Londres envia a la UE “idees” per refer el pacte del Brexit
S’acaba el judici al Suprem sobre la suspensió del Parlament
LondresLondres continua jugant al gat i la rata amb la Unió Europea (UE) en relació amb el Brexit. Aquest dijous va anunciar que havia fet arribar al grup de treball de la Comissió Europea que s’ocupa de la sortida del Regne Unit tot un seguit de documents sobre l’escull clau de les negociacions: la garantia de la frontera irlandesa. L’anomenat en anglès backstop és la clàusula del pacte de divorci acordat per l’anterior premier Theresa May i Brussel·les el novembre del 2018, i que permet que l’illa d’Irlanda es mantingui oberta, sense controls entre l’Ulster britànic, al nord, i la república, al sud. Però no es tracta de “cap proposta formal”, com va assegurar un portaveu de Downing Street.
La revelació de l’enviament dels “papers tècnics” del govern Johnson, com també van ser qualificats, va tenir lloc vint-i-quatre hores després que el primer ministre de Finlàndia, Antii Rinne, i el president francès, Emmanuel Macron, donessin un ultimàtum a Londres perquè abans de finals de mes presenti per escrit propostes concretes amb què superar la paràlisi actual en les negociacions, que amenaça d’acabar amb un divorci total el 31 d’octubre. Rinne ocupa la presidència de torn del Consell Europeu.
Els esborranys no van aixecar gaire entusiasme al si de la Unió. Una portaveu es va limitar a afirmar: “Ara per ara són només papers, fins que no els hàgim mirat en detall no els qualificarem de res més que de papers”, informa des de Brussel·les Júlia Manresa.
De fet, fins i tot des de Londres es va rebaixar la importància de la documentació enviada. Downing Street quasi els va menystenir: “En les últimes setmanes hem estat mantenint debats detallats amb el grup de treball de la Comissió [Europea]. Ara hem compartit de manera escrita una sèrie de documents tècnics confidencials que reflecteixen les idees que el Regne Unit ha estat considerant. Presentarem solucions escrites formals quan estiguem preparats, no segons un termini artificial [en referència a l’ultimàtum abans apuntat], i quan la Unió Europea tingui clar que participarà constructivament [en les negociacions] per reemplaçar el backstop”.
Londres, doncs, afegia aigua al vi en espera, probablement, d’una reacció mínimament positiva de la UE. Fins ara, ben poca cosa ha transcendit de les idees que s’haurien comunicat. Fonts de Westminster, esmentades per Channel4, suggerien que Johnson acceptaria un mercat unificat per a l’agricultura i els productes fitosanitaris entre Irlanda del Nord i la República d’Irlanda -de manera que els fluxos transfronterers de bestiar i aliments no es veiessin tallats-, controls duaners limitats a alguns tipus de mercaderies però allunyats de la línia fronterera i la capacitat de Stormont (l’Assemblea d’Irlanda del Nord) d’establir vetos a les futures normes que pugui marcar la Unió Europea. És impossible de predir si la UE acceptaria aquestes condicions -més aviat no-, però el cas és que la pressió és cada dia més gran, i el temor d’un Brexit sense acord creix a les dues bandes del canal de la Mànega, i també a Irlanda.
Veredicte la setmana vinent
A aquest context d’incertesa política s’hi afegeix el del gran interrogant judicial, perquè dijous es va tancar l’última jornada del judici al Tribunal Suprem del Regne Unit sobre la il·legalitat presumptament comesa pel primer ministre, Boris Johnson, quan va demanar a la reina, a finals del mes d’agost, la suspensió del Parlament durant cinc setmanes per evitar que la cambra interferís en la negociació amb la UE.
L’última sessió va tenir un caràcter encara més extraordinari. A banda de l’apassionant debat tècnic constitucional que han de resoldre els onze magistrats, definint o redefinint l’equilibri de poders entre l’executiu i el Parlament, la sala del Suprem va assistir a un espectacle mai vist. I és que un ex primer ministre conservador, John Major, va acusar a través del seu advocat l’actual premier Johnson de mentir a la reina sobre els motius de la suspensió. La decisió se sabrà la setmana vinent. El govern ja va insinuar que, si perdia el cas, no reobriria el Parlament.
