L'ONU eleva a 8.000 els morts en conflicte a Ucraïna

El conflicte, alimentat per "armes sofisticades i combatents estrangers" procedents de Rússia, ha deixat també 17.800 ferits

L' ONU ha confirmat aquest dimarts que prop de 8.000 persones han mort en un any i mig de conflicte separatista a l'est d' Ucraïna i que en aquesta crisi continua influint de forma determinant Rússia, "des d'on arriben armes sofisticades i combatents estrangers".

Preocupa també, segons un informe de l'Oficina de Drets Humans de Nacions Unides, que "Rússia continuï enviant" combois amb suposada càrrega humanitària, "sense el consentiment ni la inspecció d'Ucraïna, i sense que el seu destí exacte i contingut puguin ser verificats". La Unió Europea va optar per dictar sancions econòmiques i polítiques contra Rússia per la seva intervenció en aquest conflicte.

Segons les dades de l'ONU, documentades pels seus observadors de drets humans sobre el terreny, unes 17.800 persones han resultat ferides des de l'inici del conflicte entre les forces governamentals i les milícies afins amb entitats rebels de les regions orientals de Donetsk i Lugansk.

Ambdues parts segueixen protagonitzant "enfrontaments diaris" tot i un alto el foc acordat el febrer passat. Malgrat aquest acord, el nombre de víctimes s'ha duplicat en els últims tres mesos analitzats, entre mitjans de maig i agost passats, i van arribar als 105 morts i 308 ferits, comparats amb 60 i 120, respectivament, en els tres mesos anteriors .

L'ONU ha verificat que la retirada de l'armament pesat a què les parts combatents es van comprometre s'ha realitzat només parcialment i que tant els grups armats com l'exèrcit ucraïnès continuen utilitzant morters, canons, obusos, tancs i sistemes de llançacoets múltiples. La majoria de víctimes civils es registren a les àrees controlades pels grups rebels, on segueixen vivint uns tres milions de persones.

Restricció a la llibertat de moviment i violació dels drets humans

En aquest sentit, l'ONU ha criticat que tot i els procediments virtuals creats per facilitar els permisos que autoritzen el pas d'àrees rebels a zones sota control oficial, ja que "el govern continua restringint severament la llibertat de moviment". "A causa de les llargues cues i llocs de control, la gent està obligada a romandre en les àrees on es corre el risc de bombardejos durant perllongats períodes", denuncia l'ONU en el seu informe. En altres casos, afegeix, aquells que volen sortir d'aquests territoris poden buscar camins alternatius que els exposen a l' explosió de mines i altres artefactes explosius sense detonar.

Al govern ucraïnès també se li qüestiona per " el patró persistent de detencions" amb incomunicació, casos de tortures i maltractaments, així com la violació dels procediments. A les àrees rebels també s'han verificat que continuen diverses violacions dels drets humans, amb casos d' assassinats, segrestos, violència sexual, treball forçat i extorsions.

Mentre això passa, les cúpules insurgents avancen en l'establiment d'una administració i procediments civils més centralitzats, que -aclareix- no estan conformes a les normes internacionals o nacionals d'Ucraïna.

Negociacions per al desarmament

El mateix dia en què es feien públiques aquestes dades, Ucraïna i els separatistes prorussos han reprès a porta tancada les negociacions de pau a Minsk enmig d'una nova treva que és respectada per tots dos bàndols des de fa més d'una setmana. El principal assumpte sobre la taula és la retirada de l'armament de menys de 100 mil·límetres de calibre de la zona de separació de forces, punt que Kíev i els rebels negocien sense èxit des de fa més d'un mes.

A més, s'abordaran aspectes humanitaris, com el bescanvi de presoners de guerra, mentre no s'esperen avanços en matèria política, tot i que el Parlament ucraïnès ja va donar el seu vistiplau a la descentralització. En el pla econòmic, els rebels, que controlen la majoria de mines a les regions de Donetsk i Lugansk, van reprendre avui el subministrament de carbó amb destinació a la resta d'Ucraïna.

Més continguts de