MEDI AMBIENT

Macron es nega a cedir però vol negociar amb els ‘armilles grogues’

El president francès manté la taxa als carburants però l’adaptarà en funció del preu del petroli

L’equació matemàtica amb unes variables a llarg termini i d’urgència s’anuncia complicada a França. El president Emmanuel Macron va presentar ahir la seva estratègia per conciliar ecologia i societat, deu dies després de la primera gran manifestació dels 'armilles grogues' . És a dir, una política que aposti per reduir les emissions dels gasos d’efecte hivernacle contra el canvi climàtic sense que això repercuteixi sobretot a la butxaca de les classes mitjanes i baixes.

És per això que Macron va intentar jugar ahir la carta de l’entesa per no revifar el descontentament dels 'armilles grogues'. Durant el seu discurs de gairebé una hora, el president es va referir en diverses ocasions a aquest moviment social que protesta contra la pujada del preu del carburant. “Les nostres respostes són massa abstractes, massa lluny del terreny, massa uniformes”, va admetre així el cap d’estat en una mena de 'mea culpa'. Era una manera de demostrar que els crits de “Macron, dimissió!” que entonen els 'armilles grogues' des de l’inici de les manifestacions han arribat al Palau de l’Elisi.

Els 'armilles grogues' encenen París

Alarma mediambiental

Però, a part de les “protestes d’alarma social”, el president de la República va defensar que “també hi ha una alarma mediambiental”, a la qual el govern aspira a posar remei. Per això, va dir, no pensa canviar de rumb en matèria ecològica. “No es pot estar a favor del medi ambient dilluns, i dimarts estar en contra de la pujada del preu del carburant”, va exemplificar Macron. En altres paraules, el govern no suprimirà l’impost verd TICPE, en vigor des del gener, que promou la transició energètica. Per contra, el president francès va proposar ahir que aquest impost al combustible es pugui adaptar a les fluctuacions del preu mundial del petroli.

Un altre dels anuncis que va fer dirigit als 'armilles grogues' és que pretén impulsar un “gran pacte” nacional durant els pròxims tres mesos per trobar solucions a la transició ecològica. Inicialment tothom hi tindrà cabuda: responsables polítics, associatius, sindicats, patronals i els representants dels 'armilles grogues', va detallar Macron. Precisament ahir al vespre el ministre d’Ecologia, François de Rugy, va rebre dos dels seus representants per encàrrec exprés de Macron. El moviment, que fins ara s’havia caracteritzat per no tenir líders, va designar dilluns vuit portaveus per poder obrir la porta a una negociació amb els representants del govern. Una delegació que alguns 'armilles grogues' no veuen amb bons ulls dins del mateix moviment.

Amb tot, l’executiu espera trobar la fórmula màgica perquè el vessant social i l’ecològic convisquin després d’aquests tres mesos de concertació. És el que Macron va designar ahir amb el terme “ecologia popular”. En aquest sentit, va prometre que la transició ecològica no dificultaria “encara més” la situació dels seus ciutadans que viuen “en zones rurals o periurbanes”. Una afirmació que els autodenominats 'armilles grogues' no es creuen.

Recelosos ja abans del discurs del president francès, els anuncis de Macron no van convèncer els 'armilles grogues', que diuen que ho passen malament per arribar a final de mes tot i treballar. Les seves reivindicacions van més enllà de la pujada del preu dels carburants. Aquesta problemàtica només representa la punta de l’iceberg de la pèrdua de poder adquisitiu, que, tant en sentit real com en sentit figurat, està caient. De fet, molts d’ells opinen que el president francès viu desconnectat de la realitat.

Reactors nuclears

La resta dels anuncis van anar encarats a la transició ecològica i energètica. És el cas de la injecció anual a les energies renovables, que Macron va precisar que passarà a ser de cinc a entre set i vuit mil milions d’euros. El president també va anunciar el tancament de 14 dels 58 reactors nuclears que hi ha a França entre ara i el 2035. Un anunci amb truc, ja que, fins i tot en el cas que el president sigui reelegit el 2022, és probable que el seu govern no hagi de gestionar cap d’aquests tancaments. “No se’m va triar per un programa [electoral] de sortida nuclear, sinó per una reducció nuclear del 50% en la nostra combinació de fonts d’energia”, va justificar-se el cap d’estat.

De fet, Macron va detallar només que els dos reactors de la central Fessenheim, la més antiga de França, es tancaran l’estiu del 2020. La resta es tancarien més endavant, a partir del 2025. Però no va concretar cap data.

Les mesures del govern francès

Reactors nuclears

El president francès va anunciar ahir que el govern tancarà 14 dels 58 reactors nuclears que hi ha a França d’aquí a l’any 2035, un període de temps massa ambigu. Macron només va precisar que els dos reactors de la central Fessenheim, que és la més antiga del país, es tancaran l’estiu del 2020.

Energies renovables

Si fins ara l’estat invertia cinc mil milions d’euros l’any en energies renovables, Macron va prometre augmentar aquesta injecció per arribar als set o vuit mil milions d’euros anuals.

Transició ecològica

S’impulsarà un pacte nacional entre polítics, sindicats, patronals i associacions –inclosos els 'armilles grogues' per trobar solucions a la transició ecològica.

Impost dels carburants

Macron va obrir la porta a adaptar l’impost verd TICPE, un dels responsables de la pujada del preu dels carburants, en funció de les fluctuacions del preu mundial del petroli.

Més continguts de