Joe Biden posa en marxa el seu pla per controlar la pandèmia

Donald Trump continua sense admetre la derrota i la seva estratègia legal naufraga

Mentre el temps s’ha aturat a la Casa Blanca de Donald Trump, l’agenda d’actes del qual continua buida una setmana després de les eleccions, el president electe, Joe Biden, s’ha posat en marxa. Després de cantar victòria dissabte, aquest dilluns ha presentat l’equip d’experts que l’assessorarà en la gestió del coronavirus en els dos mesos llargs que falten fins a la presa de possessió del càrrec. En una compareixença davant els mitjans, en què no ha admès preguntes, Biden ha dit: “No escatimaré esforços per revertir aquesta pandèmia”. Els seus experts tenen com a missió “traduir en fets” el pla contra el coronavirus apuntat per la campanya del demòcrata.

Joe Biden, que ha celebrat la notícia sobre l a presumpta efectivitat de la vacuna desenvolupada per Pfizer, ha advertit, tot i així, que, en cas que s’aprovi, passaran mesos fins que estigui disponible per al púbic en general. Això sí, s'ha compromès que sigui gratuïta per a tots els nord-americans. Mentre arriba aquest moment, el demòcrata ha insistit que “el més efectiu” per combatre la propagació del virus és fer ús de la mascareta. Biden ha remarcat que portar-la “no és una declaració política” i que l’objectiu de la mesura “no és fer la vida més incòmoda" sinó salvar potencialment “desenes de milers de vides”. La mitjana diària de positius durant l’última setmana als Estats Units és de més de 100.000 casos confirmats, la més alta des que el virus va arribar a territori nord-americà.

El grup contra el coronavirus de Biden està conformat per tretze persones, totes metges o experts en salut, amb especialistes que han treballat tant per a l’administració Obama com per a les de Clinton i George H.W. Bush. Fins i tot per a la de Trump, com és el cas del doctor Rick Bright, que supervisava el desenvolupament de medicaments i vacunes i que va ser retirat del càrrec, segons va denunciar, després d’haver alertat de la “resposta caòtica i temerària” de la Casa Blanca.

Batalla legal republicana

Mentrestant, el president Trump i el seu entorn continuen instal·lats en la negació de la realitat. Un univers paral·lel en què la derrota s’explica per un presumpte frau massiu que implica tants actors que, per passar desapercebut, requeriria la ceguesa voluntària de centenars de milers de testimonis. És un misteri com gestionarà el republicà la seva presidència d’aquí al seu final, però sembla improbable que accepti públicament la derrota. Des que es va conèixer la victòria de Joe Biden dissabte, i fins al tancament d’aquesta edició, el president no ha comparegut en públic.

La campanya de Donald Trump continua demanant diners als seus seguidors. Reclamen aportacions per finançar el denominat “fons oficial de defensa electoral” amb què pretenen mantenir viva la seva batalla legal. El seu objectiu, en teoria, és “protegir la integritat d’aquestes eleccions”. Però aquest fons té lletra petita i, de cada aportació, com a mínim la meitat de la donació es destina a cobrir el deute acumulat durant la campanya electoral. Sens dubte, un objectiu menys heroic que el que plantegen als seus votants.

Caldrà veure el recorregut de les diferents demandes, però les presentades fins ara n’han tingut poc. En tot cas, si el referent és el de l’any 2000, quan el Tribunal Suprem va acabar intervenint i concedint la presidència a George W. Bush en detriment d’Al Gore, la diferència és que els republicans necessiten ara que els jutges capgirin els resultats de diversos estats, no només d'un com llavors. Fa vint anys la batalla es va centrar exclusivament en Florida, on Bush va acabar guanyant per 537 vots. Tal com es troba el recompte actual, Trump necessitaria un tomb electoral almenys en tres estats.

El soroll per un costat, els fets per l’altre. Molt del primer, poc del segon. Diverses de les demandes presentades per la campanya de Trump han sigut desestimades pels jutges. A Pennsilvània, els republicans van denunciar que se’ls va impedir vigilar el recompte dels vots per correu. El mateix advocat va haver de reconèixer que no era així, per la qual cosa el jutge li va llançar una pregunta sense resposta: “Quin és el problema, doncs?” A Nevada, asseguren que milers de persones van votar de manera il·legal. L’única prova presentada, una dona anomenada Jill Stokke que va dir que algú havia utilitzat el seu vot després de robar-l’hi. Funcionaris afirmen haver rebut un vot d’ella i que la firma és coincident. Li van oferir anul·lar-lo i permetre-li votar de nou. Stokke va declinar l’oferta.