REFORMES POLÍTIQUES

L'estrella de la socialdemocràcia italiana ressuscita Berlusconi

Matteo Renzi pacta amb Força Itàlia una reforma electoral

Les caramboles de la política italiana han sorprès aquesta setmana tots els que donaven per mort l'ex primer ministre Silvio Berlusconi. La seva resurrecció va de la mà d'un soci impensable: el secretari del Partit Demòcrata (PD) i estrella ascendent de la política nacional, Matteo Renzi. Aquest florentí de 39 anys -alcalde de la seva ciutat natal- està a punt d'aconseguir, gràcies al Cavaliere, una reforma electoral que s'havia resistit als governs anteriors. Fa anys que el país espera una solució a la inestabilitat política -principal obstacle, segons Brussel·les, perquè Itàlia pugui sortir de la seva segona recessió.

Tot i haver estat expulsat del Senat al novembre, i inhabilitat per optar a un càrrec públic per la seva recent condemna per frau fiscal, Berlusconi encara lidera Força Itàlia, el principal partit de l'oposició. I és des d'aquesta posició que, ara fa una setmana, va reunir-se amb Renzi a la seu del PD. El Cavaliere va entrar a l'edifici de la Via del Nazareno de Roma sota una pluja d'ous llançats per socialdemòcrates indignats per la trobada, però va sortir-ne amb un acord per impulsar la reforma i el seu renaixement.

Renzi, flamant secretari del PD després de rebre fa poc un 70% de suport entre les files del centreesquerra, lliga el seu èxit a un dels socis menys fiables del ventall polític italià. En les últimes dècades Berlusconi s'ha fet enrere diverses vegades després de prometre pactar una reforma electoral amb els seus oponents en veure que no hi sortia guanyant.

Aquest cop, però, el naixement de Renzusconi -com ja l'anomena la premsa local- sembla l'opció més adequada als plans dels dos rivals. Renzi no té cap altre partit que accepti impulsar la reforma que convé al PD, i Berlusconi "estava arraconat, rabiós i impotent, i aquesta aliança li dóna molt poder", segons Claudio Venza, catedràtic d'història de la Universitat de Trieste.

Una estratègia arriscada

"Podríem dir que [la de Renzi] ha estat una estratègia intel·ligent, però corre el perill d'haver-se passat de llest donant ales al seu rival", diu Venza. La jugada de Renzi comporta -pocs ho posen en dubte- riscos. De moment, amenaça de provocar una trencadissa al seu partit. Dimarts va dimitir-ne el president, Gianni Cuperlo, que es va mostrar en desacord amb el pacte del florentí amb Berlusconi. Altres membres del partit, els fidels a l'anterior secretari general, Pierluigi Bersani, amenacen d'abandonar la formació.

Hi ha qui veu en Renzi un intent indissimulat de fer caure l'executiu d'Enrico Letta i aconseguir el càrrec de primer ministre. "Encara és d'hora per dir-ho", diu Venza. L'alcalde de Florència envia missatges contradictoris. Tot i acusar Letta de no haver fet res en nou mesos de govern, Renzi sosté que el seu únic objectiu és fer d'Itàlia un país més governable. Els analistes no obliden, però, "que hi ha abraçades mortals", en paraules de l'historiador.

"Fem les regles junts per evitar governar junts", va dir Renzi, defensant-se de les crítiques per aliar-se amb la bèstia negra de la política italiana. L'estranya parella té "una profunda sintonia", segons l'alcalde de Florència, que va explicar sense embuts l'objectiu de la reforma: "Una consolidació dels grans partits que eviti el xantatge dels petits".

Per aconseguir-ho, volen que "qui guanyi ho faci amb una majoria sòlida". Proposen que qui obtingui almenys un 35% dels vots rebi un "premi" que el porti al 53% com a mínim i al 55% com a màxim. Si cap partit arriba al 35%, s'anirà a una segona volta, que no serà entre dos candidats, sinó entre dos partits o coalicions. Més enllà, volen eliminar els poders legislatius del Senat i retornar al govern central el control que ara tenen les 20 regions italianes sobre àrees clau com l'energia, el turisme i el transport.

Venza alerta que aquest mecanisme electoral "amenaça una societat civil adormida" i clama contra la voluntat del flamant duet de mantenir les llistes tancades, una proposta que "evidencia la seva intenció de controlar tot el panorama".

Més continguts de