OBSERVATORI DE L’EST

‘Gossos guardians’ d’Europa?

Sota el mandat de Viktor Orbán la democràcia és cada cop més paralítica en una Hongria que llisca cap a l’autoritarisme

LLIBERT FERRI
LLIBERT FERRI

A la reportera hongaresa Petra László li han sortit barates la traveta i les puntades de peu etzibades a dos refugiats, el 2015, a la vora de la frontera amb Sèrbia. Condemnada per “vandalisme”, el Tribunal Suprem d’Hongria ha anul·lat fa unes setmanes la sentència argumentant que la reportera va tenir “una conducta moralment censurable però no va cometre cap delicte”. Tan barat li ha sortit a László abocar el seu odi contra gent indefensa que a partir d’ara no pocs ultres compatriotes seus se sentiran amb prou impunitat per empaitar refugiats i fugitius, tant estrangers com autòctons. I més encara arran de la nova llei que prohibeix dormir al carrer a les persones sense sostre. A qui en un període de 90 dies desobeeixi tres cops la nova normativa la policia el pot detenir, destruir les seves pertinences per més precàries que siguin i endur-se’l a complir un programa social de reeducació. Els activistes pels drets humans denuncien que aquesta és una manera indigna d’“ajudar” els que tenen menys , però la veu de les ONG es perd en una societat cada cop més intoxicada per la xenofòbia. Sota el mandat de Viktor Orbán la democràcia és cada cop més paralítica en una Hongria que llisca cap a l’autoritarisme. Ni el centenari del final de la Primera Guerra Mundial està sent commemorat a Hongria amb esperança. Mentre Europa invoca el record dels 14 punts del president Wilson que van fer possible l’exercici del dret d’autodeterminació dels pobles que havien estat captius dels imperis vençuts, sobre el Budapest d’Orbán plana amb insistència el ressentiment per aquella derrota, que va fer perdre a Hongria dues terceres parts del seu territori. El to a Varsòvia en la celebració dels cent anys de la creació de la República de Polònia està sent una mica més edificant de cara a Europa, i el govern controlat pel nacionalcatòlic Jaroslaw Kaczynski ha accedit a modificar el projecte de reformes institucionals que deixava en no res la independència judicial. Però el protagonisme al carrer de l’ultranacionalisme polonès projecta tota mena d’ombres, retrets i melancolia quan assenyala la pèrdua de les regions de l’est arrabassades per l’URSS el 1939 en aplicació del pacte Mólotov-Ribbentrop. Un fet del tot irreversible, sobretot perquè la població va haver de ser reinstal·lada a Silèsia i Pomerània, regions que Alemanya ha perdut per sempre.

Europa? Quina Europa?

Tant el nacionalisme polonès com l’hongarès comparteixen l’absolució de Petra Lázsló i, si cal, les puntades de peu contra els refugiats. A Hongria un 32% dels ciutadans no volen ni que s’hi acostin, i a Polònia les xifres d’hostilitat s’enfilen al 54%. Són “el altres”, el nou perill que assetja la “puresa nacional”. I els ultres de Varsòvia i de Budapest no pensen transigir encara que pel camí les respectives democràcies vagin caient a trossos tot i els tocs d’alerta estèrils de la UE. Estèrils, sí, tenint en compte que tant Polònia com Hongria són dos grans receptors de fons europeus. De ben poc ha servit que Brussel·les els hagi transferit centenars de milions d’euros. Pel continent ha començat a estendre’s la idea -popularitzada pel dissenyador gràfic neerlandès Tom- que Polònia i Hongria han esdevingut una mena de gossos guardians d’Europa. Però no pas de l’Europa dels valors humanistes de la carta fundacional de la UE, sinó de l’Europa dels estats nacionals aferrats a l’entotsolament i a l’etnicisme.

Més continguts de