IMMIGRACIÓ
Internacional 19/04/2015

Gil Arias Fernández: “És una utopia que no mori cap immigrant al Mediterrani”

Entrevista amb el director adjunt de l'Agència Europea de Control de Fronteres (FRONTEX)

Laia Forès
3 min
DESEMBARCANT A EUROPA  Un grup de 93 immigrants rescatats al mar van arribar ahir a Palerm.

Brussel·lesGil Arias Fernández, comissari de la Policia Nacional, és el director adjunt de l’agència europea de control de fronteres, Frontex. És l’organisme encarregat, entre altres tasques, de vigilar les aigües del Mediterrani per evitar l’entrada d’immigrants clandestins. Legalment, Frontex només vigila el mar per evitar que hi entrin persones il·legalment, però a la pràctica també rescata els immigrants en situació de perill. Arias Fernández manté una conversa amb l’ARA dos dies després de la desaparició de 400 immigrants a les costes italianes en un naufragi.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Tot i la presència de Frontex al Mediterrani les tragèdies humanes, sobretot a Itàlia, no s’aturen. Frontex no pot fer-hi res més?

L’agència de control de fronteres està posant tots els mitjans que té a l’abast per ajudar les autoritats italianes, però no hi pot fer més. Podríem dedicar al Mediterrani tots els recursos d’altres operacions, però tot i així no podríem tenir la garantia que se salvarien tots els immigrants. És impossible. El Mediterrani és immens i caldrien moltíssims mitjans, inimaginables, per cobrir totes les zones. És, lamentablement, una utopia pretendre que no mori ningú al mar. No és factible tenir una vigilància permanent sobre tot el Mediterrani.

La Comissió Europea denunciava aquesta setmana que no hi ha voluntat política per dotar Frontex de més mitjans. Falten recursos?

Sempre es parla de reforçar Frontex i augmentar el pressupost. Però per molts diners que ens donin, si després no hi ha països disposats a posar a la nostra disposició vaixells i agents de fronteres, el fet de tenir diners per si mateix no serveix de gran cosa i no garantiran que puguem evitar les tragèdies que es produeixen una vegada i una altra. Calen diners, sí, però també disponibilitat dels governs per posar recursos humans i materials a la nostra disposició.

Legalment, entre les tasques de Frontex no hi figura el salvament d’immigrants. ¿Un canvi normatiu ajudaria a potenciar els rescats?

És un debat una mica artificial perquè l’agència ja està fent salvament. Encara que no figuri en el mandat ni en el reglament. I és una prioritat absoluta. Per més que les operacions de Frontex tinguin com a objectiu el control fronterer, si hi ha persones en risc queda clar que salvar aquestes persones i abandonar les tasques de control és una prioritat absoluta. L’agència continuarà fent salvament encara que no en tingui jurídicament el mandat i continuarà sent més important salvar vides que impedir que entrin persones a Europa de manera irregular. Ara bé, és cert que estem actuant una mica com brigades de bombers. És a dir, apagant focs allà on ens necessiten. En aquest sentit, l’agència potser seria més efectiva si tingués legalment assignades aquestes tasques.

El ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, creu que donar aquest mandat a Frontex tindria un efecte crida per als immigrants.

Respecto la seva opinió però no la comparteixo. Els immigrants no coneixen l’assignació legal de Frontex i si s’hi inclogués el rescat no tindria un efecte crida. Tant si el salvament figura en el mandat com si no, és una tasca humanitària que s’ha fer. El fet d’assignar-la legalment no crec que canviï cap tendència.

Què pot fer la UE per alleugerir la pressió migratòria i les tragèdies humanes, especialment a Itàlia?

La situació de Líbia és la clau. Mentre la situació d’inestabilitat i violència en aquest país segueixi com està actualment, encara que al mar hi hagués tots els mitjans i hi hagués tota la voluntat política a la UE de fer tot el que fos possible, fallarà alguna cosa. A Líbia no es tracta d’impedir que els immigrants surtin al mar en condicions de risc, és que els estan empenyent a sortir. No és que les autoritats locals no els deixin sortir -com sí que fan a Mauritània o al Senegal-, és que en el cas de Líbia els estan obligant a pujar a les pasteres, en alguns casos.

Segons les dades dels últims anys, el percentatge d’immigrants que arriben a la UE fugint de guerres és molt més elevat que el dels que busquen una vida millor. ¿Europa no té una responsabilitat a l’hora d’ajudar-los?

Sí, sense cap dubte. La majoria dels estats estan adoptant mesures de protecció més generoses cap a aquestes nacionalitats a l’hora de concedir-los l’asil. La resposta es que sí, la UE té una responsabilitat més gran cap a aquests ciutadans i jo crec que les polítiques europees, en general, estan responent a aquesta responsabilitat política.

stats