Femen, el polèmic exèrcit d'activistes nues
L'organització ucraïnesa ha esvalotat l'opinió pública amb les seves manifestacions contra el patriarcat
Barcelona"Podeu sentir-nos dient «que et follin, dictador!» o «no sóc la teva joguina sexual!» o «la religió és esclavatge!». Podeu veure part del nostre cos nu encarant-se a Berlusconi, Putin o el Papa. Podeu sentir que n'és de profunda la nostra ira només mirant-nos als ulls. Som les tropes de xoc del feminisme, la punta de llança de la militància, una encarnació moderna de la paraula valentia" .
Són Femen, una organització d'activistes feministes que va néixer a Ucraïna fa set anys i que esporàdicament es fa un lloc en diaris i telenotícies. Irreverents, amb els pits a l'aire i eslògans pintats al tors. "Amb els nostres cossos transformem la subordinació sexual femenina en una agressió. Estem en guerra", diuen en el seu manifest. "Una guerra ideològica contra els tres principis del patriarcat: la religió, la indústria sexual i la dictadura". Amb un parell de centenars de membres arreu del món, Femen ha passat de ser una formació que va néixer per protestar (aleshores, encara amb roba) contra la pornografia i la prostitució al seu país d'origen a combatre "només amb els pits" un ventall amplíssim d'injustícies. En una entrevista amb el diari The Guardian , una de les fundadores, Inna Xevtxenko, acceptava que busquen l'atenció de les càmeres. Fins a cert nivell, l'estratègia els funciona. Internet ha fet córrer vídeos dels seus triomfs. L'últim trofeu: el president rus, Vladímir Putin, reaccionant amb les celles alçades i una cara de sorpresa agradable quan una d'elles, sense samarreta, va posar-se-li davant mentre el mandatari visitava dilluns la Fira de Hannover. Les hem vist manifestant-se a favor dels drets homosexuals a Sant Petersburg, contra el papa Benet XVI a Notre-Dame, criticant les models ultraprimes a la setmana de la moda de Milà, atacant la indústria sexual a Ucraïna durant la Copa Euro 2012 i denunciant els "règims islamistes sagnants".
Reconeixen sense embuts que no es basen en grans discursos. "Havíem de canviar la manera com es comunica el feminisme a les noies joves, que no volen llegir grans dissertacions", explicava Xevtxenko al diari britànic. "La gent rep molta informació a través dels mitjans i vam entendre que necessitàvem cridar-los l'atenció, sacsejar-los", deia.
L'atenció, sens dubte, la criden. Però el seu missatge corre el risc de passar desapercebut. "El seu manifest és tan general i vague que molta gent pensa que l'únic objectiu que tenen és sortir a la televisió", explica en un article Beatriz Gimeno, activista i antiga presidenta de la Federació Espanyola de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals. Algunes de les femens s'enfronten a penes de presó i al públic general li pot passar per alt que en països com Ucraïna i Rússia encarar-se a una autoritat política o religiosa pot suposar una falta molt greu.
Incomprensió cultural
Gimeno constata que "Femen no desperta gaire simpatia dins el feminisme i fora gairebé ningú se les pren seriosament". Explica que el moviment a favor dels drets de les dones no acaba de casar amb elles perquè "Femen ensenya els pits per protestar contra tot allò que a gran part del feminisme li sembla bé, contracultural, transgressor i, per tant, automàticament defensable -la legalització de la prostitució- i precisament perquè ensenya els pits és rebutjat pels altres sectors del feminisme".
L'activista defensa que no és just jutjar el fenomen des del nostre punt de vista històric i cultural. Femen té l'origen en una antiga òrbita comunista que s'ha entregat a l'ortodòxia i el neoliberalisme, "una cultura que no ha conegut les lluites feministes dels 70 i 80 ni les polítiques d'Estat a favor de la igualtat", raona Gimeno. "Les seves propostes ens semblen increïblement ingènues, gairebé anacròniques, un feminisme purament defensiu i poc elaborat teòricament, però pensem en Espanya fa 30 anys. Donem-los temps".
