Kènia inaugura un tren ‘made in China’, el primer en un segle
Pequín inverteix el 90% dels 3.200 milions que costa la línia
BarcelonaKènia ha inaugurat una nova línia ferroviària un segle després que els britànics posessin l’última travessa d’un mapa de 2.800 quilòmetres de vies. En aquesta primera fase, el nou tren uneix els 472 quilòmetres entre Nairobi i Mombasa, una ciutat a la costa de l’Índic molt popular per la seva oferta de platges i turística, però neix amb voluntat d’estendre’s per l’est africà. Al darrere de la infraestructura, el projecte més gran des que el país va guanyar la independència, el 1963, hi ha la Xina, que en l’última dècada ha desbancat els EUA com a soci prioritari de la majoria d’estats africans, una relació que s’ha batejat amb l’eloqüent Xinàfrica. La construcció de la línia suposa una inversió de 3.200 milions d’euros, dels quals el 90% procedeixen d’un crèdit xinès i la resta, del govern local.
El trajecte és tan sols una petita part de la iniciativa xinesa Un cinturó, una carretera, que preveu la construcció de noves rutes per incentivar el comerç i que es vol ampliar als veïns Tanzània, Etiòpia, Uganda, Ruanda, Burundi i el Sudan del Sud. Quan s’acabi el port de Mombasa es convertirà en la gran porta africana d’entrada de mercaderies procedents de l’Àsia. El disseny de les estacions i dels combois, així com els sistemes, són made in China.
La Xinàfrica és un nou colonialisme, amb una diferència respecte al tradicional europeu. Pequín no busca ni pretén imposar cultura, llengua, política o sistema econòmic, com passava amb els vells imperis. Les empreses xineses arriben a acords amb els governs africans per construir grans infraestructures -aeroports, centres comercials, centrals hidroelèctriques, carreteres o vies fèrries- a canvi d’obtenir bons preus de les matèries primeres: fusta, minerals, petroli i, últimament, l’acaparament de terres de conreu per alimentar la seva població i per obtenir biocombustibles.
Les estretes relacions entre africans i xinesos van portar Pequín a regalar a la Unió Africana l’imponent edifici que serveix com a seu a la capital etíop. L’any passat, una enquesta d’Afrobarometer estimava que dos terços dels africans consideraven que la relació amb els xinesos és molt “positiva per als seus països”.
El govern kenià ha fet de la via fèrria el seu gran projecte per revifar una regió castigada pel terrorisme jihadista dels somalis Al-Shabaab, que ha posat en el punt de mira els objectius turístics de Kènia.
En clau interna, el nou ferrocarril servirà al president, Uhuru Kenyatta, per presumir de promesa complerta de cara a les eleccions de l'agost, en què opta a la reelecció. Kenyatta, que va fer el viatge inaugural amb alts funcionaris xinesos i escolars de diferents ciutats on para el tren, va prometre l’obra en la seva campanya i ha aconseguit tenir-la en marxa per celebrar avui la festivitat de Madaraka, el dia en què els kenians commemoren l’autonomia respecte al Regne Unit. De fet, Madaraka és com ha quedat batejada la línia. Sense pèls a la llengua i amb un llenguatge gens mesurat, el president ha assegurat que ordenarà “executar” els condemnats per vandalisme i els que sabotegin la infraestructura. L’amenaça evidencia la importància que l’executiu dona a la línia fèrria per al desenvolupament econòmic. Segons els càlculs oficials, el tren farà créixer un 1,5% el PIB i en cinc anys es podran tornar els diners del crèdit als xinesos. El nou servei no té competència amb el que s’oferia fins ara, que es coneixia com a Lunatic Express. El trajecte entre les dues ciutats es podrà cobrir en 4,5 hores, un instant en comparació amb el suplici del vell ferrocarril, que podria trigar entre 12 i 20 hores a causa de les usuals avaries i retards.
Però l’obra no ha estat exempta de polèmica i s’ha guanyat denúncies pel seu enorme impacte mediambiental, sobretot pel destorb que suposa per als animals salvatges, i per l’elevat sobrecost pel pagament de suborns.
