat una catàstrofe. Entre el 2004 i el 2014, el govern brasiler va reduir la desforestació de l’Amazònia un 70%. Va ser un gran èxit. Amb l’arribada de Bolsonaro la tala d’arbres ha tornat a nivells superiors als d’abans del 2004.

I la resta de governs?

Hi ha una dada molt significativa. Només 14 països dels 193 que havien de posar en pràctica les mesures de l’Acord de París del 2016 [per a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle] han complert la seva paraula. La resta, incloent-hi grans emissors com els Estats Units, Alemanya o el Regne Unit, no.