L'Iraq assegura que ha expulsat l'Estat Islàmic del seu territori

El primer ministre declara la derrota del grup terrorista

"Les nostres forces han aconseguit controlar totalment la frontera de Síria". Amb aquestes paraules el primer ministre iraquià, Haider al-Abadi, va anunciar ahir la fi de la guerra internacional contra l'Estat Islàmic (EI), la més costosa i mortífera a l'Iraq des de la caiguda de Saddam Hussein.

"La victòria va ser possible gràcies a la unitat de tots els iraquians en la lluita contra un enemic que no creia que arribaria aquest dia", va proclamar Al-Abadi. Les tropes iraquianes i les milícies proiranianes de Mobilització Popular van clavar el tret de gràcia al moribund grup terrorista després de prendre-li ahir l'últim reducte que controlava entre les províncies de Nínive i Anbar. D'aquesta manera, les forces iraquianes han recuperat el control dels 435 quilòmetres de frontera entre el pas d'Al-Walid, a l'oest, i el de Rabia, al nord.

Tres anys i sis mesos han durat les aspiracions d'Abu Bakr al-Baghdadi de fundar un suposat 'califat' islàmic que s'estenia entre Síria i l'Iraq. En tan sols sis mesos l'EI, que va dominar un terç de l'Iraq, s'ha quedat sense ni un pam de terra. De la mateixa manera, ha vist minvar a passos de gegant el territori que controlava des del juny del 2014 al nord de Síria. El declivi del grup va començar a l'estiu amb la caiguda de Mossul –la seva capital a l'Iraq– i després de Raqqa, la seva segona capital a Síria. Fa unes setmanes també va perdre la rica província petroliera de Deir al-Zor. La van recuperar les forces del règim sirià.

En un comunicat, la coalició internacional contra el grup terrorista, encapçalada pels Estats Units, ha felicitat "el poble de l'Iraq per la seva victòria contra l'Estat Islàmic", i ha remarcat que continuarà oferint suport a Bagdad "mentre s'estableixen les condicions per a un futur segur i pròsper". El tinent nord-americà Brett McGurk ha insistit que els EUA mantindran el suport a les forces de seguretat iraquianes i a l'economia del país "per garantir que l'EI no pugui tornar mai a amenaçar el poble iraquià i utilitzar el seu territori com a refugi".

Precisament el període post Estat Islàmic es presenta ple de reptes per a l'Iraq. L'amenaça més immediata seran les cèl·lules dorments d'aquest grup terrorista, encara amb capacitat d'organitzar-se per dur a terme atemptats a Bagdad i altres grans ciutats del país. Cal no oblidar que l'EI va néixer del sentiment de marginació dels sunnites que va fomentar el govern de l'ex primer ministre iraquià Nuri al-Maliki, que va donar tots els privilegis i llocs de responsabilitat de l'administració als xiïtes. Aquesta política de divisió sectària va fer que amb el temps es gestés la llavor de l'odi sunnita, de la qual va néixer primer Al-Qaida a l'Iraq i després l'Estat Islàmic. Per aquest motiu, l'EI va tenir tant de suport social entre la comunitat sunnita i es va estendre gairebé sense trobar resistència a les províncies de majoria sunnita.

Ara el repte del govern d'Al-Abadi no només serà la reconstrucció de l'Iraq, sinó la reconciliació entre la seva gent perquè no torni a sorgir un altre grup de les mateixes característiques. Malgrat que el temut grup terrorista ha perdut el seu territori, la seva ideologia s'ha estès més enllà de les fronteres de Síria i de l'Iraq i ha arribat fins i tot als racons més llunyans del planeta. A Egipte, el Sahel, Indonèsia, l'Afganistan i el Pakistan, milers de reclutes estan preparats i esperen per lluitar. Fa uns dies, Egipte va patir el pitjor atemptat de la seva història, obra de la filial de l'EI al nord del Sinaí.

L'Estat Islàmic continua sent una amenaça terrorista i encara és capaç d'atacar Occident. El grup terrorista ha divulgat a les xarxes socials un missatge en què diu que convertirà París en "un infern per Cap d'Any". Aquesta amenaça se suma a altres de fetes també fa poc contra Roma, Londres i Nova York.