CRISI MIGRATÒRIA

Kènia emula la UE i rebutja acollir més refugiats

El tancament dels camps deixarà 600.000 desplaçats desprotegits

Kènia ha tornat a posar sobre la taula el tancament dels camps de refugiats que hi ha al seu país, cosa que deixaria 600.000 persones encara més desprotegides, la majoria procedents del Sudan del Sud i Somàlia. Sense donar detalls de com farà aquest desmantellament, l’executiu d’Uhuru Kenyatta assenyala que vol que els camps de Dadaab i Kakuma estiguin buits cap al novembre. Són dues les raons que argumenta per acabar amb aquesta solidaritat. D’una banda, “la gran càrrega econòmica i de seguretat” que ha hagut de suportar i, de l’altra, “motius de seguretat nacional” i “amenaça terrorista”, un discurs que ja s’ha sentit a la UE per rebutjar la reubicació dels sirians que arriben a Grècia.

Kènia és el sisè estat que més refugiats acull del món i el primer de l’Àfrica. A principis dels anys 90 el país va obrir les primeres instal·lacions d’aquest tipus al continent per acollir els que fugien de guerres veïnes, genocidis i persecucions. La inestabilitat regional ha obligat a mantenir oberts aquests camps i avui en dia ja són considerades ciutats, a causa del volum de població que allotgen. Fins i tot hi ha veïns que hi han nascut en aquestes dues dècades i encara hi resideixen. A uns 100 quilòmetres de la frontera somali hi ha Dabaad, que, amb el temps, s’ha convertit en el camp més gran del món, amb prop de 400.000 refugiats, mentre que a Kakuma hi ha unes 180.000 persones.

Les ONG que assisteixen els desplaçats i la mateixa ACNUR, l’agència de l’ONU per als refugiats, ja han demanat al govern de Nairobi que es replantegi la seva decisió perquè tindria “conseqüències devastadores per a centenars de milers de persones” i xoca amb les obligacions d’ajudar els perseguits.

Però a Kènia afirmen que aquest cop ho tenen decidit i el govern ha anunciat que “repatriarà a Somàlia o a països tercers” el gruix dels refugiats, tot i que la regió encara és una zona calenta. No ha detallat, però, amb quina logística i pressupost compta per expulsar tanta gent als seus països d’origen. El ministre de l’Interior, Karanja Kibicho, ja ha avisat que el seu executiu no té intenció de tornar els mil milions de dòlars que l’ONU li atorga cada any per fer-se càrrec dels desplaçats, però alhora ha afirmat que no farà cas a cap contraoferta econòmica. “Ni que ens donin mil milions per refugiat, no els volem”, ha assegurat.

En un comunicat, el govern kenià va afirmar ahir que “entenia” que la decisió agreujarà encara més la situació de la crisi de refugiats que viu el món i que amb 60 milions fora de casa és ja l’èxode més gran des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Però l’executiu afirma que els “gairebé 25 anys” de solidaritat “han d’arribar a la fi”, alhora que recorda que fa anys que avisa de la seva voluntat de desmantellar els camp i insta la comunitat internacional a fer-se càrrec a partir d’ara dels desplaçats. El novembre del 2013, Kènia va firmar un conveni amb l’ONU i Somàlia -com el país d’origen de la majoria de desplaçats- per anar repatriant els refugiats i el procés no ha acabat d’arrencar.

El combat contra Al-Shabaab

Kènia ha de celebrar eleccions presidencials l’agost del 2017 i vol presentar als electors bons resultats en la lluita antiterrorista que porta a terme contra els jihadistes somalis d’Al-Shabaab. Sense cap prova concloent, la declaració governamental assenyala que Dadaab ha servit d’amagatall per a terroristes de la milícia i contrabandistes que posen en perill la seguretat del país. Nairobi ha assenyalat en diferents ocasions les connexions que hi pot haver entre aquest camp i l’atemptat d’Al-Shabaab a la Universitat de Garissa, una població veïna, en què l’abril del 2015 van morir 148 persones en el que constitueix el pitjor cop terrorista que ha conegut Kènia. La milícia també va ser la responsable de l’atac al centre comercial de Nairobi el 2013.

Més continguts de