L'OTAN reclama a Rússia que es retiri de l'est d'Ucraïna
Poroixenko es reuneix amb els principals líders mundials abans de l'inici de la cimera de l'Aliança Atlàntica
NewportEl secretari general de l'OTAN, Anders Fogh Rasmussen, ha demanat aquest dijous a Rússia que retiri els seus efectius militars de la frontera amb Ucraïna i que cessi el seu suport als separatistes.
El líder aliat ha insistit que el president rus, Vladímir Putin, ha de replegar les forces que ha situat a la frontera oriental ucraïnesa, en una intervenció prèvia a l'inici de la cimera que dijous i divendres celebra l'Aliança Atlàntica a la ciutat gal·lesa de Newport.
"El que compta és el que ara mateix està passant sobre el terreny", ha dit el polític danès a la premsa, i alhora ha subratllat que Moscou segueix desestabilitzant el país veí.
"Els seguim demanant que retirin les tropes de la frontera ucraïnesa, així com el flux d'armes i el suport als rebels, que es comprometin amb un procés polític constructiu i que facin un autèntic esforç per facilitar una solució pacífica a la crisi a Ucraïna", ha afegit.
El secretari general de l'OTAN ha responsabilitzat de nou "la presència russa" a la zona d'estar "desestabilitzant la situació a l'est d'Ucraïna".
Ha assenyalat que la cimera de Gal·les, de la qual és amfitrió el primer ministre britànic, David Cameron, se celebra en un moment "crucial" per les diverses crisis internacionals: "A l'est [d'Europa], Rússia està atacant Ucraïna".
Per això, just abans d'iniciar la cimera, el president d'Ucraïna, Petró Poroixenko, que no és membre de l'Aliança Atlàntica però ha demanat ingressar-hi, va mantenir una reunió amb els principals caps d'Estat i de govern de l'OTAN: David Cameron, Barack Obama, Angela Merkel, François Hollande i Mateo Renzi.
També s'ha referit a "la creixent amenaça de l'organització terrorista Estat Islàmic, que ha comès atrocitats terribles", i a la "violència, inseguretat i inestabilitat" del Pròxim Orient i el nord d'Àfrica.
Rasmussen ha subratllat que els aliats faran aquests dos dies "passos importants per contrarestar aquestes amenaces i reforçar la seva defensa" amb mesures, com l'adopció d'un pla de reacció immediata, que "milloraran la capacitat d'actuar amb rapidesa per defensar els nostres aliats quan sigui necessari".
La posada en marxa d'aquesta força d'acció immediata suposa que els seus integrants, d'uns 4.000 efectius militars, podrien entrar en acció en menys de 48 hores per respondre a qualsevol amenaça als països de l'OTAN.
Demana acabar amb les retallades en defensa
Rasmussen ha assenyalat també que per posar en marxa tots aquests dispositius caldrà "revertir la tendència a rebaixar els pressupostos de defensa".
L'Aliança té com a objectiu que els països membres destinin a la defensa el 2% dels seus pressupostos, cosa que de moment només compleixen els Estats Units, el Regne Unit i França, mentre que els altres socis han anat rebaixant progressivament les partides de defensa com a conseqüència de la crisi econòmica.
