PRÒXIM ORIENT

Idlib, un infern sense escapatòria a la guerra de Síria

Les ONG ja parlen de desastre humanitari en aquesta regió pels bombardejos d'Al-Assad i Putin

Una dona amb el seu fill en braços en un dels camps de desplaçats d'Idlib, que s'han convertit en un fangar / AREF TAMMAWI / AFP

A Idlib, la regió del nord-oest de Síria que és l'última bossa de resistència contra el règim de Baixar al-Assad, la gent ja no sap si el fort temporal d'aquests dies és una bona o una mala notícia. La pluja i les ventades obstaculitzen els bombardejos de l'aviació russa i siriana, que han endegat una brutal ofensiva per recuperar el control de la zona després de gairebé nou anys de guerra. Les adverses condicions meteorològiques, però, també han destrossat i inundat els precaris campaments on es concentren centenars de milers de famílies desplaçades pel conflicte. Ara, ja sigui per les pluges o pels bombardejos, les ONG ja parlen d'un desastre humanitari total.

Així ho adverteixen els equips que són sobre el terreny d'International Rescue Committee (IRC), l'ONG fundada per Albert Einstein el 1933, que té una sòlida trajectòria en assistència a refugiats. Els bombardejos han obligat unes 250.000 persones a marxar del lloc on s'estaven, tot i que de casa seva ja van haver de fugir-ne fa anys. "He trobat famílies de la perifèria de Damasc o de Hama que s'havien refugiat als camps de Maarat al-Numam i que ara han hagut de tornar a marxar corrents. Fa uns dies va arribar-hi una dona embarassada que només tenia la roba que portaven posada i anava amb cinc fills. El seu marit volia tornar a casa per recuperar alguna pertinença personal de la família, però era massa perillós", relata a l'ARA en una conversa per WhatsApp Mirna Hassan, periodista a Idlib.

"La gent no té res, ni tampoc sap on anar. N'hi ha que han pogut arribar a camps d'acollida temporal que ja estaven saturats, però molts no han tingut més remei que quedar-se a la intempèrie i buscar recer sota les oliveres o tornar a casa seva sota les bombes", continua descrivint la periodista, que informa per a diversos mitjans en llengua àrab. Les poques organitzacions locals que continuen treballant a la zona s'estan afanyant a habilitar edificis abandonats i mesquites per acollir els desplaçats.

L'IRC calcula que unes 400.000 persones hauran de marxar si continua l'ofensiva militar de Damasc i Moscou. Per la seva banda, el president turc, Recep Tayyip Erdogan, manté la frontera tancada, amb la qual cosa la gent no té escapatòria. Rússia i Síria estan bombardejant Idlib des de l'aire i Damasc, a més, també ataca amb artilleria des de terra.

Segons els voluntaris de Coordinació de Resposta a Síria, una ONG local independent, un total de 1.703 civils han mort en aquesta regió aquest any, 470 dels quals eren menors d'edat. Cal tenir en compte, a més, que la meitat dels tres milions d'habitants que hi ha ara a Idlib són refugiats d'altres regions de Síria que s'hi van traslladar després que les seves ciutats caiguessin en mans del règim. En l'actualitat, a Idlib hi ha més de 185.000 criatures orfes, 40.000 viudes i gairebé 200.000 mutilats de guerra. L'estratègia que fan servir el dictador sirià, Baixar al-Assad, i el president rus, Vladímir Putin, ha sigut la de terra cremada: 82 centres mèdics, 24 camps de refugiats, 6 plantes elèctriques, 36 centres de protecció civil, 143 escoles i 23 forns de pa han sigut afectats pels bombardejos.

Al-Assad va prometre al mes d'octubre recuperar el control d'Idlib, però la realitat és que ha topat amb més resistència de la que s'esperava. En els últims tres anys de guerra, a mesura que es rendien poblacions com Homs, Hama o Alep, després de les intenses campanyes de bombardejos de l'aviació russa, milers de combatents rebels van negociar poder sortir amb les seves famílies de les ciutats assetjades pel règim i es van concentrar a Idlib. Fins ara havien pogut contenir l'avanç governamental, però en les últimes setmanes les tropes lleials al règim sirià han aconseguit conquerir una vintena de pobles de la zona. Ara ja no hi ha escapatòria ni per als civils ni per als combatents. Moltes famílies que fugen cremen les cases quan marxen per evitar que els records que ja no es poden endur a un tercer desplaçament caiguin en mans de les forces d'Al-Assad.

Però ja fa temps que la partida no es juga dins de Síria. Putin ha tirat per terra l'acord que havia segellat amb Erdogan a la ciutat russa de Sotxi el 2018 per contenir els rebels a Idlib. Per la seva banda, Turquia ha de fer front a una nova onada de refugiats. A més, Ankara i Moscou han obert un nou front de guerra, donant suport a bàndols oposats a Líbia. I per acabar, Rússia i la Xina han vetat una resolució de l'ONU per fer arribar ajuda humanitària a Idlib. El resultat de tot plegat és que la massacre ja hi ha començat.

El sociòleg de Sciences Po i expert en Síria Jean Pierre Filiu resumeix el drama de la següent manera: "Idlib condensa el malson sirià: el silenci eixordador de la comunitat internacional davant els bombardejos sistemàtics de Rússia i el règim d'Al-Assad contra escoles i hospitals d'aquesta regió agreuja la seva impotència davant d'un desastre humanitari de grans proporcions, i deixa les mans lliures a Turquia per negociar amb Rússia la sort d'aquest territori. Pel que fa als opositors que havien sigut evacuats a Idlib des de les zones rebels, es troben entre l'espasa dels jihadistes de Hayat Tahrir al-Sham [abans Front Al-Nusra] i la paret de les milícies pro Al-Assad, que avancen sobre un terreny devastat".