VENEÇUELA

Maduro resisteix a les casernes i als carrers

Guaidó crida ara a la “vaga general” mentre els seus aliats dels EUA acusen Rússia de fer fallar el cop militar

L’endemà del fallit intent de cop militar contra Nicolás Maduro, els carrers de Caracas i moltes ciutats de Veneçuela van tornar a ser escenari de la crisi política i social que manté el país llatinoamericà en un forat negre des de fa més de tres mesos. Les manifestacions del Primer de Maig, tant dels partidaris com dels detractors del chavisme, es van veure esperonades pels esdeveniments del dia anterior, i els enfrontaments entre la policia, amb gasos lacrimògens i perdigons, i els manifestants de l’oposició, amb còctels Molotov i pedres, es van multiplicar. Hi hauria almenys dos manifestants morts, segons grups defensors dels drets humans i entre 50 i 70 ferits a les protestes. La cúpula de l'exèrcit continua fidel a Maduro.

La nit abans, ja matinada catalana, Nicolás Maduro finalment havia comparegut a la televisió pública per declarar “fracassat” l’intent de “cop d’estat” liderat dimarts pel president del Parlament, Juan Guaidó, reconegut com a president interí del país per més de 50 països.

Tot i el seu fracàs el dia anterior, Guaidó va reaparèixer ahir davant d’una multitud a Caracas per deixar clar que no es dona per vençut i que pensa seguir cridant a la mobilització fins a fer fora el govern de Maduro. Va tornar a apel·lar a l’Operació Llibertat, nom que va posar dimarts al seu cop militar fallit, però aquesta vegada va parlar d’una “Operació Llibertat Sindical amb rumb cap a una vaga general”. “Si el govern creu que hem arribat al nostre màxim de pressió, no es pot ni arribar a imaginar el que podem fer”, va dir. Guaidó havia cridat ahir a la “protesta més gran” de la història del país.

El líder opositor i mentor de Guaidó, Leopoldo López, que apareixia al seu costat dimarts durant la crida a l’alçament militar, s’havia refugiat, amb la seva dona i la seva filla, a la residència de l’ambaixador espanyol a Caracas, Jesús Silva Fernández. El govern espanyol va confirmar que l’havia acollit però va assegurar que López no ha demanat asil polític a Espanya, almenys de moment. El cap opositor va ser alliberat dimarts, per militars afins a Guaidó, de l’arrest domiciliari en què es trobava des del 2017. Aquesta nit la casa de López ha estat assaltada.

Nicolás Maduro va trigar tot un dia, però finalment dimarts a la nit va aparèixer a la televisió pública del país per desmentir que hagués fugit a Cuba, com havia apuntat el secretari d’estat dels EUA, Mike Pompeo, i per acusar els EUA i Colòmbia d’instigar aquest nou intent de Guaidó de fer-lo fora. En el seu discurs a les emissores públiques de ràdio i televisió, on va aparèixer acompanyat pel seu ministre de Defensa, Vladimir Padrino, Maduro va assegurar que forces militars “lleials i obedients” havien aturat la sublevació impulsada per Guaidó.

També va informar que havia tornat a nomenar Gustavo González López com a cap del Sebin, el servei d’intel·ligència veneçolà, en substitució de Manuel Cristopher Figuera, un fet que podria confirmar les informacions que apuntaven que Figuera havia donat suport a l’alçament de Guaidó. De fet, l’assessor de seguretat nacional de la Casa Blanca, John Bolton, va arribar a assegurar dimarts que Padrino també formava part del complot contra Maduro, juntament amb el president del Tribunal Suprem de Justícia del país, Maikel Moreno, i el comandant de la Guàrdia d’Honor Presidencial, Iván Rafael Hernández. Ahir, l’enviat dels EUA per a Veneçuela, Elliott Abrams, explicava a Efe que els alts càrrecs chavistes que havien estat negociant amb l’oposició la deposició de Maduro ahir “havien apagat els mòbils”. “Van estar parlant i parlant i quan va arribar el moment de l’acció no van estar disposats a fer-ho. Per què? Quin ha estat el paper dels russos o dels cubans? Estem intentant aclarir ara aquestes preguntes, però sabem que hi ha hagut un parell de detencions de líders dels serveis d’intel·ligència i del cos militar”, deia Abrams. El diplomàtic assegurava que les converses entre l’oposició i el govern, en què -deia- no hi havien participat directament els EUA, oferien als chavistes “garanties de respecte a la dignitat de persones com Maduro perquè poguessin sortir amb honor”.

Però segons el govern dels EUA, la intervenció de Rússia va frustrar aquests plans, tot i que el Kremlin ho nega. Ahir mateix Pompeo va parlar per telèfon amb el seu homòleg rus, Serguei Lavrov, i li va demanar que Rússia deixi de donar suport al règim de Maduro. “Aquest és el nostre hemisferi i Rússia no hi ha d’interferir, comet un error i no ajuda en les nostres relacions”, afegia Bolton, falcó de l’administració Trump. En la mateixa trucada, però, Lavrov va advertir a Pompeo que no fes moviments “agressius” a Veneçuela perquè podrien tenir “conseqüències serioses”. El Pentàgon va descartar ahir una intervenció militar imminent a Veneçuela i va dir que donava suport a la via diplomàtica perquè la transició democràtica al país “està arribant”. De moment, però, mentre Washington i Moscou es barallen, el tauler veneçolà segueix en taules.