L’EI busca alternatives a Síria i l’Iraq
Els jihadistes estenen els seus tentacles, amb poc èxit, cap a l’Afganistan i el Pakistan
BeirutDesprés de la pèrdua de territori i influència i davant les imminents derrotes a Mossul i Raqqa, els dos últims bastions urbans de l’autoproclamat Califat Islàmic a l’Iraq i Síria, l’Estat Islàmic (EI) busca reorientar la seva acció cap a altres territoris, entre els quals hi ha el Sahel i el nord d’Àfrica, el Sud-est Asiàtic i la conflictiva regió de l’Afganistan i el Pakistan, tot i que les possibilitats d’èxit en aquesta regió centreasiàtica no semblen fàcils.
La pèrdua dels territoris claus del califat a Síria i l’Iraq serà “un gran cop tàctic, estratègic i financer als seus propòsits”, explica a l’ARA el coronel Luis Herruzo, exagregat de Defensa de l’ambaixada d’Espanya a l’Afganistan. “Amb la caiguda de Mossul, Raqqa i de la resta dels punts importants de l’àrea, l’EI perdrà la seva potència i cohesió com a estat amb un territori propi, i hi haurà una mena de diàspora entre els combatents que sobrevisquin i no siguin capturats. Una part buscaran refugi i continuïtat de la jihad a l’Afganistan i el Pakistan, però això anirà acompanyat d’una davallada del suport econòmic i la pèrdua de prestigi de l’EI en el seu conjunt”, assegura Herruzo.
El califa Abu Bakr al-Baghdadi va veure clar el potencial que tenia la regió asiàtica, i especialment l’Afganistan, des de la proclamació del califat islàmic, el juny del 2014, i volia establir allà la “ wilayat [província] Khorasan”, que inclouria el Pakistan, l’Afganistan, l’Índia i Bangla Desh, l’Uzbekistan i el Tadjikistan.
L’EI va considerar que la retirada de les forces internacionals de l’Afganistan era l’oportunitat per establir-se a la regió. Amb el país en mans de les inexpertes forces de seguretat afganeses, els talibans i altres grups insurgents del país, com la xarxa Haqqani, el Moviment Islàmic de l’Uzbekistan (IMU) i Al-Qaida havien de reprendre les seves accions i, enmig d’aquesta nova situació d’inestabilitat, els homes de la insígnia negra havien de penetrar per la porosa frontera de l’est de l’Afganistan. Però l’EI no va calcular, a l’hora d’expandir-se cap al centre de l’Àsia, que els talibans afganesos se’ls oposarien, tot i haver estat convidats a unir-se al califat. En canvi, l’EI va ser ben rebut entre els grups insurgents i talibans de les àrees tribals del Pakistan. Al-Baghdadi va veure aleshores que el Pakistan era un soci més fiable i per això va nomenar com a governador de Khorasan Hafed Saed Khan, comandant dissident del TTP (Moviment Talibà del Pakistan), que va estar lluitant anteriorment a Síria amb l’EI, mentre que l’afganès Rahuf Khaden seria el seu segon en la jerarquia de comandament. Es creu que els dos líders van ser abatuts aquest estiu en un bombardeig dels EUA a la província de Nangarhar.
L’estructura organitzativa de la branca de l’EI a Khorasan es va gestar a la conflictiva ciutat pakistanesa de Peshawar i des d’allà es va anar movent cap a la província afganesa de Nangarhar (a l’est de Kabul), on va ser fàcil reclutar insurgents desencantats amb el nou lideratge dels talibans (després de la mort del mul·là Omar) o entre partidaris de la xarxa Haqqani del Pakistan o de l’IMU, que van jurar fidelitat a l’EI.
“Actualment, els suports que l’EI té en qualsevol dels dos països són insuficients per aconseguir el seu objectiu; al màxim que pot aspirar és a realitzar accions terroristes i a controlar, per un temps més o menys limitat, algun districte provincial o petits enclavaments”, assegura l’analista militar.
El futur immediat de l’EI és incert a la regió de l’Àsia central. A l’Afganistan, el grup jihadista ha patit més pèrdues que guanys. L’EI va perdre l’oportunitat d’or per poder reclutar els talibans desemparats després de la mort del mul·là Omar i ha estat desplaçat, en gran part, de les posicions que tenia a la província afganesa de Nangarhar.
El Pakistan, l’alternativa?
Però, malgrat tot, cal no oblidar que el Pakistan té un llarg historial d’extremisme islàmic i des de fa anys els serveis secrets pakistanesos (ISI) han donat suport a grups radicals locals i estrangers, de manera que “a llarg termini, el Pakistan podria ser l’alternativa per a la supervivència de l’EI a la regió”, diu Taha Sadiqi, expert en jihadisme.
“El Pakistan sempre ha estat interessat a desestabilitzar l’Afganistan per mantenir la seva supremacia a la regió, i els serveis secrets pakistanesos no han dubtat a coquetejar amb l’EI. Fins i tot, les veus més critiques diuen que la branca de l’EI -que també rep el nom d’ISIS- a Khorasan és, en realitat, una brigada controlada pel mateix ISI”, exposa Sadiqi.
