May rebutja un nou referèndum

LondresContinua l’exasperant paràlisi de la política britànica mentre el Parlament de Westminster esdevé l’escenari de la immobilitat i la impotència per arribar a cap acord sobre com sortir de l’embolic del Brexit.

La primera ministra, Theresa May, va confirmar ahir -durant la declaració feta a la Cambra dels Comuns per informar de la cimera europea de la setmana passada- que la votació sobre el pacte de divorci a què va arribar amb la Unió el 25 de novembre tindrà lloc la tercera setmana de gener, en un dia encara per determinar a partir del dilluns 14.

El debat, que es va suspendre la setmana passada davant el que era una catastròfica derrota del seu pla, es reprendrà el 7 de gener, la primera jornada en què la cambra tornarà a l’activitat l’any vinent.

Després de dues hores i mitja de sessió -en què molt pocs diputats van defensar la proposta de May-, el cap del laborisme, Jeremy Corbyn, va anunciar que presentava una moció personal de confiança contra la premier. Una moció que no és de censura al govern i, en conseqüència, no pot acabar en una votació que pugui provocar-ne la caiguda. Només una nova humiliació a May si l’acaba perdent.

La iniciativa de Corbyn va estar presidida per l’equívoc. Poc abans que s’iniciés el debat, el seu equip de premsa va filtrar el text que llegiria i en què s’afirmava que, davant la manca de concreció de May per fixar el decisiu vot sobre el Brexit abans del recés nadalenc, presentaria l’esmentada moció personal. Quan va acabar la seva intervenció, però, no ho havia fet. I només va tirar-la endavant pràcticament al final del debat. El caos de què Corbyn va acusar la premier en la seva negociació sobre el Brexit, “que ha conduït a una crisi constitucional al país”, va dir, també està amarant tota l’actuació del cap de l’oposició per a frustració de molts dels seus parlamentaris. És ben cert, però, que Jeremy Corbyn no compta amb els suports suficients per guanyar una moció de confiança pròpiament dita contra tot el govern.

Regal d’any nou

May continua jugant amb el temps confiant -l’única persona al Regne Unit que hi creu- que el Pare Noel li deixarà a la xemeneia de Downing Street els vots suficients per triomfar. El seu entestament també es basa en el fet que Europa -davant del risc del no acord- li donarà, a la tornada de l’any vinent, “més assegurances polítiques i jurídiques” sobre el fet que la garantia de la frontera d’Irlanda que figura a l’acord de sortida no serà una trampa en què el Regne Unit quedi aturat permanentment, i sense fugida unilateral, dins de la unió duanera dels Vint-i-set.

May va reafirmar que, en cas que la garantia entrés en vigor -en absència d’un acord comercial i per evitar una frontera dura a l’illa-, “seria temporal, només”. I mentre May va explicar als parlamentaris que “les converses amb la UE continuen” per aconseguir més assegurances, des de Brussel·les fonts diplomàtiques informaven que “no hi ha contactes i no se’n preveuen” més. ¿May enganyava els diputats o tant les seves paraules com les que sortien de la capital comunitària són només part de la representació que estan disposats a dur a terme fins al final?

Alguns dels ministres del govern, però, són o més realistes o menys ingenus. O no tenen la informació amb què treballa May. Perquè de moment ni creuen en el Pare Nool ni en possibles noves concessions de Brussel·les que facin recular el sector brexiter, que vol garanties jurídiques sobre la salvaguarda de la frontera irlandesa i no només les bones paraules que la premier va recollir en l’última visita a Brussel·les.

És el parer de la titular de Treball i Pensions, Amber Rudd, que ahir al matí va gosar parlar de “considerar totes les opcions a l’abast” per si el pla de Theresa May fracassa. I entre aquestes hi ha el segon plebiscit.

Al llarg del diumenge, diferents mitjans britànics havien informat de contactes, “deixant de banda la premier ”, entre membres del govern -David Lidington, a la pràctica el número 2 del gabinet- i representants de l’oposició sobre com dur a terme una hipotètica nova consulta quan es demostri que el pla A no passarà i que, amb tot, el segon referèndum és l’únic que podria crear un consens suficient entre els parlamentaris, descartades altres opcions.

L’exministra d’Educació Justine Greening també es va expressar ahir en el mateix sentit que Rudd. Però, des de la tribuna de la Cambra dels Comuns, May va tornar a ser molt explícita sobre aquesta alternativa: “La meva obligació és fer honor al resultat del referèndum. Una segona consulta trencaria la fe dels britànics en la política i seria molt perjudicial per a la nostra democràcia”.

La premier té perfectament dissenyat el seu pla. No només la confiança cega en la seva determinació o el Pare Noel, sinó també que la tàctica d’arraconar els diputats no deixant-los marge de maniobra per manca de temps farà que es rendeixin. Els va advertir de les conseqüències de tombar l’acord: “Quan votem, els membres del Parlament hauran de pensar amb molta cura quin és l’interès del país”. El laborisme creu, però, que May s’atrinxerarà a Downing Street amb l’únic interès de passar-hi el Nadal.