May suplica als diputats i a la UE que facin possible el Brexit

LondresDoble súplica aquest divendres de Theresa May. D’una banda, la primera ministra britànica va demanar als seus parlamentaris que dimarts vinent aprovin el pacte de divorci amb la Unió Europea (UE); de l’altra, va pregar a la UE que faci alguns retocs en l’acord establert al novembre, perquè, encara que sigui tapant-se el nas, un nombre suficient de brexiters inclinin la balança del seu costat.

En un discurs pronunciat a una planta industrial de la ciutat leaver de Grimsby, al nord-est d’Anglaterra, May va recordar que “així com els parlamentaris han de fer front a una important elecció la setmana vinent, la Unió també ha de triar”.

Amb la mà dreta, doncs, advertia els brexiters que, si no recolzen el seu pacte, “potser mai no deixarem la Unió”. I afegia: “L’única manera d’evitar-ho [que no hi hagi Brexit] és donar suport a l’acord que el govern ha fet amb la UE”. I amb la mà esquerra posava al damunt de la taula de Brussel·les les conseqüències de no fer retocs al text del divorci. “És interès d’Europa que el Regne Unit marxi amb acord. Els líders europeus m’han dit que estan preocupats perquè el temps s’està acabant i només tenim una oportunitat de fer les coses bé. El meu missatge és que ara és el moment d’actuar”.

Però el que s’ha estat discutint, sense èxit, els últims mesos, sembla difícil que es resolgui en les pròximes hores, potser al llarg del cap de setmana. Una idea, però, molt estesa a Londres, que sempre ha confiat en la capacitat negociadora de la UE més enllà dels últims minuts, fins i tot en el temps de descompte o, encara més, aturant el rellotge.

D’altra banda, el Partit Unionista Democràtic (DUP), d’Irlanda del Nord, socis del govern May i actors clau en l’interminable psicodrama del Brexit, van tornar a demanar ahir un “nou i fresc acostament al problema”, tant de Dublín com de Brussel·les, per tal de superar l’escull de la frontera irlandesa, que té tot el pla paralitzat.

La UE, però, sembla més aviat decidida a veure què passa dimarts i, posteriorment, actuar a partir dels esdeveniments que tinguin lloc a Westminster, amb votacions programades per a dimecres i dijous si el pacte és refusat el dia 12.

Entre altres raons perquè la renovada oferta de Michel Barnier, negociador en cap europeu, no sembla haver estat gens ben rebuda per Londres. Encara que oficialment es va conèixer ahir a través d’un seguit de piulades del mateix Barnier després que acabés la reunió amb els ambaixadors permanents davant de la UE, segons fonts diplomàtiques britàniques Downing Street ja en tenia coneixement al principi de setmana, i May la va vetar.

El plantajament actual de la salvaguarda sobre la frontera d’Irlanda és que, si les negociacions comercials que s’haurien de posar en marxa després del Brexit fracassessin, al final del període de transició tot el Regne Unit entraria a formar de la unió duanera per evitar la frontera dura a l’illa. Londres ha demanat un mecanisme de sortida unilateral o un temps màxim per romandre-hi, però la Unió no cedeix en això.

A canvi, però, la nova oferta de Barnier és que, si el fracàs de les converses comercials desferma que la garantia sobre la frontera entri en vigor, en algun moment en un futur pròxima el govern britànic tindria la capacitat de sortir de la unió duanera de manera unilateral, però amb l’excepció del territori d’Irlanda del Nord, que hi hauria de continuar.

I, malgrat que aquesta alternativa inclou un mecanisme unilateral, és del tot inacceptable per a Londres, i encara menys per al DUP, ja que obre la porta a crear hipotèticament una frontera al mar d’Irlanda, entre la província de l’Ulster i l’illa de la Gran Bretanya. Westminster mai no donaria llum verda al que s’interpreta com l’establiment d’una frontera interna dins del Regne Unit. Com era previsible, el cercle continua sense poder-se quadrar. I ja no hi ha temps.