PRÒXIM ORIENT
Internacional 29/01/2015

L’alliberament de Kobane

La ciutat kurda de Síria és la primera gran derrota de l’Estat Islàmic

David Meseguer
3 min
L’alliberament de Kobane

BarcelonaStalingrad, Sarajevo i ara Kobane. La ciutat de majoria kurda del nord de Síria i fronterera amb Turquia passarà a la història després d’haver resistit durant 134 dies el setge de l’Estat Islàmic (EI). Reduïda a runes després de mesos d’intensos combats, la victòria kurda sobre el grup jihadista és molt més simbòlica i moral que no pas estratègica. Per a l’EI suposa la primera gran derrota en la campanya d’expansió del seu autoproclamat califat, el territori que abasta des de les portes de Bagdad fins a la frontera turca on es mouen les seves brigades.

Inscriu-te a la newsletter Internacional El que sembla lluny importa més que mai
Inscriu-t’hi

Kobane, que juntament amb Afrin i Jazira és un dels tres cantons en què s’ha organitzat l’autonomia kurda al nord de Síria, té un especial simbolisme perquè és aquí on el 19 juliol del 2012 els kurds de Síria van iniciar la seva revolució. Aquell dia el govern de Baixar al-Assad va abandonar la regió i el Partit de la Unió Democràtica (PYD) -la branca política del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a Síria- en va prendre el control.

L’autogovern kurd

Des d’aquell moment els kurds s’autogovernen amb un executiu força sòlid -tenint en compte l’estat de guerra civil en què ha degenerat la revolta contra el règim de Baixar al-Assad, que està punt d’entrar al cinquè any-, que ha aconseguit garantir els drets de les dones i les minories, portar l’ensenyament del kurd a les escoles i crear certes estructures d’estat, com tribunals i forces de seguretat.

Malgrat que l’ofensiva de l’Estat Islàmic es va iniciar el setembre passat, la regió de Kobane estava assetjada pels islamistes des de l’estiu del 2013. Al ràpid avenç dels jihadistes sobre la ciutat hi van contribuir les armes pesants i de fabricació nord-americana que l’EI havia arrabassat a l’exèrcit iraquià, la incorporació massiva de combatents estrangers i l’ambivalent paper de Turquia, acusada de donar suport als islamistes en el seu intent d’impedir una regió autònoma al Kurdistan sirià que donaria aire a les aspiracions del PKK.

Suport extern

Quan els jihadistes ja controlaven prop del 60% del casc urbà i la situació era molt dramàtica per a unes Unitats de Protecció Popular (YPG) kurdes amb molta determinació però mal armades, la irrupció dels avions de la coalició internacional i l’arribada de reforços peixmergues(les forces dels kurds iraquians) i de l’Exèrcit Sirià Lliure després del consentiment d’Ankara han sigut claus per capgirar la situació.

Els bombardejos de la coalició liderada pels EUA han permès acabar amb l’armament pesant de l’EI que bombardejava Kobane i tallar l’arribada de reforços jihadistes de ciutats com Raqqa, el feu de la milícia jihadista dins de Síria.

D’altra banda, la coordinació terrestre entre les YPG, l’Exèrcit Sirià Lliure i els peixmergues del Kurdistan iraquià -amb bateries de míssils- també ha tingut un paper clau per recuperar el control de la ciutat. La batalla ha deixat prop de 200.000 refugiats i més de 1.600 morts, entre civils, jihadistes i milicians kurds. Ara mateix els combats segueixen per recuperar les més de 300 poblacions que formen el cantó.

La victòria reforça la imatge dels kurds davant la comunitat internacional com a sòlids aliats en la lluita contra l’Estat Islàmic, després de les reticències de Washington a armar grups rebels sirians moderats. Com proclamaven ahir milicians de la Kobane alliberada, “la victòria no és només dels kurds, sinó de tota la humanitat”.

stats