Els turcs aturen al carrer el cop d'estat contra Erdogan

El govern torna a estar al càrrec del poder. S'han detingut 2.839 militars que han participat en l'alçament. El president Erdogan qualifica l'intent de presa de poder d'acte de "traïció"

M. VIDAL / M. RODRÍGUEZ / AGÈNCIES

El cop militar que ahir a la nit va prendre el poder a Turquia ha fracassat. El govern del president Recep Tayyip Erdogan ha recuperat el control del país després del que ha qualificat d' "acte de traïció" i ha anunciat que s'han detingut 2.893 soldats que han participat en l'alçament.

També el cap de l'estat major de l'exèrcit, Ümit Dündar, que havia estat retingut tota la nit pels colpistes a la caserna general dels militar turcs, ha donat per acabat el cop i ha assegurat que qualsevol nou alçament serà reprimit.

Segons el govern, en l'intent de cop d'estat han mort 161 persones, entre elles 20 colpistes, mentre que hi ha més d'un miler de ferits arreu del país, on s'han viscut escenes de tensió i enfrontament, especialment en punts sensibles com ara el Parlament turc, a Ankara, o el pont del Bòsfor, la plaça Taksim i l'aeroport d'Istanbul.

Aquest migdia ha aterrat a Grècia un helicòpter amb vuit soldats turcs que havien participat en l'alçament, i han estat detinguts. Aquest matí també ha salpat d'una base naval una fragata de l'exèrcit turc amb militars colpistes a dins.

De bon matí, la imatge dels soldats que bloquejaven el Bòsfor, l'artèria estratègica que uneix Europa i Àsia, entregant-se a les autoritats era una bona mostra del camí que prenien els esdeveniments: el cop havia fracassat.

La inestabilitat i la confrontació que s'ha viscut al país en els últims mesos al voltant de la deriva autoritària del president, Recep Tayyip Erdogan, amb el flagell terrorista i la guerra de Síria de rerefons, han desencadenat el cop d'estat que el mateix Erdogan ha donat per fracassat des d'un primer moment.

Però la incertesa sobre què estava passant al país s'ha mantingut tota la nit, i no ha estat fins que Erdogan, que era de vacances a la costa sud-oest del país, ha tornat a Istanbul i al carrer han triomfat les mostres de suport cap a ell que no s'ha començat a clarificar que el seu govern retenia el poder.

Milers de persones, seguint la crida que ell mateix ha fet de matinada a través de la televisió, s'han llançat als carrers de Turquia per defensar el govern legítim del país. Amb banderes turques i càntics a favor d'Erdogan, els manifestants s'han enfrontat, en alguns punts, a l'exèrcit.

La situació ha sigut especialment tensa al Parlament d'Ankara, que ha estat objecte de bombardejos, i els diputats que eren a dins s'han hagut de refugiar. Les columnes de fum han emergit de l'edifici de nit enmig del caos a la zona, i les destrosses ocasionades són importants.

L'exèrcit turc, sempre molt poderós

El cop va començar ahir a la nit quan avions militars van començar a sobrevolar Ankara, la capital del país, a baixa altura, en una inèdita demostració de força de l'exèrcit turc, tradicionalment poderós.

A Istanbul, el moviment de tropes va forçar el tancament del pont del Bòsfor i arreu del país se succeïen les imatges de vehicles militars que prenien posicions en indrets estratègics, entre ells l'edifici de la seu de la televisió pública TRT.

Erdogan va comparèixer de seguida a la televisió, a través d'un telèfon mòbil, per instar els turcs a sortir al carrer a defensar el govern legítim i també va demanar a les potències mundials que no donessin suport a l'alçament.

La crida va tenir resultat. I mentre milers de persones es llançaven al carrer a manifestar-se, als EUA i a Europa van començar a emetre, unes hores després, comunicats en què demanaven "respecte" per la democràcia i el poder civil a Turquia.

De seguida els governs mundials van demanar als seus nacionals que fossin a Turquia que no sortissin de casa o dels hotels, tenint en compte que Turquia és un destí turístic de primer ordre, per evitar les conseqüències del buit de poder.

Les xarxes socials van quedar desactivades, cosa que no és inhabitual a Turquia després d'alguns dels grans atemptats que ha patit últimament. L'últim va ser el 29 de juny, en què van morir una quarantena de persones en un atemptat a l'aeroport d'Istanbul.

L' exèrcit és una institució molt respectada a Turquia, ferm defensor de les arrels laïcistes que va infondre al país el fundador de l'estat turc, Kemal Atatürk, als anys 20, i ha protagonitzat cops d'estat en anteriors ocasions: el 1960, el 1971, el 1980 i –encara que sense fer sortir els tancs al carrer– el 1997, sempre amb l'argument de defensar l'esperit kemalista.

Però l' ampli suport popular que té Erdogan, que va ser reelegit president el 2014 amb el 51% dels vots, sembla que ha estat decisiu aquesta vegada per frustrar les aspiracions de l'exèrcit, que ha vist amb preocupació l'augment de la inestabilitat política i social a Turquia.