El PP i el PSOE pacten endurir la legislació contra el jihadisme

Madrid tira pel dret i diu que tindrà el dispositiu a finals d’any

El govern del PP assegura que “més seguretat és més llibertat”, provant de superar el dilema entre els dos conceptes que els atemptats de París han tornat a posar sobre la taula. Amb aquesta premissa com a punt de partida la Moncloa intenta accelerar un enduriment de la legislació -amb el màxim consens polític possible- per lluitar amb més eficàcia contra el terrorisme jihadista. Entre les mesures més polèmiques hi ha el registre de passatgers d’avions. L’objectiu dels ministeris de Justícia i de l’Interior és tenir preparada la infraestructura per quan hi doni llum verda l’Eurocambra.

El ministre Jorge Fernández Díaz va assegurar ahir que el dispositiu estaria a punt a finals d’any. S’hi aportarien dades basades en perfils de risc per prevenir i investigar hipotètics delictes terroristes. “No es tracta de dades de l’àmbit religiós o ètnic, sinó d’altres com si el passatger ha facturat, si viatja sol i d’on ve”, va explicar. El PSOE, que al vespre es va reunir amb els ministres Fernández Díaz i Rafael Catalá, no veu malament la proposta sempre que s’apliqui amb “limitacions i cautela”, perquè toca de ple la intimitat dels passatgers. De fet, populars i socialistes van acordar que plasmaran en una llei orgànica el paquet de mesures penals per lluitar contra aquest tipus de terrorisme. Es tracta d’un fet poc habitual en una legislatura marcada per l’escassetat de pactes d’estat.

“És una bona notícia per a Espanya, per a la democràcia i per a l’estat de dret”, va dir el màxim responsable de la seguretat de l’Estat. Els populars celebren que, a parer seu, hi hagi hagut un gir en l’opinió del PSOE en temes com el registre de passatgers aeris. Precisament va ser el grup socialista al Parlament Europeu, entre d’altres, el que va obligar a paralitzar la mesura quan la Comissió i el Consell Europeu volien tirar-la endavant.

Combatre els ‘llops solitaris’

Els assassinats a la capital francesa han situat en un primer pla algunes de les novetats que el govern de Mariano Rajoy ja havia proposat, a finals de l’any passat, a la reforma del Codi Penal que s’està tramitant al Congrés i que ara serviran de base a la nova llei. Una de les més rellevants és la tipificació del delicte quan el comet una persona que actua per lliure, els anomenats llops solitaris. Fins ara a la legislació espanyola la idea de terrorisme anava lligada a la pertinença a una organització. Madrid també vol controlar millor l’ús d’internet com a via per rebre “adoctrinament”. Visitar webs de contingut jihadista de manera conscient i continuada serà perseguit. En les pròximes setmanes el consell de ministres aprovarà un pla per construir una contranarrativa al relat dels que, a través de la xarxa, recluten joves. Es calcula que unes 68 persones han marxat d’Espanya per lluitar al costat dels islamistes radicals, sobretot a Síria.

Marxa enrere a l’hora de punxar telèfons

A les portes d’un cicle electoral, el govern espanyol vol evitar al màxim les polèmiques. Per això, ha admès que renunciarà a la possibilitat de punxar telèfons sense una autorització judicial prèvia. Fins ara aquesta mesura només era aplicable a eventuals delictes de terrorisme però la reforma de la llei d’enjudiciament criminal dels populars preveia ampliar-ho a altres casos. El Consell General del Poder Judicial va emetre un informe dilluns en què qüestionava la constitucionalitat de la mesura. El ministre de Justícia, Rafael Catalá, va afirmar ahir que ara volen saber l’opinió del Consell d’Estat i de la Fiscalia. Si també hi presenten dubtes, es “plantejaran modificar-la”, va dir en una entrevista a la Cadena SER. Des dels micròfons de la Cope, el titular d’Interior, Jorge Fernández Díaz, també va reconèixer que faran marxa enrere si aquest punt, que ha aixecat molta polseguera socialment, no té prou cobertura legal. L’executiu espanyol defensa que aquest procediment permetria a les forces de seguretat de l’Estat ser més àgils a l’hora d’investigar, per exemple, bandes organitzades. No obstant això, Catalá va admetre que cap jutge es nega mai a autoritzar una intercepció quan se l’hi demana.

Més continguts de