Houston enterra George Floyd amb una crida a la justícia racial

L'exvicepresident Joe Biden demana no desentendre's del "racisme" i l'"abús sistèmic"

Amb l'enterrament aquest vespre a Houston de George Floyd, els Estats Units culminen dues setmanes de ràbia i dolor, de protestes per tot el país pel seu assassinat a Minneapolis sota custòdia policial. La mort de Floyd, especialment dolorosa per la crueltat amb què va ser asfixiat lentament pel pes de l'agent Derek Chauvin, que li tenia el genoll damunt del coll, ha tornat a exposar el racisme institucional de la primera potència mundial, que té en la violència policial contra els afroamericans una de les seves manifestacions més òbvies. El nom de George Floyd, corejat fins a l'extenuació de costa a costa i arreu del món, s'afegeix a una llista de màrtirs involuntaris. Una llarga col·lecció de noms que pocs semblen confiar que hagi d'acabar amb el seu, tot i els discursos polítics i les promeses de reforma dels estaments policials.

George Floyd, que tenia 46 anys, ha estat enterrat amb la seva mare a Houston, la ciutat on va créixer. L'enterrament ha tingut lloc després d'una cerimònia a l'església Fountain of Praise de Houston, que ha estat tant una celebració de la seva vida com un exercici de reivindicació de la justícia. Hi ha hagut llàgrimes, rialles i música, discursos emotius, records i dolor, molt dolor. I també la ràbia de Brooke Williams, neboda de Floyd, que ha pregat "sisplau" que "no hi hagi més delictes d'odi" als Estats Units. Immediatament, i sense esmentar-lo, s'ha dirigit a Donald Trump. "Algú va dir que cal tornar a fer gran Amèrica. Però ¿ho ha sigut mai, de gran, Amèrica?". El de Williams ha estat el missatge de més càrrega política d'una família abatuda per la pèrdua i commoguda per les mostres de suport arribades d'arreu del món.

Després de reunir-se en privat amb la família dilluns, l'exvicepresident Joe Biden, candidat demòcrata a la Casa Blanca, ha participat en el funeral amb un missatge de vídeo gravat des del casa seva. El segon de Barack Obama ha apuntat que "no podem deixar aquest moment pensant que, un cop més, podem desentendre'ns del racisme" ni de l'"abús sistèmic". Biden ha barrejat el seu diagnòstic dels problemes de país, que incloïa una crida a la "justícia racial", amb detalls d'afecte cap a la família, especialment cap a Gianna, la filla de George Floyd, de 6 anys. "Sé que tens moltes preguntes que cap nen s'hauria de fer –li ha dit Biden–. Preguntes que massa nens negres s'han fet durant generacions". La resposta, ha reconegut el demòcrata, "és massa sovint cruel i dolorosa". Després d'ell, el congressista Al Green ha exigit la creació d'un "departament de reconciliació" que ajudi a tancar les ferides racials.

Durant la cerimònia s'ha repetit diverses vegades la idea que la mort de George Floyd permetrà "canviar el món". L'alcalde de Houston, Sylvester Turner, ha aportat la seva quota de canvi i ha anunciat que signarà una ordre executiva per prohibir a la policia l'ús de tècniques d'immobilització com la que va acabar amb la vida de Floyd. Segons una enquesta del Washington Post, un 69% dels nord-americans pensen que la mort de George Floyd no és un incident aïllat sinó que és conseqüència de problemes més amplis en el tracte policial als afroamericans. Fa sis anys, amb la mort a Ferguson de Michael Brown, abatut per la policia, només el 43% compartien aquesta percepció sobre la policia.

"Justícia vol dir erradicar el supremacisme blanc", diu Oluchi Omeoga, de Black Lives Matter a Minneapolis

És difícil trobar un ciutadà negre sense una mala experiència policial per compartir. Davant la Casa Blanca, en Duff compartia aquest dimarts amb l'ARA que ha patit més d'una vegada les conseqüències de les polítiques d'identificació de sospitosos en funció del color de la pell. "Si condueixo un cotxe d'altes prestacions, em paren –afirmava–. Em paren perquè un home negre no pot conduir un cotxe així". Amb cautela, però amb cert optimisme, celebrava que "la gent s'està unint cada vegada més".

Hi ha esperança, però sobretot realisme i experiència. La Jazmin, que acabava d'arribar a Washington des de Nova Jersey per veure amb els seus propis ulls la plaça Black Lives Matter, acabada de batejar, recordava que "els Estats Units han fallat tantes vegades als afroamericans". Fins al punt que no dubtava a anticipar: "La policia ens continuarà matant". Resignada, admetia que "és una vergonya que encara estiguem lluitant per això".