Londres intervé Irlanda del Nord per primer cop en una dècada
Anuncia la imposició d'un pressupost com un primer pas cap a la supressió de l'autonomia
LondresEl govern britànic ha arribat al límit de la paciència amb relació al desgovern o la manca d'acord a Irlanda del Nord. Per primer cop en una dècada, Londres imposarà el pressupost a la província, un pas molt important cap a la possible supressió de l'autonomia. La decisió la va prendre el ministre britànic per a la regió, James Brokenshire, en les últimes hores d'aquest dimecres, després que les converses entre els dos partits majoritaris de l'Assemblea de Stormont, els republicans del Sinn Féin i el Partit Democràtic Unionista (DUP), acabessin, un cop més, sense cap conclusió.
Aquest primer pas de Downing Street cap a la supressió de l'autonomia arriba després de set mesos de negociacions entre el bloc catòlic i protestant i deu mesos després que l'anterior govern de coalició, presidit per Arlene Foster (DUP) i Martin McGuinness (Sinn Féin), caigués a causa de la dimissió del segon, com a protesta per un presumpte cas de corrupció en què Foster estava involucrada de quan era consellera d'Empresa, Comerç i Inversió.
Tot i que la decisió de Downing Street ha sigut presentada com a inevitable, tant el Sinn Féin com el DUP temen que aquesta primera imposició i una posterior supressió pràctica de l'autonomia desestabilitzi un equilibri polític ja molt difícil. La situació, a més, es molt tensa també a causa del Brexit i, de moment, per la manca d'acord entre Londres i la Unió Europea per aclarir com s'ha de resoldre la qüestió de la frontera entre Irlanda del Nord i la república, una de les condicions 'sine qua non' a què obliguen els acords de Divendres Sant del 1998.
A més a més, la decisió també pot crear maldecaps directes a Londres, en tant que el DUP és el partit que dona suport als conservadors de Theresa May per sostenir la seva majoria als Comuns.
Els nacionalistes irlandesos dels Sinn Féin i els unionistes del DUP han compartit el poder a Irlanda del Nord durant la passada dècada sota els termes dels esmentats acords de pau, que van tancar tres dècades de violència que van causar més de 3.600 morts.
Un dels punts claus de l'encallament de les converses ha sigut la reivindicació republicana d'una llei de protecció de la llengua gaèlica, a què el DUP s'ha oposat aferrissadament, i l'ha tractat de diluir en una llei d'abast més ampli. "El Sinn Féin està decebut perquè en les últimes setmanes les negociacions han acabat en fracàs", ha dit la màxima responsable del partit a Irlanda del Nord, Michelle O'Neill. "Però mantenir unes interminables converses sense cap conclusió no és sostenible".
Al seu torn, Gerry Adams, líder del Sinn Féin, ha assegurat que el partit està obert a continuar el diàleg, però només si és "significatiu". Per la seva banda, el parlamentari del DUP Gregory Campbell ha acusat el Sinn Féin de voler mantenir el govern d'Irlanda del Nord amb "una agenda política estreta". En un senyal que la sortida és improbable en les pròximes setmanes, Campbell sembla que descarti un compromís del DUP per garantir els drets lingüístics dels parlants gaèlics. El DUP "no pot i no vol" situar la llengua irlandesa "per sobre de les altres".
Aquest dijous el primer ministre irlandès, Leo Varadkar, ha assegurat des de Dublín que encara hi ha possibilitat d’acord entre els dos partits en disputa. Però Varadkar ha assegurat que no és possible un retorn a un govern directe des de Londres en els mateixos termes “tal com existia abans dels acords de Divendres Sant”. Varadkar espera que Dublín tingui un paper en el govern d’Irlanda del Nord si, finalment, se suprimeix totalment l’autonomia de la regió.
