Shinzo Abe, primer ministre japonès, dimiteix per problemes de salut

Dues visites a un hospital de Tòquio en les últimes setmanes havien disparat les especulacions

El primer ministre japonès, Shinzo Abe, ha anunciat aquest divendres la seva dimissió per problemes de salut. Ho acaba de comunicar des de la seva residència oficial, a Tòquio, en el decurs d'una conferència de premsa, després que, en les últimes hores, tant la televisió pública NHK com altres mitjans locals avancessin la informació. Després de gairebé vuit anys en el càrrec, Abe és el primer ministre que l'ha ocupat durant més temps de manera ininterrompuda al país. Aquesta és la segona vegada que ha de renunciar al càrrec per motius de salut. La primera va ser el setembre del 2007.

El primer ministre mateix ha explicat en conferència de premsa que la seva salut "s'ha deteriorat" recentment, i que ha perdut "bona part de l'energia" necessària per seguir al capdavant del govern com a resultat d'un nou tractament al qual ha començat a sotmetre's recentment.

Abe, de 65 anys, que fa temps que pateix una malaltia intestinal crònica anomenada colitis ulcerosa, va passar 7 hores i mitja en un hospital de la capital del Japó el 17 d’agost per sotmetre’s a un seguit de proves. Una setmana després hi va haver de tornar durant gairebé quatre hores més per, segons va informar la seva oficina, rebre’n el resultat. No es van especificar quin va ser. 

El seu successor serà elegit en unes eleccions internes del Partit Liberal Demòcrata.

Tractament mèdic

El primer ministre ha visitat dues vegades en les últimes setmanes l'Hospital Universitari Keio. Tot i que el govern ha donat molt pocs detalls, informacions locals han assegurat que estava sotmès a tractament per a la colitis ulcerosa que pateix, una malaltia digestiva crònica que, com ja s'ha apuntat, ja el va obligar a abandonar la màxima responsabilitat de la política japonesa fa tretze anys.

L’exigència de combatre al peu del canó els efectes de la pandèmia no hauria deixat cap altra opció a Abe que dimitir i deixar pas a algú que hi pugui fer front sense haver d’afrontar també problemes personals de salut. El coronavirus continua estenent-se per tot el Japó, i ja ha provocat la pitjor contracció econòmica que s'ha registrat mai durant el trimestre d'abril a juny. A més, els índexs de popularitat del primer ministre han caigut per la mateixa raó a un mínim rècord del 35,4%, d’acord amb una enquesta publicada per la cadena de televisió Japan News Network a principis d’agost. Els seus crítics l’acusen de reaccionar massa tard. 

La retirada d’Abe, un home que ha donat estabilitat política al Japó, obligarà el Partit Liberal Demòcrata a canviar de líder. Encara no és clar qui pot fer-se’n càrrec. El secretari en cap del gabinet, Yoshihide Suga, ha sigut la mà dreta d’Abe des que va assumir el càrrec el 2012. Suga és un candidat de continuïtat que podria ser nomenat primer ministre provisional.

Un altre candidat ferm és el ministre de Finances, Taro Aso, que també actua com a vice primer ministre. Aso forma part del cercle intern d'Abe i ja va exercir un any el càrrec de primer ministre entre el 2008 i el 2009, al final del qual l'oposició, el Partit Demòcrata, va derrotar els liberaldemòcrates.

Un tercer en discòrdia podria ser Shigeru Ishiba, antic ministre de Defensa i molt popular entre l’opinió pública. Ha donat suport a polítiques econòmiques considerades més populistes que les d’Abe i fins i tot ha declarat en alguna entrevista que s’acumulava massa riquesa en mans d’accionistes i propietaris d’empreses, fet que fa créixer la desigualtat al país.

En tot cas, serà el mateix Abe qui actuï en funcions fins que no s'oficialitzi el substitut.

Una política econòmica d'èxit

Abe va prendre possessió del càrrec per segona vegada el 2012. Va impulsar nous plans per reactivar una economia en estagnació des de fa dues dècades. Va posar en marxa una flexibilització monetària sense precedents i una reforma reguladora etiquetada com a Abenomics. Ha sigut capaç de superar alguns escàndols rellevants, inclòs un que va sortir a la llum el 2017 sobre assignacions governamentals destinades a escoles d’associats d’Abe i de la seva dona, Akie.

Net de l'ex primer ministre Nobusuke Kishi i fill d'un ministre d'Afers Exteriors, Abe ha intentat reforçar la presència del Japó en l’escenari mundial. Va rebaixar les restriccions per augmentar el pressupost de defensa del país, i també va intentar modificar sense èxit l’article 9 de la Constitució, que prohibeix actes bèl·lics per part de l'estat. En el text, redactat sota la tutela de les forces d’ocupació després de la fi de la Segona Guerra Mundial, l'estat renuncia formalment a la guerra com a dret sobirà i prohibeix la resolució de disputes internacionals a través de l'ús de la força.