Grècia suspèn durant un mes el dret a poder demanar asil

Brussel·les manté silenci malgrat que Atenes vulnera els drets dels refugiats

El dret d'asil està regulat pel dret internacional, i per tant és una obligació dels estats que queda recollida a l'article 14 de la Declaració Universal dels Drets Humans i es desenvolupa en la Convenció de l'Estatut dels Refugiats de Ginebra del 1951. Després que el govern de Turquia hagi obert les fronteres per pressionar la UE i l'OTAN, el govern d'Atenes ha tirat pel dret i ha anunciat que suspèn el dret a demanar asil durant el mes de març, cosa que ha disparat les alarmes d'organitzacions de defensa dels drets dels refugiats i de les mateixes Nacions Unides, que des de l'ACNUR asseguren que incompleix el dret europeu i internacional. Tanmateix, així ho va anunciar diumenge al vespre el primer ministre de Grècia, el conservador Kyriakos Mitsotakis, que també ha demanat el suport de la Unió Europea. I, per ara, malgrat la duresa de la policia grega a l'hora d'impedir l'entrada de les persones refugiades, Brussel·les fa pinya amb Mitsotakis i es posa de perfil a les acusacions de vulneracions de drets. 

Aquest dimarts es desplaçaran fins a Grècia els tres presidents de les institucions europees: Ursula von der Leyen, Charles Michel i David Sassoli, cosa que Atenes interpreta com un missatge de suport. I no només això, el cos creat per protegir les fronteres de la Unió Europea, Frontex, ha accedit a enviar reforços al país hel·lènic després que ho sol·licités Mitsotakis. "Donada la situació a les fronteres externes de Grècia amb Turquia, accedim a llançar una operació d'intervenció ràpida com a part del mandat de Frontex de donar suport a qualsevol estat membre que està davant una situació excepcional", ha afirmat el director executiu de Frontex, Fabrice Leggeri. Una intervenció com aquesta implica la capacitat de poder enviar sobre el terreny fins a 1.500 guàrdies fronterers i equipament provinent de la resta d'estats membres en un període d'entre cinc i deu dies. 

Pot Grècia negar el dret d'asil als refugiats?

"Les fronteres de Grècia són fronteres externes de la Unió. Les protegirem. Dimarts visitaré la frontera terrestre d'Evros amb Turquia juntament amb Charles Michel. Una vegada més, no intenteu entrar a Grècia de manera il·legal, sereu retornats", etzibava amb contundència el primer ministre grec després d'invocar l'article 78.3 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea per justificar la seva decisió de negar el dret d'asil durant el mes de març. Què diu aquest article?

"Si un o diversos estats membres s'enfronten a una situació d'emergència caracteritzada per l'afluència brusca de nacionals de tercers països, el Consell podrà adoptar, a proposta de la Comissió, mesures provisionals en benefici dels estats membres afectats. El Consell es pronunciarà prèvia consulta al Parlament Europeu". 

L'agència de refugiats de les Nacions Unides (ACNUR) ha denunciat la decisió de Mitsotakis, recordant que per posar en funcionament aquest article cal que ho aprovi el Consell Europeu (per tant, tots els membres de la UE), però també que la Comissió Europea i el Parlament entrin en joc. "Ni la convenció del 1951 ni la llei europea aporten cap base legal per a la suspensió de la recepció de drets d'asil", diu l'ACNUR amb contundència en un comunicat. Preguntat per aquesta qüestió, un portaveu de la Comissió Europea s'ha limitat a afirmar que els advocats de la Comissió ho estudiaran sense manifestar cap alarma. 

El xantatge d'Erdogan amb els refugiats desafia l'immobilisme de Brussel·les

Per la seva banda, Turquia ha fet realitat l'amenaça que ha fet servir recurrentment des que el 2016 va firmar un polèmic pacte migratori amb la Unió Europea per retenir els refugiats sirians a les seves fronteres a canvi de 6.000 milions d'euros, dels quals fins ara se n'han pagat 2.300 milions a organitzacions per donar suport als refugiats i no al govern turc, segons ha reiterat aquest dilluns un portaveu de la Comissió. Brussel·les és presonera de la seva pròpia falta de política migratòria i de l'acord que va signar amb Turquia el 2016, pel qual li va donar la clau de la caixa dels trons per aturar l'arribada de refugiats. De moment Turquia ja ha trencat aquest pacte i Brussel·les només fa crides al compliment: "Aquesta no és la solució", ha dit Von der Leyen.  Però mentrestant Grècia ja està reprimint amb força els intents d'arribades d'aquestes persones amb gasos lacrimògens, canons d'aigua i granades atordidores, cosa que Brussel·les es nega a confirmar o valorar.