L'independentisme gal·lès publica el seu 'full de ruta' per a un referèndum

El Plaid Cymru creu que la crisi sanitària ha atiat el debat social per definir el futur del país

El Plaid Cymru, el Partit de Gal·les, ha publicat per primer cop aquest divendres el seu full de ruta per arribar a la celebració d'un referèndum d'independència: un referèndum que, de fet, són dos. Ho ha anunciat aquest migdia el líder de la formació, Adam Price, amb un missatge a les seves xarxes socials. Price va encarregar el treball a una comissió independent després de les eleccions generals del desembre passat. El resultat, segons les seves paraules, és un informe que dona resposta a "les preguntes clau que la gent estava demanant sobre com aconseguir la independència per a la nostra nació –afirma–. Sens dubte, [l'estudi és] l'obra més integral, seriosa i substancial sobre la independència de Gal·les". 

L'anàlisi, que es ven en paper i en versió digital per entre 10 i 12 euros, i que apareix cinc dies abans de la celebració del congrés anual del partit, apunta que una de les raons bàsiques per buscar un nou marc de relació amb el Regne Unit és la millora dels recursos a l'abast, ja que, a hores d'ara, l'economia gal·lesa està "atrapada" per un sistema dirigit a alimentar quasi exclusivament l'interès de Londres.

Dues possibles consultes

Una de les recomanacions de la comissió és que caldria dur a terme un "referèndum exploratori inicial" per saber l'opció dels gal·lesos entre la independència i altres preferències –una "confederació amb Anglaterra i Escòcia", per exemple– d'encaix constitucional del País de Gal·les en el Regne Unit. Posteriorment, la proposta que sortís triomfadora d'aquesta primera consulta hauria de ser sotmesa a un plebiscit binari amb l'opció de l' statu quo com a alternativa. Abans d'això, però, caldria "elaborar una constitució gal·lesa que estableixi un projecte de llei d'autodeterminació per tirar endavant el procés".

El projecte independentista del Plaid Cymru ha xocat fins ara amb la realitat de les enquestes però, sobretot i històricament, amb els resultats a les urnes. L'actual correlació de forces tant a l'assemblea de Cardiff com al Parlament de Westminster no fa pensar que, més enllà dels possibles entrebancs polítics que hi pogués haver amb Londres per aconseguir un plebiscit, ara per ara sigui possible una secessió i ni tan sols una confederació a curt o mitjà termini com a conseqüència de la voluntat majoritària dels gal·lesos.

Millora en les enquestes, però insuficient

Amb tot, la gestió de la crisi del coronavirus ha posat de manifest que un govern més fort i amb més recursos per al País de Gal·les pot i hauria pogut encarar en millor posició la gestió dels efectes de la pandèmia. 

Si més no així ho indiquen les enquestes més recents, de finals d'agost. D'acord amb un sondeig de You Gove, gairebé un terç dels residents votarien per la independència si hi hagués un referèndum properament. El 32% dels que ho van expressar així és, fins ara, la xifra més alta que s'ha registrat mai a favor d'aquesta opció. L'anterior enquesta, del juny, també de You Gove, només comptabilitzava un 25% del suport. En funció de l'edat, però, augmenta o disminueix l'entusiasme secessionista. Així, el sector de la població de 16 a 24 anys és el més favorable a un Gal·les independent (46%), tot i que no arriba encara al 50%. El percentatge baixa fins al 39% entre el segment dels 25 als 49 anys, al 30% dels 50 a 64 anys, i cau fins al 18% entre la població de més de 65 anys.

El somni independentista gal·lès és lluny o molt lluny, doncs, si més no de moment. Potser per això el líder del Plaid Cymru, Adam Price, escriu aquest divendres un article a The Times en què assegura: "El Plaid Cymru no és un partit que es dediqui a trencar el Regne Unit. Ans el contrari, volem refer-lo. Volem crear una nova associació entre les nacions d'aquestes illes sobre la base de la igualtat. És un clar exemple del que podria ser possible en una nova relació constitucional entre Anglaterra, Escòcia i Gal·les. La nostra missió és convèncer els gal·lesos que la independència no només és desitjable sinó que és vitalment necessària per afrontar els nostres problemes i millorar el nostre nivell de vida".

És, per descomptat, una aposta a molt llarg termini. En tot cas, la presentació del full de ruta que avui ha tingut lloc és, més que res, el primer acte de campanya de les eleccions a l'Assemblea de Gal·les que, si la pandèmia ho permet, tindran lloc el 6 de maig del 2021, el mateix dia que també hi haurà eleccions locals a bona part d'Anglaterra i nacionals a Escòcia. Serà llavors el moment de saber si a Gal·les hi ha una veritable pulsió independentista.