Europa trenca la neutralitat per salvar-se

Londres / Hamburg / Brussel·les / RomaLondres apostaria per Le Pen, si pogués

Tony Blair ho té clar: “L’elecció de Macron pot ser la victòria d’un enfocament més global de la política. Seria una oportunitat no només per a Europa sinó també per al Regne Unit, que necessita una Unió forta”. Nigel Farage també sap què vol: “Le Pen suposaria per a la UE un maldecap encara més gran que el Brexit. Seria entusiasta d’un acord comercial bilateral i la seva victòria alleugeriria gran part de la pressió de les nostres negociacions”.

L’ex primer ministre laborista i l’exlíder de l’antieuropeu i xenòfob UKIP han resumit, respectivament, en una entrevista al diari francès Le Monde i en un article al britànic Telegraph, les dues visions que hi ha a Londres de la cursa a l’Elisi. Oficialment, Downing Street no es pot pronunciar. Trencaria les regles de la diplomàcia i no seria intel·ligent apostar per un candidat concret. Però la visió del govern de Theresa May és la de Farage. Le Pen amenaçaria la unitat d’acció de la UE davant del Brexit i l’afebliment europeu beneficiaria el Regne Unit. La premsa partidària del Brexit aposta per Le Pen; i la contrària, per Macron. Els columnistes han sigut previsibles.

Un 73% dels alemanys votarien Macron

Alemanya estarà pendent aquest diumenge de les eleccions regionals a Schleswig-Holstein, al nord del país, però també dels comicis presidencials a França, que tan decisius són “per a l’estabilitat i futur de tota la UE”, com admet Angela Merkel. “Jo no m’hi vull ficar, però m’alegraria si Emmanuel Macron guanyés, perquè està a favor d’una política proeuropea conseqüent. El seu èxit seria un senyal positiu per al centre polític, que també volem sostenir de forma clara a Alemanya”, va indicar la cancellera al Frankfurter Rundschau.

La majoria de ciutadans entenen que per a la bona relació de l’eix franco-alemany és millor el triomf de Macron que no pas el d’una Marine Le Pen que ha arribat a dir: “França serà governada en qualsevol cas per una dona; o jo, o Merkel”. Segons una enquesta de l’institut demoscòpic Civey, el 73% dels alemanys votarien Macron. La candidata del Front Nacional només és valorada per l’electorat dels populistes de dretes d’Alternativa per a Alemanya (AfD). A la majoria de la premsa i dels debats televisius els opinadors s’han mostrat a favor d’un triomf del candidat centrista.

El candidat que garanteix el futur de la Unió

Les institucions europees ho tenen clar: Emmanuel Macron ha de ser el pròxim president de França. Mai abans les institucions comunitàries havien fet campanya de forma tan evident per un candidat a les eleccions d’un estat membre. Però que Brussel·les hagi perdut la seva neutralitat i hagi pres partit descaradament per Macron s’explica per la voluntat de frenar l’arribada al poder d’una extrema dreta euròfoba que amenaça el projecte comunitari. Que Marine Le Pen es convertís en presidenta suposaria un veritable perill per a la UE. Alguns analistes auguren fins i tot la fi de la Unió si la líder del Front Nacional guanya. França, país fundador del club europeu, és un dels pilars de la UE, i que el seu govern sigui europeista garanteix una certa estabilitat i una unitat entre els socis, i especialment del potent eix franco-alemany, a l’hora de gestionar la crisi existencial que viu actualment el projecte a conseqüència del Brexit. Per a Brussel·les, Macron garanteix el futur de la Unió i Le Pen pot significar-ne la destrucció. Ja ho va dir el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker: l’elecció és fàcil.

L’aspirant de centre en què s’emmiralla Renzi

El líder del Partit Demòcrata (PD) italià, Matteo Renzi, que mou els fils del govern de Paolo Gentiloni, confia que aquest diumenge guanyi Emmanuel Macron com a pas previ a la seva pròpia victòria en les eleccions italianes. Un triomf de Macron “podria donar molta força a qui vol canviar Europa”, ha escrit. L’italià espera poder fer tàndem amb el francès per canviar una Europa que “és un bé massa important per deixar-lo en mans de tecnòcrates”. Renzi ha fet gravitar el PD cap al centre, tot i que ell es defineix d’esquerres, però ho ha fet des del partit, a diferència de Macron. A partir d’ara, però, vol obrir-se a la societat civil.

Els partits de centre i de dreta moderada italians també s’emmirallen en Macron. En canvi, els partits xenòfobs de la Lliga Nord de Matteo Salvini i Germans d’Itàlia de Giorgia Meloni esperen que guanyi Marine Le Pen, a qui presenten com a representant “del poble” davant de l’establishment. El moviment de protesta 5 Estrelles de Grillo dona l’esquena al cas francès, que no el representa, i espera guanyar les eleccions previstes entre la tardor que ve i la primavera del 2018.