Israel i Hamàs estudien una treva de llarga durada a Gaza

JerusalemEl gabinet de seguretat israelià es va reunir ahir durant més de cinc hores per estudiar una treva de llarga durada a la franja de Gaza, en poder de Hamàs, a canvi d’alleugerir el bloqueig a les mercaderies que Israel va imposar fa onze anys, quan Hamàs va contraatacar i va guanyar el lideratge a Gaza que fins llavors controlava Fatah. Diversos mitjans àrabs i hebreus ja havien reiterat últimament que aquest suposat tracte havia experimentat un progrés significatiu en els últims dies, i sembla que aquest cap de setmana ja es comptava amb el suport de Hamàs.

Malgrat això, fonts israelianes van repetir ahir que el que està en joc ara mateix només és un acord inicial que es completaria més endavant amb altres pactes, i que fins i tot es podrien acordar mesures de caràcter humanitari, que no s’han vist en l’última dècada i que tindrien una repercussió significativa en la vida quotidiana dels dos milions d’habitants bloquejats a la franja.

Un alto el foc de Hamàs

El pacte que ara avala el govern israelià començaria amb un alto el foc que obligaria Hamàs a suspendre tota mena d’activitats bel·licoses, incloent-hi el llançament d’estels i globus incendiaris, atacs que s’han repetit en els últims mesos, quan la tensió a la zona ha augmentat i els enfrontaments es repeteixen cada divendres. Després d’aquest suposat alto el foc, Israel estudiaria un intercanvi de presoners entre els dos bàndols. I, precisament, seria després d’aquest punt quan Tel Aviv estaria preparada per estudiar el desenvolupament d’alguns projectes humanitaris a la franja finançats per la comunitat internacional.

Aquest escenari sobta i, ara per ara, no està clar per què arriba. Una de les hipòtesis que han agafat força en les últimes hores és que el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, vol amagar l’escàndol que ha causat la nova llei sobre la nacionalitat, que consagra el país com un estat nació jueu i, per tant, discrimina les minories. De fet, es creu que Netanyahu podria oblidar aquest suposat pacte i perdre-hi l’interès un cop la situació interna s’estabilitzés. Mentrestant, però, es comença a fer balanç de què suposaria. Encara que Israel hi guanyaria, i molt, també hi sortiria perdent la seva política de confrontació permanent amb els palestins, especialment amb els de la franja de Gaza. Una treva de cinc anys a canvi d’algunes contrapartides a Hamàs comporta concessions a l’organització islamista que són difícils d’acceptar per Netanyahu. En canvi, significaria una oportunitat per Israel de fer un avanç en la consolidació de la ràpida expansió colonial als territoris ocupats de Cisjordània, incloent-hi Jerusalem, i d’aquesta manera Tel Aviv guanyaria un temps preciós.

Per la seva banda, des de la Muqata, la seu de l’Autoritat Palestina de Ramal·lah on viu el president Mahmud Abbas, es va criticar enèrgicament la negociació al·legant que representa un pas enrere. Concretament, el bàndol palestí denuncia que es tracta d’un pacte “exclusivament humanitari”, que oblida i està desproveït de qüestions polítiques. Per tant, insisteixen des de Ramal·lah, Hamàs ha decidit doblegar-se davant l’Estat jueu.

Crítiques a la llei estat nació

Parel·lelament i tot i les crítiques -tant des de l’oposició com des de les mateixes línies del Likud-, Benjamin Netanyahu continua defensant la llei estat nació. Dissabte, però, desenes de milers de persones es van manifestar a la plaça Rabin de Tel Aviv per protestar contra la mesura, que busca afermar la religió i el nacionalisme jueus. La manifestació va ser convocada per la minoria drusa, però bona part dels congregats eren jueus d’esquerres que qüestionaven la iniciativa, ja que “vulnera la igualtat entre jueus i no jueus”, i la consideren “racista” i “sectària”. Els Estats Units i la Unió Europea també l’han criticat.