L’exèrcit dona suport a Maduro en un país dividit entre dos presidents

El líder chavista tanca l’ambaixada als EUA, mentre pugen a 26 els morts als carrers de Veneçuela

L’escenari a Veneçuela simula un joc d’escacs en el qual cada grup polític mou les seves peces de manera estratègica, mentre els veneçolans i la resta del món esperen amb incertesa el desenllaç de la partida. Ahir, dijous, els veneçolans es van despertar amb un país en què la força de dos presidents es mesurava entre els aliats internacionals, el pols als carrers i el suport dels cossos de seguretat, molt especialment el de les forces armades. Mentrestant, les protestes deixaven un balanç de 26 morts repartits per tot el país, segons l’ONG Observatorio de Conflictos, que en fa el recompte.

Cops al pit per Veneçuela

A Nicolás Maduro li va fallar el suport del poble en la “vetlla” que el seu govern va convocar per a la nit del 23 de gener a les portes del palau presidencial. Però, des d’ahir al matí, els càrrecs militars més rellevants de les forces armades van anar manifestant el seu suport amb missatges successius a les xarxes socials. “Soc l’almirall William Cervantes Pinto, comandant de la regió estratègica de defensa oriental integrant [...]. Des de la terra llibertària i en companyia dels meus companys militars superiors i subalterns, ratifiquem la nostra afecció i respecte per la Constitució [...]. És per això que categòricament i amb esperit patriòtic demostrarem el nostre suport a Nicolás Maduro com el nostre president constitucional”, va escriure el cap militar.

No va ser fins al migdia, però, que el ministre de Defensa, el general Vladimir Padrino, es va dirigir al país de manera oficial a través de la ràdio i la televisió. Al costat dels set comandants que representen la cúpula militar, el ministre va expressar el suport incondicional al president Maduro, i va acusar el líder de l’oposició d’haver fet un “cop d’estat” amb suport dels Estats Units.

Quins països han donat suport a Guaidó i quins a Maduro?

“Fa temps que s’està forjant un vulgar cop d’estat, i aquest pla va arribar ahir a nivells d’altíssima perillositat”, va afegir.

Aquest suport es va reforçar quan, en la inauguració de l’any judicial, els magistrats del Tribunal Suprem de Justícia van expressar la seva lleialtat a Nicolás Maduro, que va assistir a aquest acte públic amb la seva dona, Cilia Flores.

Des d’allà Maduro es va dirigir al país en el seu segon discurs en menys de 24 hores. En aquesta ocasió va aprofitar per atacar Juan Guaidó, tot i que també es va mostrar disposat a tenir una nova ronda de diàleg amb l’oposició, tal com havien proposat Mèxic i l’Uruguai.

Poc després l’encara president chavista va anunciar el tancament de l’ambaixada i els consolats als Estats Units, i va ordenar a tots els seus diplomàtics que marxin del país. També va donar temps fins diumenge als diplomàtics nord-americans a Veneçuela perquè abandonin l’estat llatinoamericà. “Fins diumenge tenen les 72 hores per marxar de Veneçuela”, va dir, i va insistir en el termini que ja va donar dimecres: 72 hores que semblen decisives per decidir el futur veneçolà.

L’altra presidència

Fins al tancament d’aquesta edició, fins a 26 persones havien mort en les protestes a tot el país. Un fet al qual es va referir en el seu primer missatge d’ahir Juan Guaidó, l’autoproclamat president “encarregat” de Veneçuela. “No tinc paraules per expressar el dolor que sento al seguir assabentant-me que veneçolans han sigut assassinats durant les protestes en les últimes hores. A les seves famílies, només els puc garantir que la justícia i la pau regnarà en la nostra pàtria”, va escriure el president autoproclamat al seu compte de Twitter, l’únic mitjà pel qual es va expressar durant la jornada d’ahir.

Qui és Juan Guaidó, el president autoproclamat de Veneçuela?

Juan Guaidó també va anunciar que rebrà 20 milions de dòlars dels Estats Units destinats a pal·liar la crisi humanitària i que començaran a executar-se a partir de principis de febrer. A més, va emetre un comunicat oficial dirigit a totes les ambaixades a Veneçuela per assegurar que les relacions diplomàtiques del país no estan trencades i que treballarà per recuperar l’ordre constitucional.

La reunió de la Casa Blanca en què, un dia abans, es va forjar el suport a Guaidó

La resta del país es va mantenir a l’espera de les noves convocatòries per a actes, marxes i protestes de l’oposició. La presència dels cossos de seguretat era nombrosa a les zones de més presència de l’oposició. El repunt de violència es va notar més al sud del país, on les autoritats han comptabilitzat fins a quatre morts i més de 20 ferits per saquejos en botigues que han derivat de les protestes. Una situació que manté en alerta els comerciants, molts dels quals van decidir ahir no obrir les portes.

Guaidó, que de moment continua en parador desconegut, ha publicat la matinada d'aquest divendres un tuit on animava els veneçolans a continuar amb "la lluita". 

"Germans i germanes estem donant passos importants, fent allò que hem de fer per aconseguir un govern de transició i tenir eleccions lliures. Recordin sempre, que si resistim i insistim, aquesta lluita valdrà la pena. Anem bé, molt bé!", ha apuntat en el missatge.

Desembre del 2015

La Taula de la Unitat Democràtica guanya, després de 20 anys de control chavista, les eleccions parlamentàries i liderarà l’Assemblea Nacional amb 109 escons dels 167 totals. La coalició liderada per Maduro només aconsegueix 55 representants.

Març-juliol del 2017

Maduro convoca eleccions per formar una nova Assemblea Constituent que substitueixi la que hi havia i redacti una nova Constitució. A finals de mes, el Suprem, alineat amb Maduro, assumeix els poders de l’Assemblea Nacional. Al juliol l’oposició no participa en els comicis i assegura que només un 12% del cens vota. El chavisme assegura que 8,1 milions de persones voten per la Constituent, el 41,53% del cens.

Maig del 2018

Eleccions presidencials. Maduro és reescollit president amb el 67,7% dels vots. Només hi participa un 46% de l’electorat. Uns comicis qüestionats per la comunitat internacional, en què l’oposició no va participar.

5 de gener del 2019

Juan Guaidó és escollit president de l’Assemblea Nacional. Cinc dies més tard, Maduro jura el seu segon mandat. Un grup de militars d’un barri de Caracas se subleva i són “reduïts” pel govern.

23 de gener del 2019

Guaidó considera il·legítim el segon mandat de Maduro i s’acull a la Constitució per declarar-se president interí o “encarregat” fins que hi hagi eleccions. Donald Trump li dona suport.