Grècia elimina el 'bonus' de 50 escons per al partit més votat en unes eleccions

Era una de les promeses electorals de Syriza com un pas per aprofundir en la democràcia

El Parlament grec ha aprovat la nova llei electoral que elimina el 'bonus' de 50 escons per al partit guanyador d'uns comicis, una particularitat que en el passat garantia majories absolutes, quan en realitat els resultats electorals no l'havien donat.

La reforma va ser aprovada dijous a la nit amb els vots de la coalició de govern formada per Syriza i els nacionalistes Grecs Independents (ANEL), i també va obtenir el suport de centristes, comunistes i d'un diputat independent.

No obstant això, va ser rebutjada pel principal partit de l'oposició, el conservador Nova Democràcia (ND), i pels socialdemòcrates de Pasok i pel partit liberal To Potami, de manera que no va obtenir els 200 escons mínims que eren necessaris per poder aplicar-se ja en les pròximes legislatives.

Els detractors van assegurar que eliminar aquest plus de 50 escons –en un parlament de 300 diputats– dificultaria enormement la formació d'un govern estable.

Aquest sistema de bonificació va facilitar en el passat que un partit pogués tenir la majoria absoluta amb tan sols un 35% dels vots.

Debat encès

En l'acalorat debat que va precedir la votació, el líder de Nova Democràcia, Kyriakos Mitsotakis, va retreure a Syriza el fet d'introduir una reforma que farà ingovernable el país.

"Estan convençuts que en les properes eleccions patiran una derrota greu, i per això volen impedir que Nova Democràcia formi Govern… no són capaços de governar i volen imposar la ingovernabilitat al país", va dir Mitsotakis del primer ministre Alexis Tsipras.

Encara que l'eliminació d'aquest 'bonus' era una part essencial del programa de Syriza, és cert que si se celebressin eleccions avui mateix, el partit d'Alexis Tsipras estaria lluny de guanyar les eleccions, de manera que no sortiria beneficiat del sistema vigent.

Les enquestes actuals donen a Nova Democràcia un avantatge entre cinc i sis punts percentuals sobre Syriza.

En teoria, el nou sistema podria donar a Syriza la possibilitat d'intentar formar un govern des de l'oposició amb el suport d'altres partits.

L'argumentari del govern

Tsipras va acusar per la seva part els detractors de la llei, fonamentalment els conservadors i el Pasok, que han liderat la immensa majoria dels governs des de la restauració de la democràcia al país el 1974, de ser inconseqüents votant en contra.

"Ens critiqueu que vam presentar la llei [electoral] proporcional per raons tàctiques, i nosaltres sempre hi vam estar a favor", ha postil·lat Tsipras, que va recordar que els dos partits van canviar "diverses vegades" la llei electoral quan van governar.

"La nostra proposta no és només una exigència de l'antiga de l'esquerra i altres forces, és un pas per aprofundir en la democràcia, és una demanda de la majoria de la societat, que vol establir la igualtat de valor de cada vot", va concloure el primer ministre Alexis Tspiras.

Alternança de poder

La veritat és que des de la caiguda de la dictadura dels coronels fins al 2012, Nova Democràcia i Pasok s'han anat alternant en el poder i els pocs governs de coalició que hi ha hagut han durat poc.

Nova Democràcia ja ha avançat que si guanya les pròximes eleccions, el primer que farà és revertir aquesta reforma.

La nova llei electoral rebaixa també l'edat de vot als 17 anys, dels 18 anys actuals, però no inclou el dret de vot per correu per als centenars de milers ciutadans grecs que viuen a l'estranger.

A més, manté el llindar mínim del 3% de vots per accedir al Parlament.

Més continguts de