Notes falsificades, fills il·legítims i xandalls: 10 coses que potser no saps de Fidel Castro

Ja no fumava puros, es va casar dos cops i el seu pare era franquista

Notes falsificades, fills il·legítims i xandalls: 10 coses que potser no saps de Fidel Castro / ARA

1. El pare era franquista i no volia parlar gallec

Fidel era fill d'Ángel Castro, un terratinent gallec nascut a Láncara (Lugo) que va emigrar a Cuba el 1905. Quan va esclatar la Guerra Civil, Fidel va viure envoltat de franquistes, com el seu pare, els seus amics i els professors dels jesuïtes de Santiago de Cuba, on estudiava. Els treballadors de la finca del pare, en canvi, eren republicans. Castro, per cert, recordava com el seu pare parlava gallec, però va prohibir als fills aprendre aquesta llengua, que no parlava en públic.

2. Va ser un bon esportista

De jove va practicar el futbol (era davanter), el bàsquet i l'atletisme. Curiosament, en un país on l'esport més estimat és el beisbol, ell no va el va practicar gaire de jove. Durant una entrevista amb l'italià Gianni Minà, va explicar que considera el beisbol un esport ensopit i prefereix el futbol. Ara, a la universitat no hi havia equip de futbol i va jugar al beisbol, fent de llançador amb cert èxit. Després, per guanyar-se el públic, va jugar al beisbol quan calia. El 1959 va fer-ho en un famós partit per recollir fons per a la reforma agrària que impulsava. Castro va fer de llançador en un equip batejat com a Barbudos, el sobrenom dels guerrillers contra Batista que ell havia liderat. El seu amic Camilo Cienfuegos, descendent també de gallecs, havia de liderar l'altre equip, però finalment va decidir jugar amb els Barbudos: "Jo no vaig en contra de Fidel ni a la pilota".

3. Es falsificava les notes

Durant l'entrevista amb el periodista Ignacio Ramonet, Castro va explicar que, de menut, la seva gran afició eren els còmics, però la tutora que el cuidava, ja que estudiava lluny de casa, el va amenaçar de treure-li els diners mensuals si no tenia bones notes. Castro va tenir una idea: va fingir perdre la llibreta on apuntava les notes, en va aconseguir una altra i falsificava les notes. Durant tot un curs, va inventar-se que sempre era el millor alumne. I quan a la festa de final de curs no van destacar-lo, va explicar als pares que la raó era que ell havia arribat a l'escola amb el curs ja començat. El van creure.

4. Un militar va salvar-li la vida

Quan Castro i un grup de revolucionaris van fracassar en l'assalt a la caserna de Moncada de Santiago el 1953, amb la idea de fer caure el règim de Batista, Castro va acabar amagat en una granja. Batista va donar ordre de no deixar cap assaltant viu, però un militar, Juan Gualberto Sarría, va ser qui el va enxampar i va considerar que el seu deure era mantenir vius els presoners. Per aquesta raó Castro va poder ser jutjat, quan va dir la famosa frase "la història m'absoldrà", gràcies al conegut com a 'teniente negro de Moncada', un militar que seria purgat per Batista i que es va morir jove d'una malaltia.

5. El discurs més llarg

Els discursos de Fidel, de mitjana, sempre van durar més de dues hores. El considerat discurs més llarg va ser el del  29 de setembre del 1960, davant les Nacions Unides: va durar quatre hores i mitja. El seu escenari preferit era la plaça de la Revolució, sota l'estàtua de José Martí. I en un dels darrers que va fer, davant un grup de joves, aquests joves van acabar xerrant entre ells, ignorant les paraules de Castro, fet que va incomodar les autoritats. Ell, però, va acabar el discurs sense fer gaire cas de la xerrera dels joves.

6. Puros i barbes

La imatge de Fidel sempre estarà vinculada a una barba i un puro. Però, curiosament, va haver de deixar els puros durant els anys 80. Castro fumava puros de la marca Cohiba, fundada el 1966 pel règim, ja que les anteriors fàbriques de puros havien tancat, amb els propietaris marxant a l'exili. Castro, un cop va rebre el consell de fumar menys, va manifestar-se a favor de la lluita contra al tabac, fet que va escandalitzar els responsables de Cohiba. Pel que fa a la seva barba, se la va deixar quan va fer-se revolucionari a la Sierra Maestra. "Per afaitar-me perdo 15 minuts que puc dedicar a altres coses", va explicar.

7. Castro va tenir 10 fills… o més

Primer es va casar amb Mirta Díaz Balart, filla d'una família amb molts diners, amb qui va tenir un fill el 1949 anomenat Fidelito. Curiosament, Batista, que seria enderrocat per Castro, va assistir al casament perquè llavors Fidel no era conegut. Mirta es va divorciar de Fidel Castro quan va rebre a casa una carta del marit, empresonat, dedicada a la socialista Natalia Revuelta, amb qui tenia una relació. Castro va sospitar del director de la presó. En total, Castro ha estat pare 10 cops. Fidelito va ser el primer i després en van venir cinc més amb la segona dona, la professora Dalia Soto del Valle. Els seus cinc fills són homes i tots cinc han estat batejats amb noms que comencen per A. I, finalment, tenim les amants, amb les quals va tenir més fills. Segurament, per arribar a un total de 10. Però alguns eleven la xifra a 12. Les amants van ser dones com la revolucionària Celia Sánchez, la ja esmentada Natalia Revuelta o Marita Lorenz, que era una espia de la CIA i l'hauria pogut assassinar.

Verins, bazuques, cargols explosius i una amant: 10 dels 638 intents per matar Fidel Castro

8. Va demanar un bitllet de 10 dòlars a Roosevelt

El 1940, Roosevelt va tornar a ser escollit president nord-americà. I Fidel Castro, que llavors tenia 14 anys, li va enviar una carta que s'ha conservat a la Casa Blanca en què afirmava que en tenia 12. La carta deia: "El meu bon amic Roosevelt. No parlo gaire bé l'anglès, però prou per escriure aquesta carta. M'agrada molt escoltar la ràdio i estic content que hagi estat escollit president. Tinc 12 anys, però sóc un noi que pensa molt. Si li sembla bé, pot enviar-me un bitllet de 10 dòlars verd, ja que no he vist mai un bitllet així i el voldria tenir. I si busca ferro per als seus vaixells, jo li puc ensenyar on són les mines de ferro més grans del planeta: a Mayarí, Oriente, Cuba".

9. Va prohibir els Beatles

El 1964, Castro va decidir prohibir la música dels Beatles, en considerar que era un producte occidental poc apropiat. No els va deixar tocar a l'illa i la seva música hi va entrar de forma clandestina. Durant dècades, escoltar els Beatles d'amagat era un símbol de resistència, però amb el temps, Castro va canviar d'opinió. Tant, que el 2010, quan es va proposar inaugurar una estàtua dedicada a John Lennon, Castro va liderar l'acte ell mateix, amb l''All you need is love' de fons. El dirigent havia passat de promocionar la música revolucionaria llatinoamericana a acceptar, d'alguna forma, la música occidental.

10. Dels uniformes al xandall

El 2006, Castro va aparèixer en públic per primer cop amb un xandall Adidas. Va ser en una sessió de fotos per demostrar el seu bon estat de salut, ja que l'havien operat. I ja no va deixar la roba esportiva, arraconant els uniformes. Normalment, Castro portava roba Adidas, ja que aquesta marca alemanya va vestir durant molts anys els esportistes cubans. Ara, quan va aparèixer per primer cop amb xandall, Adidas no en sabia res. "No és ni una cosa bona ni dolenta", es va limitar a dir la marca bavaresa.

Més continguts de