Kim Jong-un estén la mà a Seül en el seu discurs de Cap d'Any i el gest és rebut amb cautela

El líder del règim de Pyongyang proposa per primera vegada una cimera amb la presidenta sud-coreana

El líder nord-coreà, Kim Jong-un, ha estès la mà a la veïna Corea del Sud en el seu discurs de Cap d'Any, un gest rebut amb una barreja d'optimisme i cautela a Seül, on el govern ja havia proposat aquesta mateixa setmana reprendre els contactes.

En el seu discurs de Cap d'Any, emès per la televisió estatal, Kim ha dit que està disposat a celebrar una cimera amb la presidenta sud-coreana, Park Geun-hye, sempre que el clima diplomàtic sigui propici. "Segons els ànims i les circumstàncies que es creïn, no hi ha raó per no mantenir converses del més alt nivell", ha puntualitzat.

És la primera vegada que Kim ha parlat de fer una trobada entre els líders de les dues Corees, les quals segueixen tècnicament en guerra, ja que el conflicte que les va enfrontar entre el 1950 i el 1953 es va tancar amb un armistici en lloc d'un tractat de pau.

Kim ha insistit en la necessitat d'un "gran canvi" en les relacions Nord-Sud, i ha dit que Pyongyang farà "tots els esforços possibles" per millorar el diàleg i la cooperació amb Seül.

La reacció a l'altra banda

"El govern considera significatiu que Kim hagi mostrat una actitud favorable al diàleg Sud-Nord en el seu discurs de Cap d'Any", ha respost en un comunicat el ministre d'Unificació sud-coreà, Ryoo Kihl-jae.

Ryoo ha recalcat que Seül i Pyongyang necessiten dur a terme trobades "franques i substancials" per acostar posicions.

"Amb aquesta idea, el nostre govern té esperança en el diàleg entre autoritats sud-coreanes i nord-coreanes en el futur sense posar límits concrets pel que fa al format d'aquestes trobades", ha conclòs el ministre d'Unificació sud-coreà.

Pel que fa als mitjans de comunicació i els analistes a Seül, la majoria han rebut el missatge de Kim amb un optimisme moderat.

Els antecedents del règim de Pyongyang, conegut pel seu caràcter voluble i impredictible en matèria diplomàtica, així com la llarga sèrie de diferències que actualment separen els dos governs, són la causa de la tebior amb la qual s'ha interpretat el discurs a la capital sud-coreana.

Un comitè per a la reunificació del govern del Sud ja havia proposat aquesta mateixa setmana una trobada entre ministres de les dues Corees al gener per acostar posicions en temes com les reunions de famílies separades per la guerra.

Petició de la presidenta sud-coreana

La presidenta Park també va abordar el tema ahir, el dia abans que ho fes Kim, en el seu discurs per acomiadar l'any i donar la benvinguda al 2015. Park va demanar "posar fi a la guerra freda a la península coreana".

Corea del Sud espera ara progressos significatius en la seva relació amb el Nord, ja que aquest any es compleix el 70è aniversari de la fi del domini colonial (1910-1945) del Japó sobre la península coreana.

"Per això, hi ha la possibilitat que els dos costats trenquin l'actual estancament diplomàtic i mostrin una actitud més flexible", ha explicat en declaracions a l'agència Yonhap el professor Yang Moo-jin, de la Universitat d'Estudis Nord-coreans de Seül.

Els punts de fricció

No obstant això, que s'aconsegueixin avenços significatius aquest any és incert per les severes diferències entre les dues parts. En aquest sentit, Kim ha reiterat en el seu discurs el rebuig de Pyongyang cap als exercicis militars conjunts que les tropes sud-coreanes i nord-americans fan regularment al sud del paral·lel 38.

Encara que de manera breu i sense al·ludir al cas del ciberatac a Sony Pictures, del qual Washington acusa Pyongyang, el líder nord-coreà ha demanat també en el discurs que els Estats Units, principal aliat de Corea del Sud, deixin la seva política "anacrònica i hostil" contra Corea del Nord.

També ha insistit que el règim perseverarà en el seu programa de creixement econòmic en conjunció amb el de desenvolupament d'armes nuclears, cosa que Washington, Seül o Tòquio consideren inacceptable si Pyongyang vol tornar a negociar la recepció d'ajuda externa.

Un altre punt de desacord és que, per aixecar sancions al règim dels Kim, Seül posa com a condició a Pyongyang que reconegui que va provocar l'enfonsament d'una corbeta sud-coreana que va costar la vida a 46 soldats el 2010.

D'altra banda, Corea del Nord considera inacceptable que Seül permeti que contínuament hi hagi activistes sud-coreans que envien al seu territori globus carregats de pamflets contra del règim, cosa que el govern de Park veu com un exercici de la llibertat d'expressió.