IMMIGRACIÓ

Grècia aprova la polèmica reforma de la llei d’asil

L’ONU i les ONG critiquen el nou text legislatiu, que accelera les deportacions

El govern del conservador Kyriakos Mitsotakis està disposat a tancar sigui com sigui el flux de migrants cap a les illes gregues, que s’han tornat a convertir en la principal porta d’entrada a la UE, després que Espanya i Itàlia hagin reforçat la col·laboració en la vigilància fronterera amb el Marroc i Líbia, respectivament. El Parlament grec va aprovar ahir una reforma de la llei d’asil que suposa una estocada als drets dels refugiats, segons denuncien les organitzacions internacionals de defensa dels drets humans i l’ONU.

La nova llei preveu que les autoritats gregues puguin processar més ràpidament i amb menys garanties les peticions d’asil i facilitar les deportacions a Turquia, que s’emparen en l’acord signat el 2016 per la UE amb el govern de Recep Tayyip Erdogan. “La base de la nova estratègia és la reintroduccció de la detenció massiva dels demandants d’asil per a períodes llargs”, explica l’expert en migració Apostolis Fotiadis. Un dels canvis més significatius és que, per apel·lar la denegació de l’asil, els refugiats necessitaran un advocat, en lloc d’una simple instància com fins ara. Els recursos ja no seran revisats per l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats, sinó per jutges administratius.

D’aquesta manera, el nou govern grec vol accelerar les deportacions a Turquia, que ara es fan amb comptagotes perquè s’enfronten a controls legals. Alhora la normativa preveu establir una llista de tercers països segurs on es podrà deportar els refugiats sense haver de revisar les casuístiques individuals. Tot això s’aplicarà també als casos més vulnerables, com els menors no acompanyats o les dones embarassades: per exemple, s’hauran d’enfrontar a avaluacions ràpides a la frontera abans que puguin demanar asil. Patir la síndrome d’estrès posttraumàtic deixarà de ser un motiu per rebre protecció addicional.

Un altre dels punts foscos de la llei és que introdueix mesures de càstig, com el fet que els migrants que rebutgin ser transferits a una determinada localitat perdran el dret a l’asil i s’exposaran a ser deportats. Els que són en camps de refugiats -que en la majoria de casos estan en condicions precàries, en instal·lacions atapeïdes i lluny dels nuclis urbans- i vulnerin alguna normativa podran ser expulsats, un advertiment que no queda clar en què es traduirà, perquè als camps no hi regeix cap reglament.

Des que es va presentar, el dia 21 -l’oposició es queixa que només ha tingut sis dies per presentar esmenes a les 237 pàgines del text-, tant les ONG com l’ONU han criticat la manca de garanties de la llei. “És un intent brutal de bloquejar l’accés a l’asil i augmentar les deportacions davant l’increment de les arribades”, ha declarat Eva Cossé, de Human Rights Watch. “Les autoritats gregues haurien de prioritzar resoldre la crisi humanitària que ha provocat el desastrós acord amb Turquia, i garantir un procediment d’asil just i eficaç”.

Aturar el flux a les illes

Entre el 16 de setembre i el 16 d’octubre gairebé 11.000 persones van arribar en pasteres des de Turquia a les illes gregues, on els camps de detenció de refugiats ja estaven desbordats. L’amenaça d’Erdogan -que vol deportar dos milions de refugiats sirians a l’anomenada zona de seguretat que ha arrabassat als kurds de Síria per canviar la composició demogràfica de la regió-és una de les causes d’aquest repunt.

Més continguts de