L’Iran s’enfronta a les urnes després de la seva reconciliació amb Occident

La por dels fonamentalistes de perdre quota de poder encén una batalla dialèctica amb els reformistes en vigílies de les eleccions al Parlament i l'Assemblea d'Experts

Els  col·legis electorals han obert a primera hora a l'Iran en les primeres eleccions després de l’entrada en vigor de l’ acord nuclear i de la seva reconciliació històrica amb Occident. Més de 50 milions d’iranians majors de 18 anys estan cridats a les urnes per participar en dues cites electorals: els comicis al Parlament i a l’ Assemblea d’Experts, l'òrgan que tria el líder suprem iranià. El líder suprem, Ali Khamenei, ha demanat una participació massiva per "decebre l'enemic" i defensa "la dignitat i la independència nacional".

Ja molt abans que comencés la campanya electoral, el 18 de febrer, la batalla dialèctica entre les dues faccions que es disputen el poder a la República Islàmica – reformistes i principalistes o, el que és el mateix, conservadors– s’havia escalfat de valent a les xarxes socials i als mitjans de comunicació afins, on s'intentava desprestigiar l’oponent de cara a uns comicis que marcaran el futur de l’Iran.

Durant les darreres setmanes, una de les grans pors del bloc reformista, liderat per Mohammed Reza Aref, ha estat que l’ alta abstenció entre la població jove i, en general, entre els desencantats amb el sistema, entregui avui la victòria als conservadors. Però de manera espontània, en les últimes hores prèvies al dia D, els iranians s’han organitzat a través de les xarxes socials per aconseguir que l’electorat acudeixi massivament a les urnes.

Així, la xarxa social Telegram, la més popular a l’Iran –amb més de 20 milions d’usuaris–, ha funcionat com una plataforma de comunicació extraordinària per animar la població a no quedar-se aquest divendres a casa. El 'hashtag' #ImVoting s'ha estès ràpidament entre els usuaris que anhelen un Iran amb més llibertats, menys repressió i més avenços socials.

El president Hassan Rohani –que tot i ser moderat en les seves propostes, ideològicament està al costat del bloc reformista– i la icona del reformisme, l’expresident Mohammad Khatami (1997-2005), han fet campanya per mobilitzar l’electorat. Khatami, vetat pel règim als mitjans de comunicació arran del seu suport a les revoltes populars del Moviment Verd (2009), va penjar aquesta setmana a les xarxes socials un vídeo on encoratja a votar "aquells que estan preocupats pels interessos del país, pel progrés i per l'eliminació de les amenaces i de les limitacions". Una clara crida a fer fora del Parlament els radicals.

La por i el canvi de discurs fonamentalista

Les eleccions al Parlament suposaran la renovació dels 290 escons que integren l’Assemblea Consultiva Islàmica o Majlis i que actualment es troba en mans dels ultraconservadors, una conjuntura que ha dificultat la política de govern del president Hassan Rouhani des de l’inici del seu mandat (2013), enfrontant-se al bloqueig constant de les seves propostes a la cambra. Així, el fet que l’electorat més afí als reformistes s’hagi mobilitzat en les últimes hores ha provocat una situació kafkiana.

Històricament, cada vegada que s’acosta una cita electoral les faccions ultres sempre acusen els EUA i les potències "enemigues" occidentals d’influir sobre la població per boicotejar les eleccions, desanimant-la d’anar a votar. Aquesta vegada, el discurs ha estat l’oposat. Alguns dels candidats conservadors, com el diputat i aspirant Gholam Ali Haddad-Adel, han acusat Washington d’interferir en aquestes eleccions animant la població a anar a votar a favor dels candidats reformistes. Un discurs que posa al descobert la por de l’establishment polític més fonamentalista –integrat per l’elit religiosa més reaccionària i poders econòmics corruptes– de perdre quota de poder amb un Parlament de majoria reformista.

També serà important, d'altra banda, el resultat a les eleccions de l’ Assemblea d’Experts, el cos religiós integrat per 88 membres que designa el líder suprem del país. Donada l’edat avançada de l’actual líder, Ali Khamenei (76 anys), l’òrgan resultant serà l’ encarregat d’escollir el seu successor, en mans del qual estarà el futur de l'Iran. La importància dels comicis també ha encès els ànims entre els dos fronts polítics al país.

Després de l’entrada en vigor de l’acord atòmic, són molts els iranians que esperen que en política interna Rohani pugui dur a terme les propostes d’obertura i llibertats socials que el van portar a la presidència fa dos anys. Les eleccions d’aquest divendres són l’única carta de la població per aconseguir-ho. Si perden les opcions moderades i reformistes, existeix el risc que l’Iran es converteixi en un estat abonat per l’expansió d’un capitalisme salvatge, amb la presència massiva de companyies estrangeres explotant els recursos del país, i socialment emmordassat.