Els demòcrates oficialitzen Joe Biden com a candidat a la presidència dels Estats Units

Biden ha rebut el suport de l'ex secretari d'Estat de l'administració Bush, el republicà Colin Powell

A. BURNS I J. MARTIN (THE NEW YORK TIMES)

Joe Biden ha sigut proclamat oficialment aquesta matinada candidat demòcrata a les eleccions presidencials del 3 de novembre als Estats Units, en una votació que s’ha dut a terme de manera telemàtica a causa del coronavirus i que ha posat en evidència una vegada més la gran bretxa generacional que existeix dins el Partit Demòcrata. Qui va ser vicepresident de Barack Obama ha obtingut el suport de 3.558 delegats, davant dels 1.151 que ha aconseguit Bernie Sanders, el seu principal rival. Amb tot, els resultats eren previsibles, donat que Sanders s’havia retirat de la carrera electoral el 8 d’abril. 

Els demòcrates aposten per 17 oradors diferents

Davant la impossibilitat de celebrar una convenció a la localitat de Milwaukee –com és tradicional– a causa de la pandèmia, els delegats han votat telemàticament des dels 57 estats dels Estats Units. Per la seva banda, Biden ha aparegut amb la seva dona Jill en una connexió des d'un col·legi a l'estat nord-americà de Delaware, on resideix, en la qual també han irromput els seus nets amb globus i serpentines. “Gràcies des del fons del meu cor”, ha dit Biden en una breu intervenció per agrair als delegats el seu suport. Està previst que dijous tanqui la convenció amb un discurs d’acceptació de la nominació. El candidat ha escrit un missatge a Twitter en què ha expressat que és “l’honor de la seva vida” acceptar-la.

La segona nit de la convenció demòcrata s’ha centrat en temes com la seguretat nacional, la responsabilitat del president i la continuïtat entre els líders passats i els futurs del partit. Com durant la primera nit, la convenció ha adoptat la forma d'una mena d'espectacle de varietats polítiques. Presentat per l’actriu Tracee Ellis Ross, ha inclòs discursos gravats d’importants personalitats polítiques, i testimonis de delegats i votants, a més de diverses actuacions musicals i d’entreteniment.

Suport de dos reconeguts republicans

Entre els que hi han intervingut, han destacat dos reconeguts republicans: el general jubilat Colin Powell, que va ser secretari d’Estat de George W. Bush, i Cindy McCain, vídua del senador John McCain. Powell ha mostrat la seva confiança en Biden i "no en l'adulació de dictadors i dèspotes", referint-se implícitament a Donald Trump. “Avui som un país dividit i tenim un president fent tot el que pot perquè sigui així i continuï sent així. Que diferent seria si tinguéssim un president que ens unís”, ha afegit. Per la seva banda, Cindy McCain ha lloat la figura del candidat demòcrata a nivell personal amb un vídeo emotiu sobre l'amistat que mantenia Biden amb el seu marit.

Altres personalitats que han parlat són els expresidents Jimmy Carter i Bill Clinton, tot i que la influència del qual ha decaigut en el si del partit després de les acusacions d'abusos sexuals. Durant la segona jornada de la convenció, però, ha destacat per ser una de les veus més dures amb Trump. “En un moment com l’actual, el Despatx Oval hauria de ser un centre de comandaments, però és un centre de tempestes. Només hi ha caos. Només una cosa no canvia: la seva determinació per negar la responsabilitat i eludir la culpa”, ha subratllat.

La intervenció més esperada

La intervenció més esperada, però, ha sigut la de la congressista Alexandria Ocasio-Cortez, que ha representat les idees més progressistes però que només ha parlat durant un minut amb l’objectiu de no eclipsar la figura de Biden. Ocasio-Cortez el guanya en carisma i contundència. Amb tot, les seves paraules a la convenció han tingut un gran impacte: s’ha declarat “en fidel gratitud a un moviment popular de masses que treballa per instaurar els drets socials i humans del segle XXI". "Un moviment –ha continuat– que s'adona de la brutalitat insostenible d'una economia que recompensa les explosives desigualtats de riquesa per a uns quants a expenses de l'estabilitat a llarg termini per a molts". 

Al proclamar oficialment Biden, de 77 anys, com a candidat en la carrera electoral per la Casa Blanca, els demòcrates han volgut premiar un polític que, des d’abans que Alexandria Ocasio-Cortez nasqués, ja anhelava arribar a la presidència dels Estats Units. Ho va intentar el 1988 però un escàndol de plagi va posar fi a les seves aspiracions. Després ho va tornar a provar el 2008, però va haver de desistir-hi davant les populars candidatures de Hillary Clinton i Barack Obama. Quan el 2016 Biden no es va presentar com a candidat, tothom va assumir que havia tirat totalment la tovallola. Però no va ser així. La seva ha sigut una carrera de fons que va començar el 1972, quan només tenia 30 anys i es va convertir en senador. Cap altre candidat a la presidència dels Estats Units en l’època contemporània ha tardat tant entre assumir un primer càrrec i ser candidat a la presidència.

En la segona jornada de la convenció, la seva dona, Jill Biden, ha posat la cirereta final. Fent el tradicional paper de primera dama, ha subratllat l’amor i compassió del seu marit pel país. “Com uneixes una família trencada? De la mateixa manera que uneixes una nació. Amb amor i comprensió, i petits actes de compassió. Amb valentia. Amb una fe infrangible”, i ha conclòs: "Ell farà per les famílies el que va fer per la nostra: unir-nos i sanar-nos".